CAPÍTOL 125: LES SANTES RITES DELS LLAVIS PINTATS.

Santa Rita no té el costum de pintar-se els llavis. Però n’he descobert algunes de presumides... més del 40% són franceses.

CHIERI (Piemonte/Italia): Duomo. 

Després d’un passeig pel centre històric, vam fotografiar la Santa Rita dels ulls verds i els llavis pintats de vermell.

PERPINYÀ (Rosselló/França): Catedral de St Joan.

A la catedral de Perpinyà van restaurar Santa Rita i li pintaren els llavis (capítol 96).

CORTE FRANCA (Lombardia/Italia): Església privada.

Corte Franca és a prop del llac Iseo. Hi tenia localitzada una  Santa Rita en una església privada;  al lloc on ens portà el GPS -als afores del poble-  no n’hi havia cap rastre. Una dona que passejava un gos ens digué que era al final d’una paret molt alta. Hi havia dos homes xerrant; un d’ells em digué que l’església era a l’altre costat de la paret, estava tancada i no es podia visitar. Era el jardiner de la finca. Quan li vaig dir que veníem expressament des de Barcelona es compadí de nosaltres: “Vagin a la porta, que els obriré”. 

L’església és al mig d’un jardí fantàstic. L’havia fet construir l’amo de la finca, de nom “cavaliere Valerio Bono”, molt devot de Santa Rita i molt flamenc, segons va insinuar el jardiner. Dins l’església hi havia una fotografia del dia de la inauguració, l’any 1997: el bisbe i el “cavaliere”. 

A l’església hi havia quatre Santes Rites, dues amb els llavis pintats. Al “cavaliere” li agradaven guapes.

ALBACETE (Castilla la Mancha/España): Catedral.    

Santa Rita és l’única imatge que es conservà a la catedral després de la guerra. És de les boniques: porta el vestit dels diumenges i té els llavis, els ulls i les galtes pintades. Vam dinar a “Nuestro bar”, un restaurant que vam descobrir quan no existia l’autovia i la carretera general travessava la ciutat. Sort que demanàrem mitges racions. L’”atascaburras” és un plat típic de l’hivern a base de patates, all i bacallà.

BELLAC (Limousin/France): Chapelle des Pénitents blancs.

És al centre de França. L’Ajuntament va restaurar la capella i volia treure’n totes les imatges dels sants, però la pressió popular va aconseguir que no toquessin Santa Rita, la dels ulls blaus i  els llavis pintats.

Vam dormir a la “Maison Bellachone”, una casa antiga que un matrimoni escocès havia restaurat amb molt de gust. Ens van sentir parlar en català i ens van preguntar: “Vostès són espanyols o francesos?”. Som catalans, vam contestar. Llavors el matrimoni escocès ho va entendre de seguida.

Vam sortir a passejar pel poble i ens va sobtar el silenci sepulcral, cap soroll. A l’església de Notre Dame hi havia una arqueta de coure del segle XII. Vam visitar la “Maison Jean Giraudoux”, poeta i fill il·lustre del poble. També vam creuar el pont de pedra del segle XII.

ROOST-WARRENDIN (Nord-Pas-de-Calais/France): Église St Jean XXIII.

És a 42 km. al sud de Lille, al barri de Belleforière. Hi vam ser un dissabte plujós a quarts de nou del matí; l’església era oberta, no hi havia ningú i vam poder fer la feina. 

SANTIAGO DE LOS CABALLEROS (República Dominicana): Gruta de Santa Rita.

La gruta és al barri Cerros Gurabo, un lloc molt tranquil envoltat de molta vegetació. 

La Santa Rita dels llavis pintats l’havia comprat la família Zovain a Itàlia, agraïts perquè, gràcies a la Santa, un familiar havia recuperat la visió.

ROMA (Italia): Chiesa de San Francesco a Ripa. 

És al barri del Trastevere.  Les Santes Rites de Roma són al capítol 44.

SOSPEL (Provence-Alpes-Côte d’Azur-France): Église de Saint Michel.

Sospel és un poble molt agradable al peus dels Alps. Des de la terrassa de “l’Auberge Provençal” -on vam dormir-, hi havia una vista magnífica.

Vam fotografiar  Santa Rita a l’église de Saint Michel. Sopàrem a la terrassa del restaurant “La Cabraia”; vam estar de xerrera amb un francès que sopava amb el seu fill a la taula del costat. Es deia Jean-Luc i el fill, Jeremy. Tenia 68 anys, l’havia abandonat la dona i des de llavors tenia una depressió. Viatjava amb el seu fill, que era militar. Havia viscut molt  temps al Marroc i  buscava un lloc per anar a viure definitivament. No estava decidit, però quasi segur que aniria a Barbate, a Cadis. Es va queixar que al món no hi ha cap líder per seguir-lo i que la cosa està molt fotuda. Patia per la seva filla que la trobava molt fràgil. No va parar de xerrar...

St. GEORGES DE MONTCLAR (Périgord/France): Église de Saint Georges.

És un poblet de 281 habitants i l’església és al barri de St Georges; només té quatre cases. La Santa Rita té els llavis pintats i els ulls verds. És el punt de peregrinació de la zona. 

ÉZE (Provence/Alpes/Côte d’Azur-France): Notre Dame de l’Assomption. 

Éze és a la Moyenne Corniche (la cornisa del mig, de les tres que uneixen Niça i Mònaco). Ocupa un lloc privilegiat  damunt del pic d’una roca a 427 metres sobre el nivell del mar.

Vam descobrir la Santa Rita el 7 de desembre de 1990. Mai havia vist una Santa Rita igual. Semblava una artista de cine. No vesteix l’hàbit de monja agustina i no porta el cabell tapat. Els llavis estan pintats d’un vermell intens. Em vaig enamorar. 

MENTON (Provence/Alpes/Côte d’Azur-France): Église Saint Michel.

És l’església barroca més gran i més bonica de la “Côte d’Azur”. I la Santa Rita dels ulls blaus i llavis pintats també és de les més boniques. 

HAVERSKERQUE (Nord-Pas-de-Calais/França): Chapelle de Sainte Rita.

Al poble hi ha deu petites capelles, una d’elles la de Santa Rita, que fou construïda per la família Copin en compliment d’una promesa.    

PÉZENAS (Languedoc/France): Collégiale St Jean.

És un poble medieval on va viure Molière... i se n’aprofiten. La Santa Rita dels llavis pintats fa “morritos”.

TARANTO (Puglia/Italia): Chiesa de Santa Rita.

Fou una de les ciutats més importants de la Magna Grècia. Actualment és una base naval a l’arc que forma el taló de la bota d’Itàlia. L’església és al mig d’un petit bosc. Una de les noies que hi era netejant havia anat a Barcelona en el seu viatge de noces.

MARTINA FRANCA (Puglia/Italia): Chiesa Santa Famiglia.

És a la terra dels “trulli” (capítol 114). També té els ulls una mica pintats. 

MOLINA DE ARAGÓN (Castilla la Mancha/España): Iglesia de San Pedro. 

A Molina de Aragón (que no és de l’Aragó), hi ha el Parador de Santa Rita; hi vam dormir fent camí cap a Madrid.

L’amo ens portà a l’església de San Pedro, on hi ha una Santa Rita jacent (raríssim!) amb els llavis pintats. A la nit vaig anar a fer un mos al restaurant Rafa. A la barra hi havia sis homes del poble. Va entrar una persona amb un xandall del Barça i els de la barra se’n van burlar. Ell va contestar “Envidia, envidia” (podia presumir, perquè l’endemà el Barça va guanyar la Champions derrotant el Manchester United). En sortir vaig anar fins la barra i al que portava el xandal del Barça li vaig dir “Visca el Barça”, fent el senyal de victòria. Els altres no van dir res.

PAVIA (Lombardia/Italia): Chiesa de San Pietro in Ciel d’Oro.

A Pavia fou impossible aparcar. Ens la vam jugar deixant el cotxe de qualsevol manera per poder fotografiar Santa Rita, que és al costat de la tomba de Sant Agustí, a la magnífica església de San Pietro in Ciel d’Oro.

Com que al centre de la ciutat no podíem aparcar de cap manera, vam anar a visitar la Certosa de Pavia (tres estrelles Michelin), que és als afores.

GANDIA (València): Església del Beato.

La Santa Rita de Gandia (llavis pintats de color rosa i cara d’amoïnada), és a la Capella del Beato, de l’església del mateix nom. I qui és el Beato? Ens ho explicà un personatge que vam trobar a l’església. Va començar a parlar en castellà i quan s’adonà que parlàvem en català, exclamà: “Collons! Per què no parlem en català?”. Era  historiador i ens féu una lliçó magistral. El Beato, de nom Andrés Hibernon, va néixer a Alcantarilla (Múrcia) l’any 1534, i va morir a Gandia. Fou molt famós perquè va fer molts miracles. El dia de la seva festa hi ha tanta gent que no es pot fer un pas. En canvi, el dia de la festa del patró de la ciutat –Sant Francesc de Borja-, hi ha molt poca gent (ho va dir en pla foteta).

L’historiador, de nom Pepe, es manifestà profundament catalanista. Va explicar que quan pronuncia la paraula “atzucac”, a València se li tiren a la jugular. Va dir pestes del PP, votava Compromís, i va assegurar que el PP havia arruïnat València. També ens va dir que a València totes les misses i els oficis es fan sempre en castellà. Ho vam poder comprovar. Relíquies del PP?