Les “Corniches
de la Riviera” són les tres carreteres de la Costa Blava que comuniquen Nice i
Menton a través de la muntanya, damunt del mar. La “Grande Corniche” és la més
alta (500 metres) i mostra unes vistes panoràmiques espectaculars. La “Moyenne
Corniche” és la del mig (300 metres), la més directa, també amb magnífiques
vistes. La “Corniche Inférieure” és la més propera al mar.
Éze és a la
“Moyenne Corniche”, entre Nice i Monaco.
És un dels pobles més bonics i impressionants de la Costa Blava. És dalt d’un penya-segat (427 metres d’alçada), amb vistes panoràmiques espectaculars. En primer pla es pot veure l’església on hi ha Santa Rita; al fons, el Cap Ferrat.
Als peus de la ciutat medieval hi ha dos pàrquings (pintats de color fúcsia): un a la plaça A. Fighiera, que sempre és ple perquè és gratuït. A la plaça del general De Gaulle hi ha el pàrquing de pagament i l’Oficina d’informació. Des d’aquí s’ha de pujar a peu.
Per una porta
fortificada del segle XIV s’entra a la ciutat antiga.
Els típics
carrers empedrats i les cases medievals.
Carrers amunt,
es puja fins al jardí exòtic, el punt més alt del poble. Hi ha plantes
exòtiques, vingudes d’Àfrica i d’Amèrica.
També hi ha quinze escultures de Jean-Philippe Richard, i les
restes del castell.
Però el més espectacular són les vistes panoràmiques que es poden contemplar des de la terrassa, el punt més alt (429 metres).
A la part alta,
abans d’arribar al jardí exòtic, hi ha dos hotels de cinc estrelles: Hotel “Château
Eza” i hotel “La chèvre d’or”. Vam veure els empleats dels hotels com suaven pujant
l’equipatge dels clients. Des de les terrasses hi ha unes vistes espectaculars.
De la ciutat medieval en surt el camí de Frédéric Nietzsche, que baixa fins a la platja en una hora. Nietzsche va viure a Èze i va escriure unes pàgines de “Així parlà Zaratustra” inspirades en aquest camí.
Per acabar, a
Èze hi ha una de les botigues-museu dels perfums Fragonard, un dels preferits
d’Isabel. Durant molts anys només es podien comprar a Grasse (la fàbrica mare),
a Paris i a Èze.
_________
El 7 de desembre
de 1990 anàrem per primera vegada a Èze. A l’església de “Notre Dame de
l’Assomption”, vaig descobrir el quadre de la Santa Rita més guapa de totes les
Santes Rites que es fan i es desfan.
Era a la paret, només entrar a mà esquerra. Mai havia vist una Santa Rita igual. Semblava una artista de cine. És l’única de les 1502 que tinc fotografiades que no porta l’hàbit de monja agustina, no du tapat el cabell i els llavis els hi han pintat d’un vermell intens. Em va enamorar.
Tot seguit vam visitar
el jardí exòtic, des d’on estan fetes les fotos.
_________
La segona
vegada fou el 10 d’abril de 1994. Havíem anat uns dies al nord d’Itàlia. L’últim dia anàrem,
d’una tirada, des de Pàdua a Barcelona (1.254 km). Sortírem a les vuit del matí
i arribàrem a dos quarts d’onze de la nit. Només ens aturàrem per posar benzina
i a Èze.
D’entrada,
Isabel es comprà el seu perfum Fragonard, i tot seguit vam dinar al restaurant
“Le Nid d’Aigle”, a l’entrada del jardí exòtic.
Abans de
marxar, férem una visita a la Santa Rita guapa. Continuava al seu lloc.
_________
La tercera vegada
fou el 9 de juliol de 2002, tornant d’un viatge al Tirol i Baviera. Mentre
Isabel comprava el perfum, vaig anar a veure Santa Rita. Horreur! Havia
desaparegut! El primer que vaig pensar fou que la censura l’havia retirada de
la circulació.
Quasi, quasi… l’havien
amagat en un racó, sota la trona del predicador.
_______
La quarta
vegada fou el 14 de juny d’enguany, en un viatge a la Provença i la Costa
Blava.
Eren dos quarts
d’onze del matí i Èze era envoltada per la boira.
Aquesta vegada
vam començar per la botiga-museu de Fragonard.
Tot seguit passejàrem pels carrers del poble, fins
arribar al punt més alt.
Però aquesta
vegada no vam poder gaudir de les vistes per culpa de la boira.
Sense la boira,
la vista des de la terrassa del hotel-restaurant “Chateau d’Eza” és
excepcional.
No podia faltar
la visita a l’església de “Notre Dame de l’Assomption”.
Santa Rita continuava amagada sota la trona.
Em vaig recrear
fotografiant Santa Rita.
Quan serà la
cinquena vegada?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada