CAPÍTOL 142: LES SANTES RITES DE MÒNACO: LA IRRECONEIXIBLE.

El Principat de Mònaco  és l’Estat més petit d’Europa, després de la Ciutat del Vaticà. 

És en un promontori de la Côte d’Azur, entre Nice i Menton.  Té 5,4 km de frontera amb França i 4,1 km de costa.

                            

Comprèn de la Roca de Mònaco (la ciutat vella, amb la catedral, el palau del Príncep i el museu oceanogràfic), Monte-Carlo (la ciutat nova, àrea turística amb el Casino), i la Condamine (el port). A l’oest hi ha Font-vieille (zona industrial i l’estadi Louis II), i a l’est, Larvotto (la platja).

L’abril del 1956 el príncep Rainier es casà amb l’actriu nord-americana Grace Kelly. Jo tenia 13 anys, i em quedà clar que Monaco existia.

Any 1969: Fou la primera vegada que hi vam anar, durant el viatge de noces. L’any  1974 vam poder aparcar davant del Casino.

Any 1986: Hi anàrem amb les filles. Aquest any ja no vam poder aparcar davant del Casino.    

Any 1986: Espectacular vista de Monaco des de l’autopista.    

Any 1986: Vam veure per primera vegada una dutxa en una platja. Les filles batejaren la platja de Mònaco com “la platja de la dutxa”.    

Any 1990: Al port: encara no havia començat la dèria ritiana.

Any 1994: La famosa dutxa de la platja de Monaco.    

Any 2002: Trobàrem  la primera Santa Rita de Monaco. A la foto,  la piscina del port, que és molt a prop de Santa Rita.

L’església de Sainte-Dévote és en una petita vall que separa la Condamine de Montecarlo. Sainte-Dévote és la patrona de Mònaco. Segons la llegenda, morí el segle IV a l’illa de Còrsega per la seva fe cristiana. El seu cos fou embarcat per portar-lo a Àfrica però  una coloma (per uns), els vents (per a uns altres) la dugueren a Mònaco, on fou enterrada a la petita vall  on ara hi ha l’església. Al Principat li tenen una gran devoció, i és costum que, a les bodes principesques, la núvia porti el ram a la santa.

Santa Rita és a la paret, entrant a mà dreta, i té la singularitat que aguanta un llibre amb la mà esquerra i un lliri amb la dreta, molt poc freqüent.

El mateix dia vam anar a l’església de Saint-Martin, perquè havia llegit a la guia Michelin (cosa rara) que hi havia una Santa Rita. No la vaig trobar.

Any 2015: Em quedà una espina clavada i tornàrem a Monaco per descobrir l’enigma de l’església de Saint-Martin. Si a la guia Michelin hi deia que hi havia una Santa Rita, hi havia de ser.

L’església de Saint-Martin és moderna -fou inaugurada l’any 1976-. No hi havia cap escultura de cap sant; per això la primera vegada, d’un cop d’ull,  vaig deduir que no hi havia cap Santa Rita.

L’any 2015 ja era un expert en Santa Rita. A la paret de la dreta hi havia aquestes figures irreconeixibles. Seria aquí Santa Rita?

Gràcies a les plaques que hi ha al costat, vaig poder saber que les figures irreconeixibles, d’esquerra a dreta, eren  Sant Martí, Sant Josep, Santa Rita i Sant Antoni. La veritat és que es necessita molta imaginació…

Havia solucionat l’enigma: la primera vegada encara no mirava tant prim, i en cap moment no vaig pensar que una de les figures abstractes de la paret podria ser Santa Rita.

A Monaco encara hi ha una tercera Santa Rita. És a la catedral de Saint-Nicolas, i fou fotografiada per la meva amiga Laura Boixaderas, el mes de juliol de 2016.

El mes de juny d’enguany vam visitar La Turbie que és a la “Corniche” superior, a 480 metres d’altitud. Des del mirador del poble vam fer l’última fotografia de Monaco -era un dia boirós-.