Quan el president Puigdemont anà a Bèlgica vaig comentar que era una bona elecció, perquè Bèlgica és el país del món on hi ha més Santes Rites per metre quadrat (capítol 149). No li va anar tan malament...
Ara és a Berlin i tenim temps per formar Govern fins el dia 22 de maig. Sembla fet expressament! El dia 22 de maig és el dia de Santa Rita. I a Berlin n’hi ha una disposada a ajudar-lo.
La Santa Rita de Berlin és a l’Augustinerkloster (església dels Agustins).
És a la General Woyna-Strasse número 56, al barri Reinickendorf, a la zona nord-oest.
Vista de l’interior de l’església.
La Ritakapelle és a la planta baixa. Aquesta és la porta d’entrada.
Horari de les misses de dimarts a divendres i de l’oració matinal dels dissabtes.
Dins la capella, Santa Rita és a l’esquerra de l’altar.
L’escultura de Santa Rita és singular. Si us hi fixeu, es veuen els dits dels peus, cosa excepcional.
Amb el braç esquerre sosté el crucifix.
A la mà dreta, una rosa.
I al front, l’estigma.
Aquestes fotografies les va fer la meva amiga Lola Vives. Vam coincidir en un curs d’alemany; quan vaig saber que la seva filla vivia a Berlin i que anava sovint a visitar-la, li vaig encarregar la Santa Rita que tenia fitxada. El mes de març de 2014 féu l’encàrrec.
Quan nosaltres vam anar a Berlin, el juny del 2000, no hi tenia fitxada cap Santa Rita, i a les esglésies que vam visitar no n’hi havia cap.
Hi vam anar amb el nostre cotxe. A les fotos, la torre de la Victòria (Siegessäule) i la porta de Brandenburg.
La ciutat estava plena de grues perquè estava en plena restauració.
Alguns dels llocs que vam visitar:
La porta de Brandenburg.
El Reichstag amb la cúpula de Norman Foster.
L’església del record (Kaiser-Wilhelm-Gedächtniskirche).
Vam dinar dalt de la torre de televisió (Fernsehturm).
Visita a la reina Nefertiti, al Museu d’Art Egipci.
Vam gaudir de les meravelles del Pergamon Museum.
La catedral (Berliner Dom), panteó dels reis Hohenzollern.
El Checkpoint Charlie, el més famós dels passos fronterers del Mur de Berlin.
Una exposició històrica a les restes del Mur de Berlin.
Karl Marx i Friedrich Engels al parc que porta el seus noms (Marx-Engels Forum).
Un curiós anunci de preservatius, en un bus.
Des de Berlin vam anar a la costa del mar Bàltic i vam recórrer des de l’illa de Rügen fins l’Estat de Schleswig-Holstein. Us sona?
A la foto, a Lübeck, la segona ciutat de Schleswig-Holstein, davant la Porta de Holsten (Holstentor), una de les antigues portes de la ciutat i un dels edificis més representatius.
De jove, vaig viure la cultura alemanya molt abans que la anglosaxona. Estic content que Alemanya hagi acollit el president Puigdemont i hagi fet justícia de la bona. Ara falta que Santa Rita faci la resta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada