CAPÍTOL 166: LES SANTES RITES D’ASTÚRIES.

Podem assegurar que Astúries és “patria querida” per Santa Rita. En dos viatges n’he trobat 25.

El Principat d’Astúries (en asturià, Principáu d’Asturies) és al nord-oest d’Espanya.

Limita a l’oest amb Galícia, al nord amb el mar Cantàbric, a l’est amb Cantàbria i al sud amb Castella i Lleó.

OVIEDO

Oviedo (Uviéu, en asturià), és la capital del Principat d’Astúries. Tinc fotografiades quatre Santes Rites.

Basílica de San Juan el Real: l’hàbit de Santa Rita és de roba. La basílica és coneguda com la “catedral del Ensanche”.

Iglesia de Santa Maria la Real de la Corte: és al centre històric, al costat de la catedral. Vaig fer la foto mentre l’arquebisbe d’Oviedo oficiava una cerimònia de Confirmació. 

Monasterio de la Encarnación (Agustinas Recoletas): és a l’avinguda dels “Monumentos”. Hi ha una Santa Rita joveneta. 

Iglesia de San Isidoro el Real: Santa Rita és al magnífic retaule de Sant Ramon Nonat (segle XVII). La foto és dels meus consogres, Paulino i Teresa Maria. 

GIJÓN

Gijón (Xixón, en asturià), és la ciutat més poblada d’Astúries. Tinc fotografiades dues Santes Rites.

Iglesia de  San José: és al centre de la ciutat.Santa Rita porta el vestit dels diumenges.

Iglesia y Convento de las Agustinas Recoletas: és a la plaça Villamanín del barri de Somió, barri de gent de casa bona. Només obrien de 7 a 9 del matí i vam haver de matinar, perquè estàvem allotjats a Oviedo.  Anàrem a esmorzar al passeig de la platja de San Lorenzo, al mateix  bar on, anys enrere, vam descobrir els croissants a la planxa. 

LLANES

Basílica de Santa Maria del Conceju: Llanes pertany al conceju del mateix nom. L’església és un dels pocs exemples del gòtic asturià (segles XIV-XV).  Santa Rita és de les poques que té els braços oberts.

VILLAVICIOSA

Parroquia de Santa Maria: Villaviciosa és la capital del conceju del mateix nom. Va costar  fer la  foto, perquè Santa Rita estava tapada pels passos de Setmana Santa. 

CARDOSO

Capilla de los Dolores o de Santa Rita: pertany al conceju de Llanes. Les poques cases són a la vora de la carretera. A una tenien la clau de la capella. Eren dues cosines que ens explicaren que la imatge de Santa Rita la va regalar, l’any 1920, la primera alumna d’una Escola que hi havia al costat, ara en ruïnes. 

NAVES DE LLANES

Iglesia de San Antolín: és al conceju de Llanes. Només té 180 habitants. Una jove veïna de casa bona, que en aquell moment estava cosint, ens obrí l’església. 

ARRIONDAS

Iglesia de San Martín de Tours: Arriondas pertany al conceju de Parres. L’església és al final del carrer principal del poble, dalt d’un turonet. Eren quarts d’una i era tancada. Un veí ens digué on vivia el capellà, un pis a prop de l’església. Com que no hi havia el cotxe aparcat al carrer, el veí va preguntar pel capellà a la botiga de roba que hi ha al costat: havia anat a un poble de la vora a dir la missa, perquè era la festa de Ntra Sra de Fàtima. Normalment dinava a casa, però avui potser el convidarien al poble del costat perquè era “muy paisaniño”, digué el veí. “Muchas veces va a tomar cafè al bar Principado que està muy cerca”, va afegir.

Vam anar a dinar al Principado. Li vaig dir a la cambrera que quan entrés el capellà m’ho digués. Vam menjar una favada boníssima: “hoy es especial, en el menú diario no es tan buena”, digué la cambrera. Com que la cambrera va veure que estàvem molt interessats en parlar amb el capellà, li demanà el mòbil a un altre capellà, que era a la barra vestit de paisà. El vaig trobar. Malgrat que no obria l’església fins les set, fou molt amable i ens obrí de seguida. Ens explicà la diferència entre concejo, parroquia i població, però no em va quedar clar.

BARREDO

Ermita Santa Rita: Barredo pertany al conceju de Ribadesella. En aquesta ermita celebren la festa de Santa Rita els de la comarca.

BIERCES

Finca Sofelguera: pertany al conceju de Piloña. Per internet vaig veure que a Ques o a Bierces hi havia una Santa Rita.  Des de Piloña vam enfilar una carretera cap a la muntanya. A Bierces hi ha quatre cases. Una dona ens indicà que Santa Rita era en una finca que havíem passat pel davant, on hi havia molts cavalls. Vam tornar enrere i vam entrar a la finca. Sota un “hórreo” hi havia aparcat un cotxàs. Sota el picaporta de la mansió hi havia el nom de la finca, “Sofelguera”. Vam trucar i no van contestar. La porta no era tancada amb clau i vam entrar;  no hi havia ningú. La capella era adossada a la mansió. Al pany hi havia una clau rovellada que ens obrí. Era una capella preciosa amb una Santa Rita molt antiga. Vam marxar sense haver pogut parlar amb ningú.

BOROÑES

Capilla de Sta Rita: pertany al conceju de Pola de Llaviana. Aquí celebren la festa de la santa tots els pobles de la vall de Nalón. El fuster del poble ens digué qui tenia la clau de la capella. 

PEDROVEYA

Capilla de Sta Rita: Pedroveya pertany al conceju de Quirós. Per arribar-hi vam fer molts quilòmetres per l’alta muntanya. Una veïna ens deixà la clau. Era una capella molt roïna, bruta i mal conservada. 

A Santa Rita li faltava una mà. En tornar la clau, la veïna em va dir que els havien promès que restaurarien la capella. 

RANO

Capilla de Santa Rita: Rano pertany al conceju de Quirós. Des de Bárzana vam fer uns 4 km, muntanya amunt, fins trobar Rano. Només té 10 habitants i fou fàcil aconseguir la clau de la capella que era a uns 200 metres. Fou una mina, hi havien cinc imatges de Santa Rita. 

Una escultura la mar de simpàtica a l’altar de Santa Rita. 

Un retaule al mateix altar.

Un quadre a la paret. 

La Santa Rita de l’estendard. 

Una foto emmarcada damunt la taula de la sagristia.

A la sortida hi havia l’anunci de la festa de Santa Rita, que s’havia de celebrar al cap d’una setmana. 

OTUR

Vam dinar molt bé al restaurant “Casa Consuelo” d’Otur. Com a novetat “Verdinas con marisco” (una espècie de faves petites de color verd). Al cambrer li vaig preguntar a quina hora obrien l’església del poble i em contestà que li preguntés al cambrer de la barra del bar, que era qui anava a missa. Fou una mina: m’informà de les Santes Rites d’Otur i d’Arancedo; i una noia de la cuina, de la de l’ermita del seu poble, San Pelayo de Theona. 

Iglesia de San Bartolomé: Otur pertany al conceju de Valdés. Dins de l’església només hi havia el capellà. Preguntà què volíem i, quan li vaig dir que volia fotografiar Santa Rita, s’hi va negar de males maneres. Em costà Déu i ajuda poder fotografiar una Santa Rita que pagava la pena, perquè era molt original, i molt antiga. 

 ARANCEDO

Iglesia San Cipriano: Arancedo pertany al conceju de El Franco. L’església és al mig del camp. Vam arribar a mitja tarda i els voltants eren plens de cotxes; estaven celebrant la missa dels diumenges. Quan va acabar, va anar sortint gent durant un quart d’hora. Era impressionant. Devien estar com en una llauna de sardines. El nom de l’església era escrit en bable (San Cibran). Quan vam sortir de l’església, els voltants eren plens de rotllanes de gent fent petar la xerrada. Probablement, la missa dels diumenges era l’acte social més important que es feia al territori. 

SAN PELAYO DE THEONA

Capilla de Santa Rita: San Pelayo de Theona (San Playu en asturià) pertany al conceju de Valdés. Eren dues cases. L’ermita era al mig del camp, envoltada de vaques. A una casa que hi havia a prop ens deixaren la clau. Quan la vaig tornar,  la senyora m’explicà que la festa de Santa Rita la celebraven el dia 6 de juny i que ella pagava la missa. “¿ Por qué  el 6 de junio, si Santa Rita es el 22 de mayo ?”, li vaig preguntar.  “Porque en el calendario es la fecha que está en medio del día de Santa Rita i del día de sant Playu, y como hay gente que quieren celebrarlo por Santa Rita y otros por San Playu, lo celebramos en medio de las dos fiestas... y todos contentos!”. Així la senyora s’estalviava de pagar dues misses, vaig pensar.  

GRADO

Santuario de la Virgen del Fresno: Grado és la capital del conceju del mateix nom. Foto feta pel meu germà Miquel Àngel i Asun, la meva cunyada, fent el camí de Santiago.

POLA DE ALLANDE

Santuario de Nuestra Señora del Avellano: Pola de Allande és la capital del conceju d’Allande. Feta pels mateixos autors de l’anterior.