Des de Puno anàrem a Cuzco en un tren singular. Vam travessar els altiplans andins i les muntanyes i valls del riu Huatanay. El viatge durà 10 hores.
Hi havia un vagó exclusiu pel nostre grup de 17 persones.
A 45 km de Cuzco vam passar per Juliaca. El tren travessa el mercat fregant les parades. Fins i tot passa per damunt de les mercaderies, com es pot veure a la foto. Quan arriba el tren treuen els tendals i després els tornen a posar. Fou un espectacle.
L’últim vagó era panoràmic, per poder fer fotografies.
Vam parar a La Raya, el punt més alt de les províncies de Puno i de Cuzco (4319 metres). Hi havia una església sense Santa Rita i un mercat d’artesania.
CUZCO
Cuzco fou la capital de l’imperi inca. En l’idioma quechua vol dir, llombrígol del món. És una ciutat molt bonica, declarada Patrimoni de la Humanitat per l’Unesco l’any 1983. Encara es poden veure les antigues muralles dels inques. Està a 3456 metres d’altura. Gràcies a les infusions de coca no vam tenir cap problema.
El centre històric de Cuzco.
La plaza de Armas és una meravella. Pel National Geographic és una de les més boniques del món. En aquesta plaça, Pizarro va fer decapitar Tupac Amaru II, el cap de la revolta dels indígenes.
Al centre hi ha l’estàtua de Manco Cápac, que fou el primer governador i fundador de la cultura inca a Cuzco.
L’estàtua és damunt d’una font preciosa.
Els típics balcons de la plaza de Armas.
La catedral de Cuzco és imponent. L’exterior és d’estil renaixentista i l’interior d’un extraordinari estil barroc. Sabia que hi havia una Santa Rita, però l’arquebisbe de Cuzco ha prohibit fer fotos a cap església de la diòcesi. El guia em va assegurar que no en podria fer cap, perquè hi ha un vigilant a cada cantonada. Jo li vaig dir que la faria.
L’altar on era Santa Rita era just a la sortida de la catedral. Davant hi havia una vigilant que obria la porta als que sortien. Primer vaig fer aquesta foto de lluny. Santa Rita és la imatge inferior esquerra.
Amagat darrera d’una columna, vaig fer una altra foto. Santa Rita només es veu una mica.
Finalment, els del meu grup em van tapar mentre feia aquesta foto. És de poca qualitat per culpa de les presses.
Si no l’hagués pogut fer, ja tenia aquesta -que van fer els amics Rosa i Manel Aguilà, fa uns quants anys-.
A més de la catedral, Cuzco és la ciutat americana on hi ha més esglésies, capelles, convents i monestirs. Un dia, a les set del matí vaig recórrer totes les esglésies del centre històric: no vaig trobar cap Santa Rita. A la foto, l’església de San Francisco. De bon matí, la gent esmorzava en parades que hi ha al carrer.
Tenia fitxada la parròquia de Santa Rita, que és a un barri lluny del centre. Després de 40 minuts de taxi, la vaig trobar tancada. Però el mossèn era al despatx parroquial atenent la gent. Fórem molt ben rebuts. Ens obrí l’església, va encendre els llums i va tornar al despatx. Via lliure per fer fotografies...
La Santa Rita és molt bonica.
A més, hi ha un vitrall i molts quadres amb la vida de la santa.
A 3 km de Cuzco vam visitar la fortalesa de Sacsayhuamán, un impressionant exemple de l’arquitectura militar inca. El guia ens digué que era el Vaticà dels inques.
Vam anar als peus de l’estàtua de El Cristo Blanco.
Hi ha un mirador amb una vista espectacular de la ciutat.
El barri de San Blas és el barri dels artesans. Carrers estrets i cases colonials amb murs inques.
També vam visitar Koricancha, que significa recinte d’or, edificat en honor del déu del sol. Era el més ric de l’imperi inca. Els espanyols el van espoliar i damunt van edificar-hi el convent de Santo Domingo.
VALLE SAGRADO
Comença a Pisac, a 15 km de Cuzco, i acaba a Ollantaytambo. Hi ha bonics pobles colonials que mostren el seu mestissatge en arquitectura, art i cultura.
Abans d’arribar a Pisac vam parar en una granja de camèlids sud-americans. A la foto, Isabel alimentant una alpaca.
Els camèlids sud-americans són la vicuña, el guanaco, l’alpacai la llama.
Una vista del Valle Sagrado.
El mercat d’artesania de Pisac és molt famós.
Vam passar per un poble ple de restaurants que cuinen el cuy (conillet d’Índies). El guia va comprar-ne un i el van fer a trossos per si algú el volia provar...
Ollantaytambo és una ciutat inca vivent, els habitants conserven les tradicions antigues. Al fons, les terrasses tallades a la roca que pugen fins la fortalesa Araqama Ayllu.
Veïnes d’Ollantaytambo.
MACHU PICHU
A Aguas Calientes vam pujar a l’autocar que ens portà a Machu Pichu, que és a 2350 metres d’alçada. La ciutadella fou construïda a la cresta d’una muntanya. Mai va ser saquejada pels espanyols perquè no la van trobar. L’any 1911, una expedició encapçalada pel professor i arqueòleg anglès Hiram Bingham la va descobrir. Aquesta ciutat inca consta de cases, temples, fonts, places i bancals de cultiu.
Machu Pichu em va emocionar.
La visita durà més de dues hores. A la foto el Temple del sol.
El Temple de les tres finestres. Per la seva arquitectura és considerada la perla del Machu Pichu.
La Intihuatana: vol dir el pal que amarra el sol. És el lloc on s’alça el Sol, punt sagrat pels inques. Indica les dates exactes dels solsticis i equinoccis.
A Aguas Calientes vam agafar el tren “Hiram Bingham”, que ens tornà a Cuzco. És un tren semblant al de l’Orient Exprés. De Cuzco vam volar fins a Lima (proper i últim capítol).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada