Lima és la capital del Perú. Fou fundada l’any 1535 per Francisco Pizarro. Durant dos segles fou la capital política, comercial i religiosa de la Sud-Amèrica espanyola.
Plànol del centre històric. Els llocs que vam visitar: 1) Plaza Mayor. 2) Catedral. 4) Iglesia i Convento de San Francisco. 10) Iglesia i Convento de Santo Domingo. 14) Iglesia de San Agustín.19) Iglesia de la Merced. 33) Plaza de San Martín.
La plaça de San Martín fou construïda per commemorar el centenari de la independència del país del domini espanyol (any 1921). Al centre hi ha l’estàtua del llibertador del Perú, el general argentí José de San Martín. Està unida a la plaza Mayor pel carrer de vianants Jirón de la Unión, que estava molt animat quan hi anàrem.
La plaza Mayor és al cor de la ciutat colonial.
Al nord, on hi havia la casa de Pizarro, hi ha el Palacio del Gobierno amb una façana d’estil barroc francès.
La Catedral domina la part oriental; a dins es conserven les restes de Pizarro.
Al costat de la Catedral hi ha el Palacio Arzobispal, amb una esplèndida balconada tallada en estil morisc.
Al davant hi ha l’edifici de la Municipalidad.
La Iglesia de San Agustín és a la plaça del mateix nom.
Hi vaig trobar una magnífica Santa Rita.
A la paret, un munt d’ex-vots dedicats a la Santa.
Molt a prop, al carrer Jr. De la Unión 621, hi ha la iglesia de la Merced.
A l’altar del Nazareno vaig trobar la segona Santa Rita de Lima. És de les poques que no tenen l’estigma del front.
El complejo colonial de San Francisco consta d’una església, un convent i les capelles de La Soledad i El Milagro. En el seu temps fou el major complex catòlic del Nou Món.
A Lima, els policies municipals encara dirigeixen el tràfic.
DISTRITO DE MIRAFLORES
A més del centre històric, també vam visitar els districtes de Miraflores i de Barranco.
Huaca Pucllana: la piràmide de tova, pertany a la cultura Lima (200-700 anys d. De C).
Parque Central de Miraflores.
Un racó del parc.
La iglesia de la Virgen Milagrosa estava tancada.
El monument de J.F. Kennedy, al parc del seu nom.
El carrer de les Pizzes o San Ramón, un restaurant al costat de l’altre.
Al carrer Padre Amelio Plascencia 135 hi ha l’església de Santa Rita.
A l’edifici del costat de l’església vam trobar aquesta Santa Rita.
DISTRITO DE BARRANCO
El distrito de Barranco és el barri bohemi de Lima. Ocupa els penya-segats de l’extrem sud de la badia. Pel camí vam passar pel Parque del amor, on hi ha l’estàtua El beso, de l’escultor Víctor Delfín.
Fins al segle XIX Barranco fou un petit poble molt tranquil. Llavors, l’alta societat de Lima va començar a construir residències estivals per anar a banyar-se al mar. A la foto, la casa de Víctor Delfín.
Pel carrer Junín vam arribar a l’Ermita de Barranco, tancada des que la teulada quedà afectada pel terratrèmol de l’any 1940.
Davant de l’Ermita hi ha l’escultura de la cantautora peruana Chabuca Granda, autora de “La flor de la canela”.
El Puente de los suspiros (al fons), és un espai d’inspiració per a músics i poetes. Quan hi passes per primera vegada s’ha de demanar un desig. I et serà concedit, diuen.
Al parque Municipal hi ha l’església de la Santíssima Cruz, que estava tancada.
Un gran cartell anunciava un Matrimoni civil comunitari.
El Museo de la Electricidad, amb el seu tramvia.
L’última visita de Lima fou el Museu Arqueológico Rafael Larco Herrera, considerat un dels 25 millors museus del món. És una mansió del segle XVIII, amb uns jardins molt bonics.
Hi ha la major col·lecció privada (45.000 peces) de l’art peruà precolombí, reunida pel magnat del sucre Rafael Larco Hoyle. Proporciona una visió general de les cultures que es van desenvolupar des de l’any 7.000 abans de Crist fins al segle XVI. Hi ha una curiosa sala d’art eròtic.
Vam dinar al restaurant del Museu. Tot seguit, anàrem a l’aeroport per agafar l’avió que ens portà a Barcelona en vol directe. El viatge al Perú s’havia acabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada