CAPÍTOL 207: LES SANTES RITES DE NAVARRA.

 Navarra és al nord de la península ibèrica. Hi tinc fotografiades 14 Santes Rites.

PAMPLONA

 Iglesia-Basílica de San Ignacio: vaig deixar el cotxe al pàrquing de la plaça Castillo. Vaig sortir davant de l’hotel “La Perla”, on l’any 1942 es van allotjar els meus pares en llur viatge de noces. L’església on vaig trobar la Santa Rita fou construïda el segle XVI, al lloc on hi havia  el castell edificat per Fernando el Católico.

 Parroquia de San Miguel:als plànols de les antigues guies Michelin hi ha totes les esglésies de les ciutats. Vaig caminar més de dues hores per trobar dues Santes Rites més. 

Iglesia de San Agustín:és al carrer San Agustín, paral·lel al carrer de l’Estafeta. Original Santa Rita. A les esglésies de San Saturnino i de Santiago no hi ha cap Santa Rita, però són una meravella.

LODOSA

 Iglesia de San Miguel:Santa Rita era al convent dels Agustins;  quan van marxar del poble la portaren a l’església de San Miguel. L’església és barroca i ens va agradar molt. 

MARCILLA

 Convento de los Agustinos Recoletos: ens obrí un frare i ens acompanyà a on era Santa Rita. Quan va sentir que parlàvem català ens digué que ell també n’era. Nat a Vinebre,  es deia Miguel Miró Miró. Vinebre és molt a prop de Flix, el poble on vaig néixer. Casualitat!

 Al cap de 6 anys vaig llegir que havien canviat el Prior de l’Ordre dels Agustins Recoletos de tot el món. Endevineu qui n’era el nou Prior? Miquel Miró, el frare de Vinebre. 

MONTEAGUDO

 Santuario de Nuestra Señora del Camino (Noviciado de los Agustinos Recoletos):ens obrí la porta un noi sud-americà. El frare que ens acompanyà fins on era Santa Rita, vestia de paisà, era baixet, una mica gras i calb. En caminar vaig adonar-me que era asmàtic. Fou molt amable. Era el sastre del convent i en aquell moment estava confeccionant els hàbits dels nous novicis. Els 18 novicis que hi havia eren tots sud-americans. Això no pot acabar bé...

CASCANTE

  Basílica de Nuestra Señora del Romero:és dalt d’un turó i l’edifici més emblemàtic del poble. Fa patxoca. A més, era obert. Quin gust que dona trobar  una església oberta ! La basílica és una meravella i Santa Rita, la més original de Navarra.

MILAGRO

 Iglesia de Nuestra Señora del Patrocinio:la clau de l’església la tenia Jesús Vericat, que vivia damunt del supermercat DIA. Era sastre i estava jubilat. Va estar quatre anys a Barcelona aprenent l’ofici. Em va explicar la història de la Santa Rita del poble: fa 80 anys la va comprar Irene Segura, molt devota de la santa, casada amb Alejandro Oñós. La tenia a casa seva. Quan la imatge va anar a parar a mans de la neta (Maria Paz Los Arcos Oñós), la va regalar a l’església perquè a casa seva li feia nosa. 

LAKUNTZA

 Iglesia de San Salvador:el capellà em digué que hi anés al matí, perquè l’endemà 17 nens feien la Primera Comunió i estava molt ocupat. Li vaig comentar que els navarresos tenien fama de ser molt religiosos. Contestà que res de res. “Antes sí que iban a misa por no ser mal vistos. Pero iban a oír misa, no a participar. Ahora ya no va nadie”. Més sincer no es pot ser. Santa Rita agafa la creu d’una manera poc usual.

 Capelleta de la casa d’Inés Ormaechea Burillo:el capellà ens acompanyà a la casa d’Inés Ormaechea. L’actual propietària de la capelleta de Santa Rita  és la tercera generació que la custodia.  Volia invitar a dinar al capellà però havia d’anar a dinar a la casa de la seva germana (el capellà era del poble). A la tarda estava molt ocupat per la Primera Comunió. Estava obsedit.

ESTELLA

 Iglesia de San Miguel Arcángel:Santa Rita era amagada dins d’un magatzem, a la dreta de l’altar Major. Estava embolicada i li vaig treure l’embolcall per poder fer la foto de perfil. Em van dir que només sortia de l’amagatall el dia de Santa Rita.

 Però l’any passat, el meu amic Francesc Pla va passar per l’església i la va fotografiar fora de l’amagatall, tot i que no era el dia de Santa Rita. A Estella vaig dinar al restaurant “Horno de San Miguel”. Al meu costat hi havia tres homes que parlaven de metges i de medicaments, però no es van estalviar de criticar els catalans. “Los charnegos son los más independentistas” van dir.

DICASTILLOS

 Iglesia de San Emeterio y San Caledonio:eren tres quarts de tres i vaig esperar que Luci, la sagristana, acabés de dinar. Des del davant de l’església hi havia una vista magnífica de la vall. Luci era subscriptora  de la “Revista Santa Rita”. Li vaig explicar que m’havien fet una entrevista. 

OLITE

 Iglesia de Santa Maria la Real:el dia que vaig visitar Olite feia molt de fred i no hi havia ningú pels carrers. L’única dona que vaig trobar em va dir que a l’església de Santa Maria, damunt dels confessionaris, hi havia una Santa Rita. Però no hi era. Una dona que estava guarnint l’església per una boda em va dir que Santa Rita era a l’Ajuntament i que en aquell moment estava tancat. Estava de broma: era a la sagristia. Durant la novena la posen allí.

BUÑUEL

Iglesia de Santa Ana:vaig travessar Buñuel en direcció a Tauste. L’església era oberta perquè hi havia una boda. Per això em va costar aparcar. Quan vaig arribar a l’església la núvia era a punt d’entrar. A una senyora gran del poble li vaig fer la pregunta de ritual, i la resposta fou: sí que hi havia una Santa Rita. Vaig entrar corrent a l’església, vaig passar per davant de la núvia, i vaig fer les fotos abans que comencés la cerimònia.