Abans d’anar a Lisboa vaig escriure al Google: “Lisboa Santa Rita”. Generalment surt el nom d’alguna església o imatge de Santa Rita relacionada amb la ciutat que has posat. En el meu cas no va sortir cap informació de la santa. Només va sortir, repetidament, el restaurant Santa Rita. Hi havíem d’anar.
És al carrer San Mamede, que va des de la rua da Madalena (al barri de Baixa) fins a prop de la catedral.
La zona és al dessota del castelo de São Jorge, on els carrers pugen i baixen.
Però el carrer de San Mamede és prou pla, perquè és perpendicular als que pugen al castell.
A la façana del restaurant no hi figura el nom.
L’única pista és la carta.
Hi vam anar a les dotze del migdia, l’hora en què obren.
De seguida es va omplir.
És un restaurant familiar: a les parets hi ha moltes fotografies de la família.
Ens van col·locar en un racó, allunyats del soroll. Tots els clients eren portuguesos.
Els plats del dia.
Els peixos.
Les carns.
Les postres les anomenen “Sobremesas”.
Potser us estareu preguntant si hi havia cap Santa Rita... Era darrera la barra, envoltada de botelles.
La vaig fotografiar damunt del taulell.
Tot seguit va venir a fer-nos companyia a la taula.
Les croquetes de bacallà foren les més bones que vam menjar a Lisboa.
Les sardines no estaven malament.
El salmó a la planxa me’l van cremar. No problem.
El gelat de Capuccino, deliciós.
A mig dinar va arribar una parella d’anglesos i els van posar al nostre costat, a la taula que havien conservat buida. Érem els únics turistes. Els vaig preguntar perquè havien escollit aquell restaurant. Acabaven d’arribar de Manchester (eren del City), havien passat per davant, van notar que en sortia molt bona olor, i per això van entrar. Curiosament, tenen una casa a Bagnères-de-Luchon, al costat de la vall d’Aran.
Bona relació preu-qualitat.
Abans de marxar, fotografia amb la petita Santa Rita portuguesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada