SANTIAGO (A CORUÑA): Igrexa das Ánimas (23-II-06).
Joveneta, d’ulls blaus i amb la típica palma de les Santes Rites portugueses.
FONDÓN (ALMERÍA): Iglesia de San Andrés (17-V-16).
A la sortida de l’església vam estar parlant amb una dona molt eixerida que tenia 80 anys. Li vaig preguntar de què vivien a Fondón. Em digué que els camps estaven abandonats i ningú no treballava perquè cobraven de l’atur. Si hi havia algú que no tenia altre remei que treballar, de seguida trobava el moment per descansar, “en invierno porque hace frío y en verano porque hace calor”. Va afegir: “Si me oyen, me matan”.
ALBUÑOL (GRANADA): Iglesia de San Patricio (15-V-16).
Per un carrer molt costerut vam pujar fins l’església de San Patricio. Els nens i nenes arribaven molt mudats per fer la Primera Comunió. Santa Rita era una nena.
PADRÓN (A CORUÑA): Capilla Tercer Orden Franciscana (2-VII-10).
Vam dormir a l’Hostal Jardín, que és ben bufó. Vam dinar al restaurant “O secreto”. Els pebrots que vam menjar eren de Padrón, segur.
TORONTO (CANADÀ): St Cecilia Church (1-VII-11).
Era el dia de la festa nacional i a primera hora no hi havia ningú pels carrers. Vaig agafar el tramvia 505. Només el conductor i jo. El trajecte era molt llarg: vam travessar els barris dels italians i dels portuguesos. Tot seguit, l’autobús 40 em deixà a 100 metres de l’església de Santa Cecília, a l’Annette St 161. Estaven a punt d’acabar la missa oficiada per cinc capellans. No hi havia gaire gent. En acabar, van cantar dempeus l’himne del Canadà i tot seguit van resar les lletanies. Finalment, vaig fotografiar una trista i joveneta Santa Rita.
SANTO DOMINGO (DOMINICANA): Iglesia de Santa Rita (5-III-07).
Era a la Urbanización Juan Pablo Duarte, lluny del centre. Ester, la dona que tenia cura de l’església ens va explicar dos miracles escaiguts a l’església gràcies a Santa Rita. Em va donar un llibret de la santa, que estava editat al Prat de Llobregat, i un altre escrit en castellà, editat a Eslovàquia.
PILAR DE LA HORADADA (ALACANT): Església del Pilar (27-I-15).
És el poble més meridional de València; tocant la província de Murcia. Era un dimarts a la tarda, estaven dient missa i l’església era plena. El capellà era sud-americà. Santa Rita era joveneta.
VILLADIEGO (BURGOS): Agustinas de San Miguel de los Ángeles (23-VI-10)
El convent no l’obrien fins les cinc i vam seure a la plaça, al bar dels porxos. Li vaig preguntar a un home d’on venia allò de “tomar las de Villadiego”. Li va agradar que li fes la pregunta i em donà una lliçó magistral. Quan van expulsar els jueus, als que anaven a Villadiego els donaven el dret de viure al poble sense problemes (jueus conversos). Era “tomar las de Villadiego”, les prerrogatives.
L’home havia viscut 7 anys a Barcelona. Estava indignat pel túnel de l’AVE que havia de passar per sota de la Sagrada Família. “¿ Cómo van a consentir que se carguen la obra más universal de Gaudí ?”. Quan li vaig dir que era a Villadiego per Santa Rita, va dir: “los catalanes sois la pera, cuando os ponéis en una cosa no paráis hasta el final”. L’home vivia a Villadiego, però cada dia anava a Burgos a treballar. Per ell, era un privilegi viure al poble. Quan va obrir l’església vaig fotografiar la Santa Rita joveneta.
PINÓS (EL SOLSONÈS-LLEIDA): Santuari de Pinós (15-XI-14).
La Santa Rita joveneta que mira de reüll. És a la carena de la serra de Pinós, al sud del Solsonès. Consta de tres elements: l’església de Santa Maria de Pinós (l’any 1312 la van construir els templers); adossada a l’església hi ha la Casa Consistorial (als segles XII-XV fou un important Priorat Hospitaler); a la casa més baixa hi ha l’Hostal de Pinós, el més antic que es manté obert a Catalunya (inaugurat l’any 1524). A més a més, a uns 80 metres, hi ha el centre geogràfic de Catalunya.
SAN VICENTE DE LA SONSIERRA (LA RIOJA): Basílica de la Virgen de los Remedios i iglesia de San Roque (15-II-02).
Lourdes Crespo era la guia turística local. La seva sogra estava subscrita a la “Revista Santa Rita” i, en llegir l’entrevista que ens hi van fer, li va dir a la nora que ens escrivís per informar-nos que al poble hi havia dues Santes Rites.
Amb l’ajuda de Lourdes les vam fotografiar. Tot seguit vam visitar la sogra; vam comprar 24 ampolles de vi del celler d’un cosí de Lourdes i, abans de marxar, vam omplir el depòsit del cotxe a la benzinera del marit de Lourdes. Tot queda a casa.
Fou molt amable i ens regalà un llibre turístic de La Rioja amb un llistat de tots els pobles on hi havia Santa Rita. Ho havia aconseguit preguntant al capellà i amics dels pobles. Vam fer un altre viatge a La Rioja amb una gran collita de Santes Rites.
MILAGRO (NAVARRA): Iglesia de Nuestra Señora del Patrocinio (13-V-10).
La clau de l’església la tenia Jesús Vericat, que vivia damunt del supermercat DIA. Era sastre, però ja estava jubilat. Va estar quatre anys a Barcelona aprenent l’ofici. Em va explicar la història de la jove Santa Rita: fa 70 anys la va comprar Irene Segura, molt devota de la santa, casada amb Alejandro Oñós. La tenia a casa seva. Quan la imatge va anar a parar a mans de la neta (Maria Paz Los Arcos Oñós), la va regalar a l’església perquè a casa seva li feia nosa.
BASTIA (CORSE-FRANCE): Oratoire de Saint Roch. (20-VI-03).
Bastia és la ciutat més gran de Còrsega. La “vieille ville” s’agrupa al voltant del port i consta de dos barris: la Terra Vecchia a baix i la Terra Nova a dalt. A l’Oratoire de la confrérie St Roch, a la Terra Vecchia, vam trobar la jove Santa Rita.
SANTA BÀRBARA (MONTSIÀ-TARRAGONA): Església de Santa Bàrbara (12-V-18).
Vam anar un cap de setmana al Montsià per veure les oliveres mil·lenàries, abans que no en quedi cap. Vam sopar i dormir a l’hotel Diego de Santa Bàrbara. El sopar fou fora de sèrie. Les parets del restaurant són de vidre i es pot veure el mont Caro. Diego és un “catxondo”. Durant tot el sopar va estar fent broma amb molt sentit de l’humor. Ens proposà que provéssim diferents plats en racions petites. Fou una passada: una amanida de carxofes crues, navalles molt petites, pop a la brasa, seitó, tonyina crua, cocotxes i més coses que no recordo. L’allioli era boníssim. De postres, suc de taronja amb “mantecado”. És un restaurant per recomanar. I, per si era poc, a l’església vam trobar una joveneta Santa Rita.
PADOVA (VENETO-ITÀLIA): Chiesa de Santa Rita (5-VI-08)
A Padova hi ha una de les obres més importants de la pintura italiana: la capella degli Scrovegni, de Giotto. Hi havia una llista d’espera de quatre hores. Qui ens va vendre les entrades fou molt amable, perquè malgrat la llarga cua, ens dedicà temps per explicar-nos on eren les esglésies on hi havia Santa Rita.
JADRAQUE (GUADALAJARA): Iglesia de San Juan Bautista (28-V-11)
Vam fer cap a l’Oficina de Turisme. Tres llocs per visitar: el castell, l’església i la Saleta de Jovellanos. Mentre esperavem que vingués el mossèn a obrir l’església (ens van dir que era molt peculiar i que anava a la seva), vam visitar la Saleta de Jovellanos, també coneguda com el Palacio de los Verdugo, que havia sigut la casa de Juan Arias de Saavedra (segle XVIII), home amic de Jovellanos i Goya: tots dos havien passat temporades al palau.
Arribats a l’església, el capellà –que fou molt amable- ens encengué els llums per poder fer millor les fotos. Tot seguit vam anar a la Sagristia, on hi havia un quadre de Zurbarán i un altre d’un deixeble del Greco.
MAIALS (EL SEGRIÀ-LLEIDA): Església de Santa Maria (20-IV-2000).
Quan jo era un xiquet, per anar de Flix a Lleida s’havia de passar per La Granadella, una carretera terrible, amb uns revolts que no s’acabaven mai. Sovint havia escoltat la cantarella de la carretera de Maials, que estava per fer. Fou l’any 1887 quan es va començar a reclamar, i no arribava mai. Fou el dia 14 de febrer de 1987 (cent anys després!), que Jordi Pujol inaugurà la carretera. Des de llavors, el meu poble va deixar de ser un cul de món. Ara hi passen els cotxes que baixen de Lleida i d’Aragó per anar a la costa. Un Dijous Sant vaig fotografiar la joveneta Santa Rita de Maials.
DROGHEDA (IRLANDA): Augustinien Church (12-VII-99)
A Irlanda vaig descobrir que Santa Rita anava associada a les esglésies de Sant Agustí perquè era una monja agustina. Les quatre Santes Rites que vaig trobar eren en una Augustinian Church. La de Drogheda fou l’última que vam fotografiar, perquè la ciutat és a mitja hora de l’aeroport, on havíem de tornar el cotxe.
CASTILLONROI (HUESCA): Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción (5-IV-11).
Castillonroi és a la comarca de La Llitera, al costat d’Alfarràs. La primera dona que vaig trobar tenia la clau de l’església. Unes relíquies que tenen a l’església van arribar al poble un dia de Santa Rita. Per això van comprar la joveneta Santa Rita i el dia 22 de maig fan una gran festa.
TREMP (PALLARS JUSSÀ-LLEIDA): Església de Santa Maria (24-VI-93)
La joveneta Santa Rita de Tremp fou de les primeres que vaig fotografiar (juny del 1993). El desembre de 2011 tornàrem a passar per Tremp, de camí cap el Pirineu. Santa Rita havia canviat de lloc. Era en una capella amb Sant Blasi, Sant Sebastià, Sant Antoni de Pàdua, Sant Antoni Abat i Sant Francesc. L’única dona, entre tots els homes.
Vam dinar al restaurant “Fogony”, que té una estrella Michelin. Fou un dinar exprés: estava tancat i a la porta hi havia el telèfon per “demanar hora”. Vam estar sols. El propietari ens explicà que van començar treballant en un bar del poble, la seva dona no havia cuinat mai i feia tapes de receptes que buscava als llibres. Vam dinar molt bé. Recomanable.
GUALBA (VALLÈS ORIENTAL-BARCELONA): Església de Sant Vicenç (7-XII-03)
La meva cunyada Montse té una casa a Gualba. Va tardar cinc anys a assabentar-se que a l’església hi havien posat una Santa Rita.
MARSALA (SICÍLIA-ITÀLIA): Chiesa de Santa Maria Dell’Itria (13-V-06)
Marsala és més a prop d’Àfrica que de la resta d’Europa. Vam arribar a última hora de la tarda. Al primer hotel que vam trobar tenien habitació lliure però hi havia allotjades les criatures de dos col·legis sencers. Vam creure més prudent buscar un altre hotel. Seguint les indicacions de l’hotel “Stella d’Itàlia”, vam anar a parar a la piazza de la Repubblica, el cor de la ciutat. Molt a prop, l´hotel. Feia dos mesos que l’havien inaugurat. Fou el millor hotel del viatge.
ROMA: Chiesa de Santa Maria in Via Lata (15- IX-02)
A Roma vam fotografiar 26 Santes Rites (16 estàtues i 10 quadres). La joveneta era molt a prop de la Fontana de Trevi.
MONTPELLER (LANGUEDOC): Église de Sant Roch (19-X-04)
L’any 1968, vaig passar dos mesos a l’hospital Saint Charles de Montpeller. Al cap de molts anys, en una visita “remember”, vaig trobar aquesta joveneta Santa Rita. Ens assabentàrem que Saint Roch, el titular de l’església, era fill de Montpeller.
BORGO SAN DALMAZO (PIAMONTE): Chiesa San Dalmazo (8-VII-15)
Aquesta jove i dolça Santa Rita és a Borgo San Dalmazo, el primer poble que trobes entrant al Piamonte venint de França.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada