CAPÍTOL 189: LES SANTES RITES EMBOLICADES.

Avui veurem unes Santes Rites que només veuen la llum el dia del seu Sant. La resta de dies estan embolicades a la Sagristia o en un magatzem.

VIGO (PONTEVEDRA):Col·legiata

La Col·legiata era oberta i no hi havia cap Santa Rita. Vam  veure la caixa de les almoines de Santa Rita. Vaig investigar: la tenien tancada en una habitació davant de la Sagristia i només sortia el dia del seu sant. 

Era l’hora de dinar, i a 30 metres vam descobrir el carrer d’A Pedra, el carrer de les ostres. Feia un vent gelat i les vam menjar dins d’un bar. Quan el cambrer es va emportar el plat de les ostres va bolcar el líquid damunt del meu abric. No em va fer cap gràcia perquè l’acabava d’estrenar. El cambrer va passar olímpicament,  va dir que ja s’havia excusat i no entenia perquè m’havia emprenyat...

GUADALAJARA: Església de Santiago.

Camí de Madrid vam parar a Guadalajara i vam entrar a l’església de Santiago. El mossèn ens digué que tenia Santa Rita en un magatzem i que només sortia el dia del seu sant. Em costà Déu i ajuda que obrís el magatzem i la desemboliqués per poder fer la foto.

MONFARRACINOS (ZAMORA):Església de San Martin de Tours.

Per internet vaig descobrir que a Cubillos del Pan, a prop de Zamora capital,  hi havia una Santa Rita. El mossèn del poble, un noi jove a qui la gent li deien Don Pedro, ens obrí l’església. Fou molt amable. Per fer mèrits li vaig dir que tenia un nebot capellà que era el secretari de Casimiro, el bisbe de Castelló.  Resultà que Casimiro l’havia ordenat a ell quan era bisbe de Zamora. 

Don Pedro s’oferí per acompanya’ns a tres pobles més on ell era el mossèn i on també hi havia Santa Rita. Eren Moreruela de los Infanzones, Molacillos i Monfarracinos.

A Moreruela de los Infanzones unes dones estaven guarnint l’església. Una d’elles li va dir a Don Pedro que la criticaven perquè sempre tenia cura de l’església. A Molacillos, hi havia un home a la porta de l’església  que li va plantejar a Don Pedro problemes de la parròquia. Quan li vaig preguntar quants habitants hi havia al poble em va dir: pocos y mal avenidos.

A Monfarracinos, Santa Rita estava embolicada amb un plàstic en un magatzem. Només sortia el dia 22 de maig. Per fer la foto no la vam poder  desembolicar perquè era molt amunt. Aquí ens vam acomiadar de Don Pedro. Em va demanar que li enviés les fotos de les parròquies. Només faltaria.

VILAFRANCA DEL CID O DEL MAESTRAT (CASTELLÓ): església de Santa Magdalena.

Ens havien dit que a la Sagristia hi havia una Santa Rita. Vam arribar al poble a les tres de la tarda. A la plaça hi havia la foguera de Sant Antoni, que havien de cremar a la nit. El casc antic ens va agradar molt. El mossèn ens obrí l’església, vam anar a la sagristia, i la imatge que hi havia no era Santa Rita.   

Sort vam tenir de Miguel Ángel, un noi que estava fent feines a l’església amb altres joves. Ell fou qui li va dir al mossèn que Santa Rita era dalt d’un entresolat de la sagristia, amb altres imatges d’Olot. El mateix noi –expert en Santes Rites- ens informà que a Portell n’hi havia una altra. 

ESTELLA (NAVARRA): Església de San Miguel Arcángel.

El mossèn m’havia informat per telèfon que hi havia una Santa Rita. Però no la vaig trobar. Quan jo sortia de l’església arribà el mossèn, un noi jove. Santa Rita era amagada dins d’un magatzem, a la dreta de l’altar Major. L’entrada era molt estreta i per això no la vam poder moure. Estava embolicada i li va treure la roba per fer una foto de perfil. Em va dir que només sortia de l’amagatall el dia de Santa Rita.

Però l’any passat, el meu amic Francesc Pla va passar per l’església i la va fotografiar fora de l’amagatall i no era el dia de Santa Rita. Alliberada...

CRACÒVIA (POLÒNIA): Església de Santa Caterina.

Vaig preguntar per Santa Rita a l’estand de Polònia del Saló Internacional de Turisme de Barcelona.  M’informaren que no era santa de la devoció dels polonesos, però que a l’església de Santa Caterina de Cracòvia n’hi havia una. A Cracòvia falta gent!

Hi anàrem un diumenge al matí quan deien missa. Vam fer una ullada general i no la vam veure. En acabar la missa vam tornar a entrar per visitar l’església amb calma. Només l’altar major tenia interès cultural.

De sobte, Isabel la va veure. No era a la Sagristia, era dalt d’un pedestal col·locat molt amunt i estava embolicada perquè pintaven l’església. Per això no l’havíem vist la primera vegada. L’església fou dels agustins i per això hi ha una Santa Rita.

En sortir vam anar a peu al barri jueu (Kazimierz), que és molt a prop. Vam visitar els llocs on Spielberg va rodar la pel·lícula “La lista de Schindler”. A la foto, el cementiri de l’antiga Sinagoga (segle XV). 

Aquestes són les Santes Rites que vaig trobar embolicades.