CAPÍTOL 204: LES SANTES RITES DE L’ARAGÓ.

                          L’Aragó és al nord-est de la península ibèrica.

Hi tinc fotografiades 34 Santes Rites: 14 a Zaragoza, 12 a Huesca i 8 a Teruel.

ZARAGOZA

 Iglesia de El Salvador de La Seo (La Parroquieta): Santa Rita està jacent i plena de joies. Un cartell avisava que no es podien fer fotografies. Si el que volien era que compréssim les estampetes de la santa, també ho vaig fer. És de les poques Santes Rites jacents.

 

Parróquia de Santa Rita de Casia, de los Padres Agustinos: Santa Rita és a la paret, a la dreta de l’altar Major. Porta una creu de mida XL.

 

  Iglesia Santa Engracia: En canvi, aquesta porta una creu de mida S.

 

 Parroquia de Santiago: és al carrer César Augusto, al costat de l’hotel on vam dormir. Hi ha un altar dedicat a la Santa.  

NONASP

 

Ermita de Nuestra Señora de las Dos Aguas: Nonasp és a la Franja de Ponent, el territori catalanoparlant de l’Aragó. Un dissabte Sant vaig dinar al restaurant “El Frontón”. A l’altra taula també eren catalans. El so de la televisió era molt alt, ningú la mirava i la vaig tancar. L’amo la va tornar a engegar, i enfadat, em va dir: “la pongo tan alta para que no se oiga lo que hablan los clientes, a veces vienen a comer los del Ayuntamiento...”.  Després de dinar vaig anar a l’ermita de “Nuestra Señora de las dos Aguas” que és a la confluència dels rius Matarranya i Algàs. 

BELCHITE

Iglesia nueva de San Martín de Tours: Santa Rita és en un mosaic. El poble és nou, el vell fou destruït durant la guerra civil. Del vell se’n conserva una part de l’església i del convent. Fa por!

                                                             CASPE

Convento de San Agustín (Los Franciscanos): Les dones que netejaven la magnífica Col·legiata ens van informar que a “Los Franciscanos” hi havia una Santa Rita. Era tancat i, quan anava a prémer el timbre del convent, va arribar un frare i ens obrí.

CHIPRANA

Casa de la familia Piazuelo-Acero: Era l’hora de la migdiada, l’església era tancada i no hi havia ningú pels carrers. De cop i volta van passar dues dones. Les hi vaig preguntar si a l’església hi havia cap Santa Rita. Em van dir que no, però una d’elles en tenia una a casa seva.

TARAZONA

 

Iglesia de la Magdalena: L’església és a la part vella del poble, dalt d’un turó. Malgrat que ens van dir que era molt complicat arribar-hi en cotxe, ens vam enfilar carrers amunt. La cosa es va complicar perquè ens vam trobar amb un “mercadillo” que ens barrà el pas. Quan vam arribar, l’església era tancada. “Acaban de terminar la missa, pero puede probar a entrar por la puerta que hay detrás” ens digué un home. Vam poder entrar.

SOS DEL REY CATÓLICO

  Convento de Nuestra Señora de Valentuñana: El convent és a dos quilòmetres del poble. Hi havia molt poc moviment. En una sala feien un curs intensiu d’anglès. Al claustre hi havia diverses exposicions. Vaig trucar a una porta i una jove sud-americana em digué que els frares estaven descansant, però em va ensenyar la porta per entrar a l’església. Hi havia un altar de Santa Rita.

SABADA 

 

 

Iglesia de Santa María: Tornant de Sos del Rey Católico vaig parar a Sabada. L’església era oberta, era una meravella i, a més, hi havia una Santa Rita

 

 

 

 

LONGARES

Iglesia de la Asunción: Era el migdia quan vaig trucar a la casa del capellà. Era un noi jove, s’havia fet una cua amb el poc cabell que li quedava, els ulls blaus darrera unes ulleres de vidres gruixuts, pantalons i camiseta hippy, sandàlies i a l’altar Major de l’església, una guitarra. Va quedar sorprès perquè esperava una visita. Quan li vam demanar que volíem veure Santa Rita va dir: ¿Tiene que ser ahora mismo? Quan li vam dir que veníem de Barcelona ens deixà passar a l’església per una porta que donava al seu pis. Es va excusar que no ens podia acompanyar perquè esperava una visita.  L’església, barroca, és una joia. A Santa Rita li faltava el crucifix. Quan sortíem va arribar una noia grandeta amb ulleres que era la visita que esperava. La va rebre amb els braços oberts.

CARIÑENA

Capilla de la Inmaculada: La capella és adossada a l’església. Vaig trucar al capellà des de Barcelona. Era colombià, d’uns 45 d’anys, de nom Bernardo. Em digué que abans de trucar-lo havia pensat treure Santa Rita i posar-hi un Sagrat Cor. Però quan li vaig dir per telèfon que la volíem visitar va canviar d’opinió, pensant que alguna cosa devia tenir Santa Rita. Li vaig recomanar que no la toqués mai del seu lloc. És l’única que aguanta la creu d’aquesta manera.

HUESCA

 
Iglesia de San Lorenzo: Santa Rita és a l’església del patró de la ciutat. En una de les visites vam anar a la catedral i al Museu Diocesà. No hi havia ningú. Vaig pujar  dalt del campanar (180 esglaons) i els cruiximents em van durar tres dies. I no pagava la pena, perquè unes teles metàl·liques impedien guaitar per la finestra.

 

BARBASTRO

Catedral de Santa María de la Asunción: Barbastro és la capital de la comarca de Somontano (vi bo). Santa Rita era a la primera capella de la dreta, on tenien emmagatzemat un munt d’imatges de sants i santes.

ALCOLEA DE CINCA

 

Iglesia de San Juan Bautista: El meu amic Josep Maria Mur és el farmacèutic del poble. Fou molt fàcil que ens obrissin l’església. A més, Josep Maria ens acompanyà als quatre pobles que venen a continuación.

SENA

Casa de Carmen Naval: Sena és un poble de Los Monegros. Josep Maria tenia localitzada una senyora de 86 anys molt devota de Santa Rita que tenia una imatge a casa. Era una Santa Rita petita. Ens va explicar que, feia més de trenta anys, mossèn Amadeo li va portar una Santa Rita molt grossa que sobrava d’una església. Al cap d’un temps van venir uns catalans a buscar-la perquè eren ells qui l’havien pagat. A canvi li van portar la que té avui.

SARIÑENA

Iglesia de El Salvador: Era l’hora de dinar i el capellà em digué que no podia obrir fins les quatre. Vam anar a dinar al restaurant “Los Monegros”. Em va cridar l’atenció que molta gent estava menjant calçots amb el pitet posat. El menú normal valia 10 euros. El que oferia costelletes de xai, 15. La botella del vi del Vero, 9.  A les quatre, vam poder fotografiar Santa Rita; té cara d’adolescent.

 

CASTILLONROI

 
Església de Nostra Senyora de l’Assumpció: Castillonroi és a la comarca de La Llitera, al costat d’Alfarràs. Per Internet vaig saber que celebraven la festa de Santa Rita. A l’Ajuntament em van confirmar que hi havia una Santa Rita a l’església, i van afegir que algun veí me l’obriria. La primera dona que vaig trobar al carrer tenia la clau.

MONZÓN

Catedral Santa María del Romeral: És de les guapes.
BUERA

La posada de Lalola: Camí d’Alquézar vam dormir a “La posada de Lalola”. És un hotel encantador. Només té sis habitacions i estàvem sols. El restaurant i el pis dels propietaris és a la casa de davant. Vam preguntar si a l’església hi havia Santa Rita. No n’hi havia, però els propietaris de l’hotelet tenien un quadre que vam fotografiar. A les nou ens van servir una “cenita” al petit saló de l’hotel, amb espelma i música de fons. Molt romàntic. La botella de vi, de nom “Arnazas”, era un “crianza de Somontano”, del celler  Raso Huete d’Estadilla que és el poble del nostre amic pediatre Lluis Amat.

BIELSA

Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción: L’any 2012 vam fotografiar Santa Rita. Enguany hi va ser la meva filla Belén i em va dir que no hi era

     PLAN

Iglesia de San Esteban: Aquest poble es va fer molt famós per la caravana de dones que hi anaren perquè els solters poguessin triar-ne una per casar-se. L’església és al costat de la magnífica casa del capellà. Paga la pena i per un euro es pot veure il·luminada.

BIESCAS

Iglesia de San Pedro: És l’única Santa Rita de les que tinc que sosté dos creus amb les mans.

BINEFAR

 Iglesia de San Pedro Apóstol: Sabia que hi havia una Santa Rita. L’església era tancada. Al costat hi ha la casa parroquial, però aquell dia també era tancada. Molt a prop hi ha el local de Càritas i em van dir que feia molt poc que el capellà havia marxat. El vaig trucar al mòbil i vaig aconseguir que vinguessin a obrir l’església. Fou una dona molt amable. Poder fotografiar les Santes Rites, com veieu, em costa Déu i ajuda. En aquest cas, seria Santa Rita i ajuda...

TERUEL

Iglesia de El Salvador: Vam arribar a Teruel al capvespre. L’hotel era ple de catalans. Anàrem a sopar al restaurant de l’hotel Oriente. De seguida es va omplir. Era senzill però vam estar molt de gust. En un reservat hi havia l’equip de voleibol de l’Unicaja d’Almeria. L’endemà vam visitar el centre de la ciutat. Al peu de la torre de El Salvador hi havia l’església del mateix nom i, a dins, Santa Rita. És de les poques que està acompanyada de raïm, recordant l’episodi de la vinya.

MONREAL DEL CAMPO

Iglesia de la Natividad de Nuestra Señora: Santa Rita aguanta la creu d’una manera molt original.

  ALCAÑIZ

Iglesia de Santa María la Mayor: El divendres Sant de l’any 1993 vaig fer la “ruta del tambor” a les comarques del Bajo Aragón i del Bajo Martín. Fou una de les primeres Santes Rites.

 

SAMPER DE CALANDA

Iglesia de El Salvador: L’església és més gran que el poble. Hi havia Santa Rita.

RUBIELOS DE MORA

 

Colegiata de Santa María la Mayor: Fotografiada pel meu amic i col·laborador Manolo Alabart.

Iglesia Convento de las Agustinas: Fotografiada per la meva germana Ramona.

BORDÓN

Iglesia Virgen de la Carrasca: Fotografiada  pel meu amic i col·laborador Eduard Calafell.

MIRAMBEL

Iglesia Santa Catalina del convent de les monges Agustines: Fotografiada pels meus amics i col·laboradors Joan Ramon i Josefina Compte.