Extremadura és al sud-oest de la península ibèrica.
Hi tinc fotografiades 18 Santes Rites: 6 a Cáceres, i 12 a Badajoz.
CÁCERES CAPITAL
La Santa Rita de la Concatedral de Santa María la vaig fotografiar l’any 1990, quan vaig començar a fer-me alguna foto amb Santa Rita.
Uns anys després, la vaig obtenir sola.
SANTA CRUZ DE LA SIERRA (Cáceres)
Santa Rita és la patrona del poble. A la plaza Mayor hi ha el monument principal: la iglesia de la Vera-Cruz.
A l’Ajuntament em van dir que demanés la clau de l’església a qualsevol bar de la plaça. La cambrera em va indicar on vivia la Trini, que era qui tenia la clau. Jo mateix vaig obrir i tancar l’església. La Santa Rita és de les boniques.
PLASENCIA (Cáceres)
Iglesia de Santiago: era la segona vegada que visitava Plasencia (la primera fou en època pre-ritiana). Una dona em va indicar que Santa Rita era a l’església de Santiago, també anomenada del Cristo de las batallas.
MONTEHERMOSO (Cáceres)
Ermita de San Antonio: Montehermoso és al nord de la província de Cáceres, tocant Salamanca. El meu contacte era Lines, que es quedà amb el meu DNI a canvi de la clau de l’ermita. No vaig poder obrir la porta de cap manera. Hi havia dos panys i en el primer ja vaig quedar encallat. Era una clau grossa, de les antigues. A uns 60 metres de l’ermita hi havia un xalet i vaig trucar a la porta. Sortí un home una mica més gran que jo i li vaig explicar el meu problema. Va ser molt amable perquè va venir a l’ermita i va aconseguir obrir les dues portes. La imatge de Santa Rita és del segle XVIII, molt original. Vaig estar una bona estona parlant amb Leopoldo, el veí de l’ermita. Era de Soria i havia tingut una fàbrica de ceps al poble. De tant en tant venia a passar-hi uns dies. Havia exportat ceps a tot el món i em va explicar moltes anècdotes. Una vegada, al Perú, va agafar en autoestop dos membres de “Sendero Luminoso” sense saber que ho eren.
SERRADILLA (Cáceres)
Monasterio del Santísimo Cristo de las Victorias: Sor Adoración em digué que a les cinc obrien l’església del monestir. Dins hi havia molt poca llum i em va costar trobar Santa Rita. Hi havia dues dones catalanes que no es podien avenir que encendre una llumeta de l’altar només costava 0,10 euros.
TRUJILLO (Cáceres)
Iglesia de San Martín de Tours: aquesta Santa Rita la va fotografiar la meva germana Lourdes.
BADAJOZ CAPITAL
Catedral Metropolitana de San Juan Bautista: Badajoz no ens va agradar gens. Pel carrer ens va semblar veure una de les dones del crim de Puerto Urraco. A la catedral hi havia un casament i la gent anava molt mudada. A la primera capella a la dreta, protegida per unes reixes, hi havia Santa Rita.
VALENCIA DEL VENTOSO (Badajoz)
Iglesia de Nuestra Señora de la Esperanza: és un dels primers pobles que trobes venint de Huelva. Santa Rita aguantava un pal en comptes d’una creu. Demanava una urgent restauració.
MEDINA DE LAS TORRES (Badajoz)
Iglesia de Nuestra Señora del Camino: poble situat a la Ruta de la Plata. Santa Rita vestia un hàbit de roba i portava una corona ben vistosa.
FUENTE DE CANTOS (Badajoz)
Iglesia de Nuestra Señora de la Granada: des de Medina de las Torres vaig trucar a Carlos Castillo, responsable de l’Oficina de Turisme. D’entrada es va fer l’estret: “Venga usted mañana porque ahora ya es muy tarde”. Però el vaig convèncer. Per telèfon em va semblar curt de gambals, però em vaig equivocar: era una persona molt culta i a més, em va confessar que era del Barça. Em va explicar que el pintor Zurbarán era fill del poble; també em va ensenyar i comentar les imatges de l’església que tenien un valor artístic. El vaig convidar a dinar però no va poder venir: tenia feina. Santa Rita sosté la creu al revés.
FUENTE DEL MAESTRE (Badajoz)
Ermita de Santa Rita: el fuster que viu al costat en tenia la clau. Va estar encantat d’ensenyar-me l’ermita. Hi havia dues Santes Rites. La clàssica és a l’altar que hi ha entrant a mà dreta. L’altra, porta l’hàbit de roba. El fuster em va explicar que abans era a la sagristia i la gent hi entrava a veure-la perquè era la Santa Rita preferida. Per evitar la invasió de la sagristia, el capellà optà per posar-la fora, al costat de l’Altar Major.
CORTEGANA (Badajoz)
Iglesia de San Isidro Labrador: el meu contacte era l’alcaldessa. Era al llit malalta i m’envià Dolores Navarro perquè m’obrís l’església. Santa Rita és la patrona del poble.
ENTRIN ALTO (Badajoz)
Iglesia de Santa Rita: l’home que estava assegut en un banc, al costat de l’església, és qui tenia la clau. Aquesta zona està plena de romanesos. L’home que em va obrir l’església em va dir que abans eren uns 50 habitants i des que van arribar els romanesos són 150.
A la paret exterior de l’església hi havia aquesta altra Santa Rita.
MONTIJO (Badajoz)
Iglesia de San Pedro: dins de l’església no hi havia cap Santa Rita. Sort que hi havia el capellà. Era a la Sagristia.
TALAVERA LA REAL (Badajoz)
Ermita de San José: em vaig quedar a dormir a Talavera la Real perquè l’ermita de San José era tancada fins l’endemà a les nou del matí. Vaig sopar al restaurant de l’hotel i per televisió transmetien un partit del Barça jugant la Champions.Excepte el cambrer, que era del Madrid, la resta dels comensals anaven a favor del Barça. Era l’època de Guardiola i el cambrer li va dir a un comensal: “El Madrid es el único club que puede ganar al Barça” i aquest li va contestar “Pero no le gana. Bueno, le ganó la Copa del Rey, pero ésta, los del Barça no la quieren”. Molt bona !
DON BENITO (Badajoz)
Ajuntament: despatx de María Fernanda: a la plaça d’Espanya, la bonica venedora de l’ONCE em digué que Santa Rita era la patrona de l’Ajuntament i que feia poc n’havien celebrat la seva festa.
Qui tenia Santa Rita al seu despatx era María Fernanda, una noia molt simpàtica, afiliada a CCOO i a IU. Em va presentar l’alcalde. Aquest em va dir: “¿ Usted ha visto a un facha dando un beso a una chica de Comisiones Obreras ?”· I li va fer un petó. Ella em va dir: “El alcalde, a pesar de ser del PP, no es un facha, es muy progresista” i l’alcalde, que anava molt mudat, va acceptar complagut el “piropo”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada