dilluns, 10 de febrer del 2020

CAPÍTOL 210: LES SANTES RITES DE CASTILLA LA MANCHA.

 Castilla la Mancha és al centre de la península ibèrica.

Hi tinc fotografiades 35 Santes Rites: Albacete (6), Ciudad Real (10), Toledo (9), Guadalajara (7) i Cuenca (3).


ALBACETE CAPITAL
 Catedral de San Juan Bautista: Santa Rita és de les boniques, porta el vestit dels diumenges, i s’assembla a algunes Santes Rites de Múrcia i d’Andalusia. És l’única imatge de la catedral que es conserva d’abans de la guerra. 


 A més,  hi ha un magnífic quadre de la santa agenollada. 

HELLÍN (Albacete)

 Iglesia de la Asunción: davant de Santa Rita hi ha un Sant Crist que bé val una fotografia. El sagristà ens explicà que el seu autor és Rafael Millán, que és del poble. Ens volia explicar més coses però havia de marxar perquè tenia hora amb el metge. Va endevinar que érem catalans, perquè havia viscut un temps a La Vila-joiosa i parlava una mica de valencià. A Santa Rita li falta la creu.


LAS ANORIAS (Albacete)
 Iglesia de Santa Rita: Santa Rita és la patrona del poble. Al bar em vaig assabentar que hi havia cinc dones del poble que netejaven l’església i s’anaven passant la clau. Vaig anar a una casa darrera l’altra: fins la cinquena no vaig trobar qui tenia la clau. L’església és al mig del poblet i poc a poc van anar arribant veïns per parlar amb el foraster. Santa Rita, anava vestida amb roba. 


 També hi ha una capelleta de fusta amb Santa Rita. 

TARAZONA DE LA MANCHA (Albacete)
 Iglesia de San Sebastián: aquesta Santa Rita la va fotografiar Dolores, la noia que ens ajuda en les feines de casa, que és d’Albacete.


CIUDAD REAL CAPITAL
 Iglesia de San Pedro: a més de Santa Rita hi ha el sepulcre d’alabastre dels Coca, que el comparen amb “los amantes de Teruel”. Si aneu al restaurant “El Portalón de la Casona” (sempre ple), heu de saber que per cada beguda que demanes et porten una senyora tapa gratis, i pel preu d’una botella de vi et porten sis tapes gratis, a triar.


HERENCIA (Ciudad Real)
 Iglesia de la Inmaculada: després de fotografiar Santa Rita, una feligresa ens digué que al convent de la Merced n’hi havia una altra.


 Iglesia del convento de la Merced: un frare molt amable, de nom Francisco, ens obrí l’església. Quan va saber que érem de Barcelona es va alegrar perquè ells són mercedaris, i dins l’església hi havia arreu el seu escut amb les quatre barres, que ell puntualitzà que eren del “reino de Aragón”. Santa Rita té la part antero-inferior de l’hàbit desgastat perquè la gent li frega les mans quan li demana ajuda. 


MEMBRILLA (Ciudad Real)
 Ermita de la Virgen del Espino: Santa Rita és a l’única capella que hi ha, a més de la part central.  Vam dinar molt bé i a bon preu al restaurant “Los Desmontes”. És un negoci familiar: l’amo és el que pren nota, el fill és el cap dels cambrers, i el gendre el cap de cuina. No pot fallar.


TORRALBA DE CALATRAVA (Ciudad Real)
 Ermita del Santísimo Cristo del Consuelo: Carmen, que té cura de l’ermita, me la va obrir. Santa Rita té altar propi. 


VILLARUBIA DE LOS OJOS (Ciudad Real)
 Ermita de San Cristóbal:  Jesús Manuel Plana Morales, el jove president de la Confraria de l’ermita, ens hi portà amb el seu cotxe. És dalt d’un turó, on hi ha el “Balcón de la Mancha”, amb una vista magnífica.


MORAL DE CALATRAVA (Ciudad Real)
 Ermita del Santo Cristo de la Humildad: José, el president del Patronato del Santo Cristo de la Humildad ens obrí l’ermita. Santa Rita és a la part més alta de l’altar Major, damunt del Cristo de la Humildad. José em va preguntar si la volia fotografiar de prop. “¿ Vamos a subir volando?” li vaig dir. No senyor, vam pujar per una escala de fusta per darrere de l’altar. En marxar, em vaig adonar que havia aparcat el cotxe davant de la Penya Blaugrana del poble.


FUENLLANA (Ciudad Real)
 Iglesia de San Tomás de Villanueva: l’església està dedicada a San Tomás de Villanueva, que segons els de Fuenllana és fill del poble. Però a Villanueva de los Infantes hi ha una estàtua del sant on diu que és fill del seu poble. Chi lo sa ! A l’església hi havia unes dones que celebraven una missa sense capellà. Mentre vaig fer les fotos estaven a l’Epístola. 


VILLANUEVA DE LOS INFANTES (Ciudad Real)
 Iglesia de Santo Domingo: des de l’11 de desembre de 2004, la ciutat és “El lugar de la Mancha” del Quijote, segons un estudi científic de la Complutense. Santa Rita té cara de nena. 


PUERTOLLANO (Ciudad Real)
 Capilla de la Cofradía del Santo Descendimiento: Jesús Cortés ens havia d’obrir la capella on és Santa Rita. Quan vam arribar a Puertollano el vaig telefonar i no era a casa. Com que la ciutat no té cap encant, vam continuar cap a Córdoba. Quan Jesús arribà a casa em va trucar, però ja havíem fet més de 50 km. Fou molt amable, em va fotografiar “El Santo Descendimiento” amb Santa Rita i me la va enviar. Un nou col·laborador... 


TOLEDO CAPITAL
 Iglesia del convento de Santa Úrsula (Agustinas): per entrar s’havia de pagar i a més estava prohibit fer fotos. Qui controlava l’entrada em digué que per fer fotos necessitava el permís de les monges. Vaig anar al convent, que és al costat, però hi havia una cua molt llarga de persones que volien comprar les pastes que fan les monges. Vaig tornar a l’església i li vaig dir que ja tenia permís i la vaig fotografiar. És un pecat molt gros? 


 Convento de Santa Úrsula (Agustinas): a la paret de l’entrada del convent hi ha aquesta ceràmica. 


LA CALZADA DE OROPESA (Toledo)
 Monasterio del Santísimo Cristo de las Misericordias (Agustinas Recoletas): és un senyor monestir i una senyora Santa Rita.


OROPESA (Toledo)
 Parroquia de la Asunción: és molt a prop del Parador. A Santa Rita li falta la creu i té la mà esquerra trencada. 


TALAVERA DE LA REINA (Toledo)
 Iglesia de San Francisco: aquí vaig trobar la Santa Rita de Talavera. Tot seguit vaig anar al convent de les Agustines. La monja que em va rebre em va dir que Santa Rita era dins el convent i que per poder-la fotografiar necessitava el permís del bisbe. Em vaig quedar sense Santa Rita.


LOS NAVALMORALES (Toledo)
 Iglesia de Nuestra Señora de la Antigua: hi havia una joveneta Santa Rita.

MENASALBAS (Toledo)
 Parroquia de Santa María Magdalena: Santa Rita sosté una creu molt grossa. 

ORGAZ (Toledo)
 Ermita de la Concepción: Santa Rita té altar propi. 

LAS VENTAS CON PEÑA AGUILERA (Toledo)
 Iglesia de San Pedro: els anys 1966-68, mentre feia l’especialitat de Pediatria, vaig estar intern a la Maternitat Provincial de Barcelona amb David Ruiz i Ramon Tormo. David Ruiz va marxar a EUA i allí es va quedar. Després de molts anys, els tres pediatres férem una trobada al seu poble, als Montes de Toledo. A l’església, Santa Rita.


GUADALAJARA CAPITAL
 Iglesia de Santiago: el mossèn ens digué que al magatzem hi havia una Santa Rita i que només sortia el dia del seu sant. Em costà Déu i ajuda que obrís el magatzem i la desemboliqués per poder fer la foto. La creu li rellisca de les mans. 


SIGÜENZA (Guadalajara)
 Convento de las Ursulinas: vam anar a la catedral a veure el Doncel. Allí ens van dir que al convent de les Ursulines hi havia una Santa Rita. La monja no volia obrir l’església. Costà, però ho vam aconseguir. 


MOLINA DE ARAGON (Guadalajara)
 Façana del Parador de Santa Rita: el propietari li havia posat el nom de Santa Rita perquè el seu avi va comprar l’edifici a una senyora que es deia Rita.La ceràmica de la façana és obra d’un germà del propietari, que és monjo i prior de El Escorial.


 Aquest quadre és al despatx del propietari del Parador.

 Iglesia de San Pedro: és una de les poques santes Rites jacents que he trobat. 


JADRAQUE (Guadalajara)
 Iglesia de San Juan Bautista: El capellà fou molt amable; a la Sagristia ens ensenyà un quadre de Zurbarán i un altre d’un deixeble d’El Greco.


ATIENZA (Guadalajara)
 Iglesia-Museu de San Gil: fotografiada per la meva cunyada Anna. 

MOTA DEL CUERVO (Cuenca)
 Ermita de Santa Rita: Margarita, que era al mig del carrer en una paradeta del Domund, ens obrí l’ermita. Santa Rita presideix  l’altar Major. 

 A l’altar de la paret de l’esquerra hi ha una altra Santa Rita.

SAN CLEMENTE (Cuenca)
Iglesia de Santiago: fotografiada per la meva amiga Carme Cortés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada