CAPÍTOL 230: LES SANTES RITES DEL LANGUEDOC (FRANCE).

La regió històrica del Languedoc-Rosselló és al sud-est de França, entre la Provença i Catalunya. Actualment pertany a la regió d’Occitània.

 

Les Santes Rites del Rosselló es van publicar al capítol 96. En aquest, publicarem les del Languedoc. 

MONTPELLIER

 Église Saint-Roch : En aquesta església ens vam assabentar que Sant Roc era fill de Montpelllier. A Santa Rita li havien portat molts ex-vots. 

Chapelle des Pénitents Bleus: Santa Rita és de color blanc, una de les característiques de les Santes Rites franceses. Té més ex-vots que la Santa Rita de Saint-Roch. 

BÉZIERS

Chapelle de Sainte Rita: La Santa Rita dels ulls blaus porta al braç una corona de color verd, una de les característiques de les Santes Rites franceses. A més hi ha una altra Santa Rita, més grossa, al darrera. 

Église des Pénitents: Una de les primeres Santes Rites que vaig fotografiar a França. També porta la corona de color verd al braç.

Église de Saint-Jacques: És de les poques Santes Rites que no tenen l’estigma al front. 

NÎMES

Église de Saint-Charles: Era al migdia i l’església era tancada. Mentre miràvem l’horari d’obertura va passar una senyora pel costat i li vaig preguntar si sabia a quina hora obrien l’església. Ens contestà: si s’esperen una mica els l’obriré. No m’ho podia creure. Santa Rita sempre ens dona un cop de mà. És molta casualitat que en aquell moment passés aquella senyora per allí i jo li preguntés si sabia quan obrien l’església. Santa Rita és una imatge de color blanc -molt freqüent a França- i era al segon altar a l’esquerra. També aguanta la corona amb les mans. 

Vam dinar a la terrassa d’un restaurant, lluny de l’església. Va passar un autobús per davant, i a dins hi havia la senyora que ens havia obert l’església i ens saludava amb la mà. No em direu que és casualitat!!!! 

SÈTE

Chapelle de Notre-Dame-de-la-Salette: La capella és al punt més alt del mont Claire. És molt original. A la dreta de l’altar Major hi ha una petita capella amb unes quantes imatges de color blanc: la de l’esquerra és Santa Rita. És una de les poques Santes Rites que porten un llibre a la mà.  Tot seguit vam pujar a la terrassa de l’edifici que hi ha al davant per poder gaudir d’una vista magnífica. Abans de marxar de Sète anàrem al cementiri del Py a visitar la tomba de Georges Brassens. No era la primera vegada que ho fèiem. 

NARBONNE

Basilique Saint-Paul-Serge: És una de les esglésies més antigues del sud de França. Santa Rita també és de color blanc. També porta la corona amb les mans. 

Cathedral Saint-Just-et-Saint-Pasteur: Aquesta Santa Rita la van fotografiar els meus amics Josefina i Joan Ramon Compte i, uns anys més tard, el nostre amic Francesc Pla (àlies El Toco). 

CARCASSONNE

Église des Carmes: Santa Rita també és de color blanc. L’església és fora de la ciutadella. 

SAINT-GILLES

Église abbatiale de Saint-Gilles du Gard: És de les primeres Santes Rites que vam fotografiar a França. Saint Gilles és a la carretera general que agafàvem per anar de Montpellier a Arles, abans de la inauguració de l’autopista Nîmes-Arles. L’hàbit de la santa no és completament negre, porta la corona penjant del braç dret i tres grans rosaris penjats del coll. 

PÉZENAS

Collégiale St Jean:  És un poble medieval, a prop de Montpellier. Hi va viure Molière i se n’aprofiten. Vam fer tot l’itinerari recomanat per la Michelin, amb edificis ben restaurats i molts records de Molière. El que més ens agradà fou la Santa Rita que vam trobar a l’església. 

VIAS

Église Saint-Jean-Baptiste: El poble és a prop de la sortida 34 de l’autopista A9. al costat d’Agde. Era dissabte i estava molt animat perquè hi havia mercat. L’església fou construïda amb pedra volcànica. Santa Rita també aguanta la corona amb els braços. 

MARSEILLAN

Église de Saint-Jean-Baptiste: Poble de l’étang de Thau, productor d’ostres. A l’església hi ha una Santa Rita molt petita, d’ulls blaus i amb la corona al braç dret. 

FLORENSAC

Église de Saint-Jean-Baptiste: Una altra Santa Rita de color blanc amb la corona al braç dret. La porta principal de l’església era tancada. Quan ja marxàvem amb el cotxe vam passar per davant d’una porta lateral, amagada en una façana de cases particulars,  i estava oberta. 

BESSAN

Église de Saint-Pierre: L’església era tancada però  una veïna ens va indicar on era la  casa del mossèn. Era un capellà jubilat, nascut a Graus (Osca), que vivia amb la seva germana gran, de 99 anys. Li vam fer cantar una jota amb nosaltres. Van estar molt amables i ens van obrir l’església, on hi havia una ceràmica molt bonica de Santa Rita, amb al·lusió al miracle de les abelles (capítol 26) i al de la vinya (capítol 28), excepcional a França. Volien que ens quedéssim a la missa de les 6, però a Béziers ens esperava Santa Rita. 

BOUZIGUES

Église de Saint-Jacques: Bouzigues és el poble més petit de l’étang de Thau, gran productor d’ostres. Hi ha un restaurant que ens té el cor robat: La Côte Bleue. Hi vam menjar moltes vegades abans de poder fotografiar Santa Rita, perquè l’església sempre era tancada. També porta la corona verda al braç dret. 

MONTAGNAC

              Église de Saint-André: També porta la corona, de color verd, al braç dret. 

CLERMONT-L'HERAULT

Église de Saint Paul: Vam passar per Clermont fent cap al bonic poble medieval St-Guilhem-le-Désert. En aquest cas, Santa Rita porta la corona al braç dret. 

LIMOUX

Église Saint-Martin: Vam fer un viatge per visitar el país dels càtars i vam dormir al poblet de La Digne d’Amont. Uns amics s’hi havien comprat una casa i ens van convidar. El poblet és a 4 km de Limoux, ciutat on es produeix la Blanquette de Limoux des de 1531, el primer vi escumós del món. A més, a l’església, a la segona capella a la dreta, vam trobar dues Santes Rites; la segona, molt petita.

TRÈBES

Église Saint-Étienne: una altra Santa Rita de color blanc, patrimoni de França i Bèlgica.