CAPÍTOL 231 : LES SANTES RITES DE NORMANDIE (FRANCE).

Normandia és una regió del nord-oest de França. 

 

Hi tinc fotografiades 10 Santes Rites

ROUEN

És la capital de Normandia. Hi vaig fotografiar dues Santes Rites. Vam dormir a l’hotel Ibis de la rive gauchede la ciutat. Havíem reservat per telèfon. La noia de la recepció era molt amable, però una mica curta. Ens va donar una habitació molt petita que semblava individual. A més, a més hi havia una porta que comunicava amb l’habitació del costat. Ens va estranyar, però de moment no vam dir res: ens esperaven les Santes Rites de Rouen...

A les deu vam anar a dormir. Quan van arribar els veïns va començar el soroll. Semblava que els tinguéssim dins de la nostra habitació. Vaig pegar uns cops a la porta però res de res. Vam aguantar fins la una. Primer vaig trucar per telèfon a la recepció. Va passar una bona estona i no vaig sentir que el recepcionista digués res als veïns. Llavors, molt cabrejat, vaig baixar a recepció. El noi em va dir que havia anat al passadís i no havia sentit cap soroll. Li vaig dir que era dins de l’habitació on se sentia el soroll per culpa de la porta que les separava. Vaig exigir una altra habitació, i a més que fos doble, perquè la que teníem no ho era. Me la va donar sense cap problema. Era una magnífica habitació. A quarts de dues ens adormíem.

Quan vam anar a la recepció a pagar em vaig queixar. El director de l’hotel ens digué que al final havíem dormit en una altra habitació. Si, però a quarts de dues! Vaig demanar explicacions de per què no ens havien donat una habitació doble, que és el que havíem pagat. Al final ens tornà els diners i la nit no ens costà ni cinc. El que jo dic sempre: qui no plora no mama.

Église de Saint-Clément: Vam arribar moments abans que tanquessin l’església. La Santa Rita d’ulls verds és la que porta la rosa més grossa de totes les que he fotografiat. També porta una corona de color verd a la mà esquerra, característica de moltes Santes Rites franceses, com vaig comentar en el capítol anterior. 

Catedral de Notre Dame: Per anar a la catedral vam deixar el cotxe al pàrquing de la place du Vieux Marché, el lloc on van cremar viva a Joana d’Arc el 30 de maig de 1431. 

A Santa Rita li falta el crucifix.

MONT-SAINT-AIGNAN

Église de Sainte Maria: Mont-Saint-Aignan és un barri de Rouen, situat dalt d’un turó. A la rue Vatine número 35 vam trobar l’església. 

Dins l’església hi ha l’oratori dedicat a Santa Rita.

A l’altar hi ha una imatge de Santa Rita. Aguanta la corona de color verd amb les dues mans. 

A la paret de l’esquerra hi havia molts ex-vots.

I, a la de la dreta, dos quadres de la Santa.

CAEN

Abbaye aux Dames: En aquesta abadia hi ha aquest estendard, fotografiat per uns amics de Paulino i Teresa Maria García.

CRASVILLE

Église de Notre Dame de Grenneville: Crasville és un poble de tres cases mal comptades. Nosaltres buscàvem l’église de Notre Dame de Grenneville, que és en el seu terme. Va costar de trobar. En un descampat davant del mar, a la badia de Saint Vaast-la-Hougue, davant de la Utah beach. Solitària, envoltada pel cementiri. 

Estava oberta, tal com deia a internet. La imatge de Santa Rita era molt petita però hi havia gran quantitat d’espelmes. Era un lloc molt interessant, aïllat, davant del mar, silenciós. Per quedar-se a meditar. 

També hi havia aquest quadre.

SAINT-VAAST-LE-HOUGUE

Chapelle des marins: Saint-Vaast-le-Hougue és un poble mariner, molt pintoresc. Ens va agradar molt. Vam aparcar al costat de la Capella dels mariners, a la vora del mar. 

Hi havia una estàtua d’un bisbe molt simpàtic i, als peus, una estampa gran de Santa Rita. 

Église de Saint-Vaast: També porta la corona de color verd a la mà esquerra. 

En aquesta zona vam tenir un problema: els hotels estaven plens.  Després de donar unes quantes voltes, des d’un hotel van trucar a l’hotel “Le demeure du Perron” del poble de Quettehou i ens reservaren habitació. Com que era molt a prop de Saint Vaast-la-Hougue hi vam anar a sopar, al restaurant “La Chasse marée”, recomanat per la Michelin. Quan vam sortir, a la taula del costat de la porta hi havia una parella, i ell ens va saludar amb un “Buenas noches”. Li vam aclarir que nosaltres dèiem “Bona nit”. Ho va entendre de seguida. Ara, a Europa ja saben que existim.