CAPÍTOL 246: LA GARLANDA DE LA SANTA RITA DE GEMERSHAUSEN (ALEMANYA).

Gemershausen és una petita població del sud de Baixa Saxònia (Alemanya), a 16 km a l’est de Göttingen i 7 km al nord-oest de Dudersdtadt. Hi tenia fitxada una Santa Rita. El mes de setembre de 2010 hi vam anar.

 

El poble no sortia al GPS i vam anar a l’Oficina de Turisme de Göttingen a informar-nos. A la foto, la font de les oques (Gänselleselbrunnen), que és davant de l’Oficina de Turisme. Hi ha una noia amb dues oques i aquell dia,  precisament, celebraven la festa de les oques. 

Gemershausen és al costat d’un poblet anomenat Seeburg, i aquest sí que sortia al GPS. A Seeburg vam veure la indicació de Gemershausen. En un hotel ens van informar que l’Augustiner Klosterkirche (Monestir dels Agustins) era als afores del poblet. 

El Monestir dels Agustins és en un lloc molt agradable, amb molta vegetació. S’havia fundat l’any 1864; des de llavors eren els encarregats de la gran peregrinació que es fa -des del segle XVII- a la imatge de la verge Maria in der Wiese (Maria en el prat), una imatge del segle XV. He llegit que l’any 2019 van marxar els tres últims frares que quedaven al monestir i ara està tancat. 

A la porta d’entrada ens indicaven on és la capella de Santa Rita.

A la dreta de l’altar hi havia la imatge de la verge Maria in der Wiese, la protagonista de la peregrinació.

A la part posterior de l’església, darrere l’orgue, hi havia la capella de Santa Rita.

             És una Santa Rita que ens agradà molt.

A les mans porta una corona de color verd, semblant a les que porten les Santes Rites franceses. 

 Està envoltada per dues garlandes: una de fulles i flors, i una altra de medallons d’esmalt, que representen episodis de la vida de santa Rita: són els protagonistes d’aquest capítol. 

Santa Rita es va casar molt jove i va tenir dos fills: Gian Giacomo i Paolo Maria.

Quan portaven catorze anys de casats van assassinar el seu marit. En aquell temps, a Itàlia hi havia la lluita dels güelfs i els gibel·lins.

Els fills volien venjar la mort del seu pare. Santa Rita ho va impedir i elevà a Déu aquesta pregària: “Senyor, millor que ells morin abans que es taquin amb una culpa irreparable”. 

Déu li va fer cas i al cap de poc temps van morir els dos fills, víctimes de la pesta.

Vídua i sense fills, demanà d’entrar al Monestir de Santa Maria Magdalena de Cascia, però va ser rebutjada diverses vegades perquè havia estat casada. Finalment es produí una espècie de miracle i Rita va entrar al convent recomanada per Sant Agustí, Sant Joan i Sant Nicolás de Tolentino que la van fer aparèixer al bell mig del convent sense que les monges poguessin explicar-se com.

A partir d’aquí va viure durant quaranta anys al convent en l’amor i el servei a Déu i als pobres, el dejuni i la pregària amb la contemplació contínua de Jesús crucificat.

Un Divendres Sant, Rita va escoltar un commovedor sermó sobre la passió de Crist. Quan va tornar al Monestir es va agenollar davant del Crucifix i li pregà ardorosament i amb llàgrimes als ulls que li concedís la gràcia de sentir i experimentar en el seu cos un dolor semblant al que ell va sentir amb la corona d’espines. Llavors, una espina de la corona de Crist es va clavar al mig del seu front i li va provocar una ferida que es va convertir en una llaga que va durar tota la vida. Aquest estigma és la característica més important de Santa Rita.

Santa Rita va morir el 22 de maig de  1447. L’any 1626 fou beatificada i l’any 1900 canonitzada. El dia 22 de maig se celebra la festa de Santa Rita a tot el món amb la benedicció de les roses.

Des de Gemershausen vam anar a la ciutat de Duderstadt, que és a 7 km. Dins de les muralles alberga més de 550 cases de bigues entramades de diferents èpoques, amb boniques talles. A la foto, l’Ajuntament amb l’Oficina de Turisme.

Schützenbrunnen: Aquesta escultura, formada per l’arquer i la font, mostra la fundació de la ciutat.

En un extrem de la Markstrasse hi ha la basílica de St. Cyriakus i, al davant, la Schützenbrunnen.