CAPÍTOL 247: LA SANTA RITA DE LA CASA-MUSEU DE JOANCHIQUET DE VILAMÒS (LA VAL D’ARAN).

Aquest mes d’agost anàrem amb la família a passar uns dies a la Val d’Aran.

Un dels llocs on vam anar fou a l’Ecomusèu Çò de Joanchiquet.

És al poble de Vilamòs. S’hi arriba des de Pont d’Arròs, per una carretera en bon estat però amb molts revolts i força pendent. 

Vilamòs té 159 habitants i fou el primer nucli urbà fundat a l’Aran. L’any 2017 fou declarat el poble més bonic de Lleida.

                             

El primer que vaig fer fou entrar a l’església cercant Santa Rita. No hi era.

Vam continuar fins l’Ecomuseu Çò de Joanchiquet, el nostre objectiu. És un model de casa aranesa, d’allò que era la vida quotidiana a l’Aran fins mitjans del segle XX. 

La casa es construí l’any 1786. Fou una de les cases més riques de tot el Baix Aran. En reformaren parcialment l’interior durant el segle XIX i era habitada fins la dècada de 1970. Va ser comprada per l’Ajuntament l’any 1990 i des de 1996 és l’ecomuseu. En la restauració se n’han conservat el mobiliari i l’atmosfera que aquesta casa tenia durant les primeres dècades del segle XX.

Travessant la porta del carrer, entres a un pati on hi ha la porta d’entrada a la casa.  

A la planta baixa hi ha l’entrada o rebedor, la cuina (foto), el rebost petit, el pastador, el petit  saló i del rebost gran.

                                

A la primera planta hi ha una sala que era el distribuïdor de les diverses habitacions (foto). Hi ha l’habitació de l’hereu, dels fadristerns (els fills exclosos de l’herència), del mosso (criats i/o criades) i del capellà (la carrera eclesiàstica era un dels camins més habituals que seguien els fadristerns de les famílies més benestants. Un cop ordenats, els capellans aranesos solien tornar al seu poble d’origen, i tot sovint residien a les seves cases pairals).

Entrada a l’habitació del capellà.

Detalls de l’habitació del capellà.

El llit del capellà.

A l’esquerra d’aquesta paret vaig veure que hi havia dos quadres petits.

Eren dos quadres molt antics: un era de Santa Rita i l’altre de Santa Caterina de Siena. Eureka!!!! 

El nom de la santa era escrit en francès i hi havia el nom de Paris; o sigui que possiblement provenia d'aquella ciutat. Està agenollada i, a la mà dreta, sosté un rosa i una petita corona de color verd, típica de les Santes Rites franceses. 

El quadre de Santa Caterina de Siena també era escrit en francès, i també s’hi pot llegir el nom de Paris. 

A la resta de la casa hi ha les golfes, dos patis, un hort, dues bordes (estables), i un colomar. Vista des de la finestra del colomar. 

En una paret del carrer hi havia aquesta informació sobre els museus de la vall d’Aran.

I aquest curiós anunci: “Era sua merdeta tara tua Bosseta!”