Van ser les més difícils. Per anar a Valleseco vam travessar les muntanyes del centre de l’illa, de nord a sud. I per anar a La Aldea de San Nicolás vam anar resseguint penya-segats vora el mar. En ambdós casos per una carretera estreta de mil revolts, i molta estona conduint amb el sol de cara.
TEROR
L’excursió va començar a Teror. És al nord de l’illa, a 20 km de la capital.
La població és coneguda perquè hi ha la basílica de Nuestra Señora del Pino (segle XVIII), on es venera la patrona de Gran Canaria. La imatge fou trobada l’any 1481 entre les rames d’un pi.
L’altar Major, on és la verge, era tapat per una tela i no vam poder fer ni una bona foto.
Era diumenge al migdia i hi havia molta animació. La població conserva boniques cases amb balcons de teia.
MIRADOR DE ZAMORA
Des de Teror vam començar a pujar per una carretera amb molts revolts. Vam parar davant del restaurant “Balcón de Zamora”; era l’hora de dinar.
Al costat del restaurant hi ha el Mirador de Zamora, amb una bona vista del poble de Teror. Vam continuar fins a Valleseco.
VALLESECO
La població s’anomena Valleseco, però és el lloc de l’illa on plou més. El nostre objectiu era l’església de San Vicente Ferrer, on teníem fitxada una Santa Rita.
L’any 1746, San Vicente Ferrer va anar a Valleseco, per això l’església porta el seu nom.
Davant la façana de l’església hi ha una escultura de Nuestra Señora del Pino.
Vam trucar a una casa de la plaça per preguntar quan obrien l’església. Ens van dir que a les 4 vindria Gregoria a obrir-la. Al Saló parroquial ens ho van confirmar: “No tardarà en llegar Goyita”. Gregoria, alias “Goyita” va arribar deu minuts tard i es va excusar: “Esta mañana hemos celebrado en la Iglesia una fiesta con los mayores de 90 años y hemos terminado muy tarde”. Goyita tenia 80 anys, vivia al poble de Zamora i anava i venia a peu.
Goyita és una dona molt amable i vam estar una bona estona xerrant. A la foto, l’altar Major de l’església.
Porta l’hàbit de roba.
Una corona singular i les galtes de rosa. Va entrar a l’església un matrimoni jove. Ella era una gran devota de Santa Rita. Ens va explicar molt emocionada que havia anat a Cascia a visitar-la i havia plorat. “Solo estuve dos dias en Italia, justo para ver a Santa Rita”.
LA CRUZ DE TEJEDA
Vam continuar l’excursió i el recorregut de Valleseco a La Cruz de Tejeda fou un drama. Foren 11 km terribles. El cel estava ennuvolat, aviat va arribar la boira i no sabia com s’encenien les llums anti-boira del cotxe llogat. Els revolts i la pujada eren cada vegada més bèsties. Sort que va arribar un moment -com passa quan vas en avió-, que vam travessar els núvols i va aparèixer el sol. Isabel va arribar marejada; hem fet molts quilòmetres en cotxe i mai s’havia marejat.
Al costat de la creu hi ha el Parador. Vam anar a la terrassa per gaudir d’una vista excepcional del parque rural del Nublo.
Des de la terrassa del Parador vam fer les millors fotografies del viatge. Entre les muntanyes es pot veure l’emblemàtic Roque Bentaya, que és a 1414 metres d’altura.
Però el patiment encara no s’havia acabat. Ens quedaven 52 km de revolts, pujades i baixades per carreteres estretes fins arribar a l’hotel, on vam arribar de nit, després de travessar Gran Canaria pel centre, de nord a sud.
_________
LA ALDEA DE SAN NICOLÁS
A La Aldea de San Nicolás hi anàrem el dia que vam fer la volta en rodó a l’illa, per la costa. Vam sortir del sud i vam pujar per l’autopista que hi ha a l’est. Fins Agaete fou quasi tot autopista (sempre gratuïta). Però a partir d’aquí van començar les de dolor...
A La Aldea de San Nicolás vam tenir la recompensa que l’església era oberta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada