XI. LES IMATGES METÀL-LIQUES I DE BRONZE DE SANTA RITA.

Només he trobat 11 imatges metàl·liques o de bronze de 900 (1,2%). Sis estaven a Itàlia, dos a Suïssa, i una a Cuba, Alemanya i l’Estat Espanyol.



L'Havana (Cuba). Iglesia de Santa Rita.



L'Havana (Cuba). Iglesia de Santa Rita.

Del 27 de maig al 13 de juny del 2001 vam recórrer l’illa de Cuba en  cotxe. A Barcelona havia llegit a una guia que a l’Havana hi havia una església de Santa Rita. Està a la 5a Avinguda al barri residencial de Miramar, lluny del centre històric, a set dòlars de taxi.  Molt a prop hi ha un complex turístic de molta categoria anomenat “Dos gardenias” amb bars, restaurants i botigues pels turistes o cubans “acreditats”, ja m’enteneu. També hi ha un local anomenat “Rincon del bolero” on vam anar dues nits a escoltar cançons cubanes. Era un local no gaire gran (un racó). El pianista va preguntar als espectadors d’on veníem, i quan nosaltres vam dir de Barcelona va començar a teclejar: “Que bonita es Barcelona, perla del Mediterraneo....” Us en recordeu ?

L’església de Santa Rita és molt gran. Només entrar, a mà esquerra, vam veure la imatge de bronze de Santa Rita. És obra de l’escultora cubana Rita Longa i  durant un temps va està tancada, perquè va ser considerada una imatge escandalosa. Era diferent a totes les que coneixia. Potser si que té una mirada sensual i el genoll esquerra el posa cap endavant en pla provocatiu. Tenia moltes flors. Santa Rita sempre té moltes flors.

A l’altar Major  hi havia una altra imatge de Santa Rita, aquesta tradicional. A una noia que devia ser la sagristana li vam explicar el nostre “affaire” amb Santa Rita. Ens va invitar a signar al llibre de l’església i ens va informar que a L’Havana hi havia dos imatges més de Santa Rita.

En aquesta església es reuneixen tots els diumenges un grup de dones conegudes internacionalment com les “Damas de blanco” per resar i demanar la alliberació dels seus marits tancats per Fidel Castro perquè no pensen com ell. Les “Damas de blanco” surten sovint a les televisions estrangeres manifestant-se.



Como (Lombardia). Duomo.

Del 2 al 10 de juliol de 2002 vam fer un viatge a Baviera i Tirol amb la meva germana Ramona i Pep, el seu marit. El primer dia vam anar directes de Barcelona a Como (1.042 km).

Estem enamorats del llac de Como, hi hem estat varies vegades però mai havíem entrat a la ciutat que porta el seu nom. Vam sopar a la terrassa del restaurant “La posta” situat a la piazza Volta (inventor del corrent elèctric). Vam demanar un arròs, el cambrer va dir que tardarien deu minuts i van estar una hora de rellotge.

L’endemà al matí vam fer un passeig per la ciutat i vam trobar quatre Santes Rites. Al Duomo vam trobar la  imatge de bronze. Estava entrant a mà dreta davant la imatge de Sant Antoni i portava un gran ram de roses pansides als braços. Adossat a la façana del Duomo hi ha l’antic Ajuntament (segle XIII) anomenat Broletto. Des de Como vam marxar en direcció a Lugano per la vora del llac.



Torino (Piamonte). Santuario de Santa Rita.



Torino (Piamonte). Santuario de Santa Rita.

Del dia 14 al 19 d’octubre de 2004 vam fer una escapada a Milano i Torino. El diumenge dia 17 al matí vam arribar a l’hotel Express by Holiday Inn de Torino, situat a les afores. Teníem una reserva per Bancotel. La primera sorpresa agradable va ser que la recepcionista era una noia molt maca de Tarragona, de cognom Codina. Quan li vam preguntar que feia una noia de Tarragona a Torino, va contestar “l’amore”. Però ens va confessar que ja tenia ganes de tornar a Tarragona. Això que en diuen estar enamorat, dura el que dura....

L’habitació de l’Hotel no es podia ocupar fins les dotze del migdia, però la paisana ens va donar la millor habitació ipso facto. A més a més ens va recomanar que l’endemà esmorzéssim a l’Hotel perquè era un bon bufet a un bon preu i per acabar-ho d’adobar ens va vendre quatre bitllets de Bus per anar al centre (dos d’anada i dos de tornada).

Vam deixar el cotxe aparcat davant de la porta de l’hotel i vam agafar el Bus 55 que anava fins la piazza del Castello al rovell de l’ou de Torino. També va pujar un matrimoni  de catalans amb dos fills petits. Havien vingut el cap de setmana a Torí amb  Ryan Air des de Girona a molt bon preu. Mentre anàvem parlant amb ells vam passar per davant d’una església molt gran que estava oberta i vam decidir visitar-la. Vam baixar de cop del Bus deixant els catalans amb la paraula a la boca. Van digué pensar que estàvem sonats.

Hi havia molta gent entrant i sortint de l’església. Quan vam arribar a la porta vaig al·lucinar al veure que era el “Santuario de Santa Rita”. Vam estar dubtant si baixàvem o no  del Bus i no ho vam fer fins l’últim instant. Segur que l’empenta ens la va donar Santa Rita. L’església estava plena de gent perquè estaven celebrant Missa. Ens vam quedar a la capella de la Santa  que està entrant a mà dreta. Era una Santa Rita metàl·lica, molt diferent a les que havíem vist. Més contents que un gínjol vam tornar a pujar al Bus 55 que ens va portar al centre de Torino.



Siracusa (Sicilia). Chiesa de Santa Rita.

Del 4 al 20 de maig de 2006 vam anar a Sicília en cotxe. El dia 10 vam dormir a Siracusa. És una ciutat marítima prolongada al mar per l’illa Ortigia, on hi ha el centre històric. Té un passat grec important. Aquí, Arquímedes va descobrir el principi que porta el seu nom i aquí el va matar un soldat romà. L’entrada a Siracusa va ser molt més fàcil que l’entrada a Catania.   Com qui no vol la cosa vam anar a parar al Corso Gelone, un dels carrers importants i on tenia fitxada l’església de Santa Rita. Va ser la primera església que vam trobar. Ja és casualitat. Estava en obres, però a l’entrada hi havia una Santa Rita de ferro rovellat.

Vam anar al centre històric i ens vam instal·lar a un hotel molt original anomenat Gutkowski, recomanat per la Michelin.

Siracusa és el lloc de Sicília on fa més calor.  A dos quarts de tres ens vam atrevir a  sortir de l’hotel. El Duomo està dedicat a Santa Llúcia que és la patrona de la ciutat. La  Fonte d’Aretusa està lligada a una llegenda d’una nimfa (Aretusa) perseguida per un caçador (Alphée). Vam visitar el Museu de les titelles de Catania (les “pupi”). 

Des de la piazza Archimede vam agafar el Corso Matteotti per sortir del centre històric i vam passar  per davant d’un edifici amb  un pati interior  molt gran on hi havia una gentada asseguda a unes cadires escoltant un cantant. Ens hi vam quedar. Era un homenatge a Salvatore Giuliano el cèlebre bandit que formava part dels records de la meva infància. Un home que tenia al costat em va explicar que Giuliano va crear un exercit amb el qual va lluitar per la independència de Sicília. Però el seu lloctinent el va trair i el van matar. L’home de la guitarra cantava histories de Giuliano. Va assegurar que a Sicília tot el poble sap la veritat sobre Giuliano, però oficialment no se sap res. Després va haver-hi un recital de poesies fet per dones en la llengua de Sicília.



Padova (Véneto). Chiesa de Santa Rita.

Del dia 4 al 19 de juliol de 2008 vam anar a Croàcia i vam passar per Padova.  Al capítol de les imatges blanques de Santa Rita vaig explicar que a la chiesa de Santa Rita  n’hi vaig trobar dues.  També  hi havia una imatge de bronze d’una Santa Rita jove i guapa envoltada de vots. 



Trieste (Friul-Venecia Julia). Chiesa de Santa Rita.

En el mateix viatge a Croàcia, el dia 8 vam passar per Trieste. Ho vaig explicar al capítol de les Santes Rites agenollades.  A més a més de l’agenollada hi havia una Santa Rita de bronze. Des d’aquí vam marxar cap a Eslovènia.



Génova (Liguria). Cementiri Staglieno.

Tornant del viatge de Croàcia, el dia 17 vam anar a Gènova per agafar el ferry cap a Barcelona. Com teníem temps, vam aprofitar per visitar el cementiri de Staglieno que és famós pels seus  monuments històrics.  Isabel hi havia estat en un viatge d’estudiant però jo ho tenia pendent des de feia temps. Ens va decebre. Els monuments estan molt mal conservats, molt bruts. Vam trobar el monument de la venedora d’avellanes que l’Isabel recordava. Era una dona que venia al carrer cucurutxos d’avellanes i va anar estalviant tota la seva vida per fer-se el mausoleu. En aquest cementiri també vaig fotografiar una Santa Rita de bronze que hi havia en una tomba.



Madrid (España). Curia Provincial de Santo Tomás de Villanueva.

Del 24 al 26 d’abril de 2009 vam estar a Madrid per assistir al dinar anual que fan els flixancos que viuen a la capital. Vam estar a casa de Manolo i Dolores, dos flixancos encantadors amb qui ens uneix una gran  amistat.

Tan Manolo com Dolores han fet seua la meva dèria per Santa Rita, i ja en un viatge anterior vam fer un rallye per les esglésies de Madrid amb una bona collita. Aquesta vegada vam anar a Barajas perquè tenia fitxada l’església de Ntra Sra de Loreto que era dels Agustins Recoletos. No hi havia cap Santa Rita però el capellà ens va donar l’adreça de la Curia Provincial de Santo Tomas de Villanueva al carrer Briones 26, a prop de l’avinguda de Logronyo.  Era un edifici nou dels Agustins Recoletos. Ens va obrir un frare  jove vestit de paisà que va ser molt amable i ens va acompanyar a la capella per fotografiar una Santa Rita que estava en una vidriera.  Al segon pis de l’edifici,  al passadís, hi havia la Santa Rita de bronze.

L’edifici esta al costat d’una gran plaça poc habitada on hi ha una Residència de la tercera edat anomenada Montserrat Caballé. Davant hi havia una manifestació que cridava contra el centre. No vam aclarir si protestaven  perquè duia el nom de Montserrat Caballé....



Luzern (Suïssa): Pis de Sor Paulinia.

Del 21 al 29 de setembre de 2010 vam anar a Suïssa i Alemanya. Per internet vaig descobrir una comunitat de monges anomenada “Ritaschwestern”, o sigui, germanes de Rita. Tenen la seu principal a Würzburg (Alemanya), però també tenen convents a altres llocs d’Alemanya, a Luzerna (Suïssa) i a Wisconsin (EEUU). Es dediquen a ajudar la gent necessitada, sigui econòmicament o  espiritual. Vaig tenir intercanvi d’E-mails amb Sor Paulinia, del convent de Luzerna i vam quedar que aniríem a veure-la.

El dia 23 a la tarda vam arribar a la Seefeld Strasse 23 de Luzerna, on té el pis Sor Paulinia. Era a les afores de la ciutat. En aquell pis Sor Paulinia té el despatx on treballa. El convent està al costat. Vam seure a la taula del menjador a fer petar la xerrada i vaig tenir d’exprimir les meves neurones perquè només parlava alemany. Al seu pis Sor Paulinia tenia  una Santa Rita metàl·lica molt petita.

A continuació vam anar al Convent i a la Ritakapelle hi havia un baix relleu de fusta amb la imatge de Santa Rita. El convent era un edifici molt modern. Ens va presentar a Sor Assumpta, que parlava castellà perquè havia passat una temporada a Madrid i Salamanca. Ens va proposar quedar-nos a dormir al convent per 50 FCH. L’habitació estava al segon pis. Era una habitació per a hostes i estava molt bé. Ens van donar la clau de l’habitació i  de la porta del convent per si arribàvem tard.

Era la tercera vegada que visitàvem Luzerna. Vam anar a passejar pel centre.

Vam travessar el riu Reuss pel cèlebre pont anomenat Kapellbrücke que és el símbol de Luzerna i les places i carrers del voltant. Des del  passeig del moll vam anar  pel carrer Löwenstrasse a visitar el Löwendenkmal (monument del lleó). Representa un lleó esculpit a una paret de pedra que està agonitzant i té una llança clavada al cos. Segons Mark Twain és el fragment de pedra més trist del món. Impressionava. Va ser un descobriment.

Després de sopar al restaurant francès de l’Estació anomenat “Au premier” anàrem a dormir al convent. Vam pujar a l’habitació. Quan estàvem dins vaig sentir un soroll i vaig treure el nas al passadís mentre passava per davant meu una noia de molt bon veure amb els pits a l’aire i una rialla a la boca  i va entrar a l’habitació de davant nostre. Demà preguntaré a Sor Paulinia si necessiten un aprenent de frare.



Schötz (Suïssa). Rita Gedenk.



Schötz (Suïssa). Rita Gedenk.

Sor Paulinia de Luzerna ens va informar d’una imatge de bronze de Santa Rita que estava al mig del camp a un poblet anomenat Schötz. Per arribar-hi vam anar per l’autopista que va a Basel i Bern. Després de mitja hora vam arribar a Schötz i a uns 200 metres del poble vam trobar la Rita Gedenk. Un pagès que llaurava amb un tractor ens va ajudar a trobar-la. Rita Gedenk vol dir record de Santa Rita.

La imatge de bronze de la Santa, no gaire gran,  estava sota una petita teulada  al mig del camp amb dos bancs per poder seure i uns quants rams de flors. Vam seure als bancs i vam fer companyia a Santa Rita durant una estona. Segur que ens ho va agrair.



Würzburg (Alemanya). Augustinerkloster.

Al capítol de les Santes Rites jacents ja vaig citar  la Santa Rita de l’Augustinerkloster de Würzburg (Alemanyia). A més a més de jacent és de bronze.