XIV. LA FESTA DE SANTA RITA A BARCELONA (2011).

El dia 22 de maig és el dia de Santa Rita i a molts llocs del món es celebra amb l’ofrena i benedicció de les roses. A Barcelona, l’església de Sant Agustí és el lloc oficial de la celebració. En aquest capítol també visitarem les Santes Rites del  claustre de la catedral i de la Casa Vicenç, obra de Gaudí.

L’església de Sant Agustí de Barcelona està situada a la plaça de Sant Agustí al costat del carrer Hospital, molt a prop del mercat de la Boqueria i de la Rambla.

Tradicionalment, tots els dies 22 de maig se celebra en aquesta església la gran festa de Santa Rita de Barcelona. La Santa era una monja agustina i per això es troba en quasi tots els convents i esglésies dels agustins i de les agustines.

Breu història de l’església de Sant Agustí: Els monjos agustins van arribar a Barcelona l’any 1309 i es van establir al carrer Comerç on avui hi ha Sant Agustí Vell. Després de la desfeta de 1714 van passar del convent del barri de la Ribera al convent de Sant Agustí a la plaça Sant Agustí 2, perquè Felipe V va derruir el convent per construir el Parc de la Ciutadella. Les obres del nou convent van començar l’any 1728 i va ser inaugurat l’any 1750. Es d’estil neoclàssic, fou obra de Pere Bertran i la façana no es va acabar i és la mateixa que hi ha actualment.

L’any 1808, durant l’ocupació francesa, l’església es va convertir en  un quarter. L’any 1814 van tornar els monjos agustins. L’any 1835 va ser incendiat i durant la desamortització de Mendizábal va passar de convent a parròquia, tal com continua avui. L’any 1936 es va tornar a incendiar i es va cremar la imatge de Santa Rita que hi havia. L’actual sembla que és del segle XIV, malgrat que no hi ha cap document que ho certifiqui.



El carrer Hospital (foto) i la Rambla estan plens durant tot el dia de persones que porten les roses a la mà.

La plaça de Sant Agutí amb l'església al fons.

A una de les reixes de l'entrada hi havia un gran pòster de Santa Rita.

La festa comença a les set del matí i acaba a les nou de la nit. Cada mitja hora es fa la benedicció de les roses  alternant amb alguna Missa. L’església està plena durant tot el dia entre les persones que surten i les que entren. La cerimònia comença amb un curt parlament sobre Santa Rita i amb una oració. A continuació el sacerdot que presideix la cerimònia fa la benedicció general des de l’Altar Major mentre tothom alça els rams de les roses. Després sacerdots o diaques  es traslladen a tots els racons  de l’església  anant escampant l’aigua beneïda amb un ram d’olivera. Una vegada beneïdes les roses s’han de guardar durant tot l’any a casa.
 

La gent esperant la benedicció de les roses. Al fons a la dreta l'altar de Santa Rita.



La benedicció de les roses.

La plaça està plena de parades on venen les roses. N’hi ha de diverses classes  però les roses genuïnes de Santa Rita no són les més boniques (veure fotos). Vaig observar que en algunes parades venent les roses ja beneïdes, però no és això, companys, no és això. 

 


Aquesta és la autèntica rosa de Santa Rita.

Moltes persones volen portar les roses o les espelmes fins l’altar de Santa Rita. Per això s’ha de fer una cua que pot durar hores. Com l’altar està situat al fons de l’església a la dreta, les persones que volen anar fins l’altar entren per la porta de la dreta i arriben fins l’altar per un passadís d’anada i tornada  convenientment protegit per on no es pot accedir des de l’església. A l’altar hi ha diverses persones que controlen la recepció dels rams  i les espelmes. La cua camina poc a poc perquè hi ha persones que es queden a resar a l’altar o a fer companyia a Santa Rita.

La cua per anar fins l'altar de Santa Rita entra per la porta de la dreta de l'església.




La cua continua pel carrer Hospital.



Del carrer Hospital la cua continua per tot el carrer Junta de Comerç.

Des de dins de l’església es pot arribar amb dificultat fins la barrera que separa l’església de la zona on hi ha l’altar. Des d’allí, els espavilats donen les roses o espelmes a les persones de l’organització i aquests els posen a l’altar i s’estalvien fer la cua. Però no és el mateix. Jo vaig fer les fotos de l’altar des d’aquesta posició excepte una frontal que la va fer una de les persones que col·laboren a la festa i es va oferir molt amablement.


A punt d'arribar a l'altar de Santa Rita des de dins de l'església.



L'altar de Santa Rita un dia qualsevol.



L'altar de Santa Rita el dia 22 de maig a les onze del matí.



La imatge de Santa Rita es creu que és del segle XIV.



La capella de Santa Rita del claustre de la catedral és un lloc on també acudeixen moltes persones per resar-li i portar-li flors, sobre tot roses. Aquest dia està oberta la reixa que tanca la capella i permet als devots apropar-se a la imatge de la Santa.

Hi havia una dona d’uns 45 anys amb aspecte de progre que havia portat a la seva mare a resar a Santa Rita i s’ho mirava des d’una certa distància.  Vaig escoltar que feia el següent comentari: “La meva mare és molt creient i religiosa. Jo no sóc creient però li dec molt a Santa Rita”. Conec a més d’una persona que està en deute amb Santa Rita....



La capella del claustre de la catedral.



La capella té la porta de la reixa oberta el dia de Santa Rita.



L'altar del claustre de la catedral a les 9.30 del matí.



Aquesta Santa Rita té amagada l'espina del front. És una excepció.

A un altre lloc de Barcelona on es celebra aquesta festa a petita escala és a la capella de Santa Rita que hi ha al jardí de la casa Vicenç, situada al carrer de les Carolines entre els carrers Gran de Gràcia i Príncep d’Astúries. Aquesta capella només s’obre el dia de Santa Rita i permet l’accés al jardí de la casa Vicenç, cosa que aprofiten els turistes perquè poden gaudir amb més perspectiva de l’obra del geni de Riudoms/Reus.  A la porta hi ha una petita parada de venda de roses. Aquesta Santa Rita està a l’abast de la gent i vaig veure com les devotes fregaven els rams de les roses damunt la imatge de la Santa, potser era perquè aquí no hi ha benedicció durant tot el dia.



La façana de la casa Vicenç, obra de Gaudi.



La porta d'entrada al jardí.



La capella és molt petita.



En aquesta capella hi ha més espelmes que roses.



A Santa Rita li falta la creu (fa vuit anys la tenia).



Amb qui estarà pensant Santa Rita ?



NOTA FINAL: Sant Antoni i Santa Rita són els sants més populars i els que tenen més devots entre els catòlics. Ja sabeu que Santa Rita és la patrona dels impossibles i dels desesperats, per això no m’estranya que hi hagin tantes persones que confien amb ella.

Tinc testimonis en els que Santa Rita “ha funcionat”. Una amiga metgessa té una filla amb una malaltia crònica greu. Un dia estava molt amoïnada perquè la filla estava passant uns dies molt dolents. Ella no es creient però li vaig dir que parlés amb Santa Rita. Al cap de dos dies em va trucar dient que ja estava bé. No s’ho creia.

La mateixa amiga va canviar de pis i el dia que havia de marxar d’on vivia no podia obrir la caixa forta. Va estar lluitant tota la tarda sense èxit. Quan ja estava desesperada se’n va recordar de Santa Rita i li va demanar que l’ajudés. Quan va tornar a la caixa forta, només va tocar el botó i la porta es va obrir. És veritat.

Personalment podria explicar també alguna anècdota similar i conec a persones serioses, cultes i gens sospitoses de mentir que també tenen alguna anècdota relacionada amb Santa Rita.

He estat reflexionant sobre quina explicació poden tenir aquests fets. La relació entre la oració o el prec a Santa Rita i el seu resultat. Una possible explicació podria ser l’atzar, la casualitat. Però no és gaire raonable quan les coincidències es repeteixen varies vegades. Llavors no tens més remei de creure que el pensament pot tenir una influencia sobre els esdeveniments, o sigui, que la fe pot moure muntanyes.

Per acabar, un cas que va succeir al filòsof Jean Guitton (1901-1999). La seva esposa Marie Louise tenia una gran devoció per Santa Rita i quan ell li deia que a lo millor Santa Rita no havia existit, ella contestava que li era igual perquè Santa Rita era el canal pel qual es comunicava amb Déu.

L’any 1961 Jean Guitton va ser elegit per l’Acadèmia Francesa. El mes de gener de 1962 la seva esposa li va dir: “He resat perquè siguis rebut sota la Cúpula el dia de Santa Rita, el 22 de maig”. Ell li va contestar que no era possible perquè el 22 de maig era dimarts i les recepcions eren els dijous. Ella li va contestar: “He resat pel 22 de maig i Santa Rita és la santa dels casos impossibles”.  En aquell moment hi havia obres a la Cúpula i les recepcions es feien a un altre lloc. La de Jean Guitton es va convocar al Conservatori de Música un dimarts, però el 29 de maig en comptes del 22. Marie Louise va dir: “No està malament però no es el que jo vaig demanar”.

Jean Guitton anava cada setmana  a veure a la persona que preparava el discurs de la seva recepció. Un dia quan estaven reunits va sonar el telèfon, el va agafar la persona que preparava el discurs i es va enfadar molt. “Sap el que m’anuncien ? una contraordre, la recepció s’ha fixat pel dia 22 de maig”. Va trucar a Marie Louise i aquesta no es va sorprendre.

Marie Louise creia que quan la fe es pura, total i simple, es pot aconseguir lo impossible, però sense que sigui un miracle, a través del joc de les circumstàncies. I explicava un exemple: Jesús volia pagar l’impost del didracma i va manar a Pere que tirés l’ham. Un peix que s’havia empassat (per atzar) un didracma, estava allí.

El meu “impossible” d’enguany ha estat que tots els polítics deixin de barallar-se entre ells i es posin a treballar pel benestar de la gent i de Catalunya. Sóc conscient que m’he passat i que Santa Rita tindrà una feinada.