Hi ha un episodi a la vida de Santa Rita conegut com l’episodi de la vinya. Cavallucci va ser l’únic biògraf antic que el va contar, però una font més antiga (la pintura biogràfica de l’any 1480) mostra a la segona escena a Rita a la porta del monestir amb els seus tres protectors i darrera d’ella un arbre que podria formar part de l’episodi en qüestió.
Quan Rita va ingressar al convent, la mare abadessa va provar la seva obediència i li va demanar que regués dos vegades al dia una branca morta d’un cep que estava agafat a terra en un racó del jardí a l’interior del claustre. Rita va trobar l’encàrrec fora de lloc però va estar regant la branca dos vegades al dia durant un any sense protestar i al final la vinya va tornar a florir donant els seus fruits.
Actualment, al pati interior del monestir de Cascia s’ensenya als visitants un magnífic peu de parra de quasi tres metres d’alçada que es diu que és la “vinya del miracle”.
L’episodi de la vinya significa la acceptació de Rita a obeir malgrat que sigui un absurd i demostra que els esforços no són mai inútils i que malgrat les dificultats un no s’ha de desanimar mai.
De les 1.038 Santes Rites que tinc actualment només en onze ocasions (1%) es fa al·lusió a aquest fet: les tres primeres són les més representatives perquè mostren directament el moment del fet. En la resta l’al·lusió és indirecta: és la presència d’un carràs de grans de raïm.
 |
| Gent (Bèlgica): St Stephanus o Kerk des Paternd Agustijnen. |
El mural de la St Stephanus Kerk de Gent ens mostra a Santa Rita amb un gerro d’aigua a les mans rebent l’ordre de l’abadessa perquè regui la soca de vinya que hi ha a la paret. Santa Rita inclina el cap en senyal d’obediència. La visita a aquesta església (15-VI-204) va ser descrita al capítol IX (Santes Rites jacents).
Cerignola (Puglia-Itàlia): Chiesa de Cristo Rei.
Artà (Mallorca): Església de Sant Francesc.
Monachil (Granada): Convento de los Agustinos Recoletos.
En les dos Santes Rites restants el carrós no està aguantat per angelets:
Bessan (Languedoc-França): Eglise de St Pierre.
A l’église de St Pierre de Bessan, el carròs de raïm està a una ceràmica amb les abelles i les roses (els tres episodis junts). La visita a Bessan va ser descrita al capítol XXVI (Episodi de les abelles).
Teruel (Aragon): Iglésia del Salvador.
Era la segona vegada que visitàvem Teruel. A la primera vam visitar els “Amantes de Teruel, tonta ella y tonto él”, segons diuen. La segona vegada va ser el dia 23 d’octubre d’enguany, diumenge. Veníem de Cuenca i vam arribar tard. Vam sopar molt bé al restaurant de l’hotel Orient. Era un bar restaurant sense cap pretensió que es va omplir de seguida. A un reservat hi havia l’equip de voleibol de l’Unicaja d’Almeria que aquella tarda havia perdut amb l’equip local. La gentada que hi havia no feia por a les dos cambreres joves que ens van servir en un tres i no res. Un pernil de Teruel (com estava manat) i un emperador a la planxa boníssim.
Teruel és la capital de província més petita de l’Estat Espanyol. L’endemà al matí vam visitar el centre històric que també és molt petit: el “Torico”, la catedral i les torres mudèjars. Sota la torre de El Salvador hi ha l’església del mateix nom amb una Santa Rita que pateix de torticolis i està situada entre dos columnes on hi ha el carros de raïm i les fulles del cep.
papitu, realment lo de sopar amb Santa Rita ho tens bens merescut....encara que Mikei diu que,ja hi tindries que estar acostumat després de tants anys compartint la taula de casa amb la mamá, que élla si que era.... una santa Rita.
ResponEliminaAssun/Mikei