Els dies 16 i 17 de juny de 2004 vam visitar Anvers (Antwerpen en flamenc), la ciutat més gran de Flandes i la segona de Bèlgica. Un capvespre estàvem passejant pels voltants de la catedral i de cop i volta vam veure des del carrer, a través de les seves finestres, un restaurant que estava ple d’imatges religioses. Damunt de la porta d’entrada contrastaven els signes religiosos amb un mural d’angelets que s’ho passaven d’allò més bé.
Porta d’entrada del restaurant “Het Elfdegobod”.
Vam entrar i efectivament, totes les parets, totes, estaven plenes d’escultures i baix relleus de caràcter religiós de tots els tamanys. Allí estaven congregats tots els Sants i totes les Santes, Jesucrist, la Mare de Déu i més d’un angelet.
Vam preguntar al cambrer quin era el motiu d’aquella exposició i ens va explicar que “le patron” feia 30 anys que feia col·lecció d’imatges religioses i les exposava al seu restaurant. En una simple mirada vaig detectar varies Santes Rites.
No hi havia gaire gana però no vam tenir més remei que quedar-nos a menjar alguna cosa. Al conèixer la meva rititis, el primer que va fer el cambrer va ser agafar una imatge de Santa Rita i posar-la damunt de la nostra taula. Vam sopar en companyia de Santa Rita. Ens vam partir una cassola enorme de musclos amb dos salses i unes “frites” (plat nacional). A Bèlgica vam menjar molts musclos però aquests van ser els millors. Mentre sopàvem va trucar un amic des de Barcelona i no es va creure que estava sopant amb Santa Rita.
El restaurant està al carrer Torfbrug número 10 i el seu nom és “Het Elfdegobod” que vol dir “L’onzè manament”. Li vaig preguntar al cambrer quin era l’onzè manament i va contestar: passar-s’ho lo millor possible. No està gens malament. Als tapets de plàstic de la taula hi havien dibuixats diferents escenes de grans bacanals. Vaig comprar-ne dos que podeu veure a continuació.
Un fragment dels tapets.
Abans de marxar vaig recórrer tot el restaurant (hi havia dos pisos) i vaig fotografiar les cinc Santes Rites que veureu a continuació.
Un primer pla de la Santa Rita amb qui vam sopar.
Un primer pla de la segona Santa Rita.
La quarta Santa Rita
La cinquena Santa Rita.
L’endemà, repassant la guia Michelin em vaig adonar que era un dels restaurants recomanats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada