CAPÍTOL XLII: SANTA RITA I ELS NENS.

Santa Rita no va ser qui va dir “Dexeu que els nens vinguin a mi”. De les 1.190 Santes Rites fotografiades fins ara, només en 7 apareix Santa Rita acompanyada de nens. No sé quin significat pot tenir. Només conec dos nens a la vida de Santa Rita que van ser els seus dos fills. En la majoria de les 7, són dos els nens que l’acompanyen.

De les 7, curiosament, 6, són de Mallorca. L’altra és de La Garriga (Barcelona) i és l’única que és una estàtua, les altres són quadres, murals o pradel.les. Tots els nens  estan agenollats excepte el de Pollença i  els de La Garriga.

A la resta del món no he trobat cap Santa Rita acompanyada de nens.

LLORET DE VISTA ALEGRE 

(Mallorca). 

Lloret de Vista Alegre, més conegut com Llorito, està situat al centre de l’illa. L’any 1924 es va independitzar de Sineu i va adoptar el nom actual.

Vam visitar l’església de Nostra Senyora de Loreto el dia 24 de setembre de 2005. A l’altar de Sant Sebastià vam trobar un quadre antic d’una Santa Rita jove amb un nen agenollat que probablement li està demanant que el curi perquè si us fixeu a la cara i als braços té unes pústules que delaten una senyora verola. 

MURO (Mallorca).

El dimecres dia 3 de maig del 2000 al matí  vam xafardejar al Mercat de Sineu que funciona tots els dimecres de l’any des de l’any 1306, sota el regnat de Jaume I. Per la tarda vam estar a Muro i a l’altar de Sant Antoni Abad de l’església de Sant Joan vaig fotografiar un quadre de Santa Rita amb dos nens agenollats que li estan resant

CAMPANET (Mallorca).

Si aneu a Campanet us recomano visitar les Coves, Ses Ufanes (el fenomen hidrogeològic més singular de Mallorca; són unes fonts intermitents que brollen des del sòl en temps de molta pluja i que constitueixen un autèntic espectacle) i l’església de Sant Miquel. Nosaltres també hi anem a fer una visita a Joan Parets.

Joan Parets, és un prevere i documentalista musical que ha fet una gran feinada per la recuperació d’aquest patrimoni  de les Illes Balears. És autor de molts articles i llibres, és President diocesà de la Comissió de Música de Mallorca i ha rebut diversos premis. El vam conèixer quan estava a la parròquia de Sineu a través de la meva germana i el seu marit. Coneix la meva dèria ritiana i m’ha ajudat a localitzar algunes Santes Rites mallorquines. 

Actualment està a la parròquia de Campanet. El dia 23 de setembre de 2005 li vam fer una visita. Em va assegurar que a la seva església no hi havia cap Santa Rita. Al costat hi ha el Convent de les Agustines de l’Empar amb 139 anys d’existència.  Li vaig dir que allí segur que hi havia una Santa Rita perquè eren monges Agustines. Vam entrar i efectivament, a “Es porxo” (que és la golfa) n’hi havia una en una petita capelleta, d’aquelles que abans anaven voltant per les cases.

Vam anar a sopar a “Can Calco” al petit poble veí de Moscari, situat a la serra de Tramontana. És un restaurant on no cal demanar, et porten el que volen. Es un  “petit hotel” que figura a la guia Michelin. De tornada, a quarts d’una de la nit ens va obrir l’església de Campanet i vaig trobar una Santa Rita a una predel.la de l’altar de la Pietat amb un nen agenollat. Joan no s’ho podia creure.

Una predel.la és la part inferior del retaules dividida en compartiments que contenen en pintura o en relleu figures o escenes de sants o de la passió de Crist.

Foto: A la part dreta de la base del retaule es pot veure la predel.la on està Santa Rita. 

CAMPOS (Mallorca).

Es Trenc és una de les poques platges verges que queden a Mallorca amenaçada de mort des de que mana Bauzà (PP) a les Balears. Per anar-hi des de Sineu (el meu quarter general a Mallorca) s’ha de passar per Campos, poble situat al sud de l’illa a la comarca de Migjorn. Per a mi, Campos és sinònim de Can Pomar, on comprem les coques o un tros dels entrepans gegants que ens emportem a Es Trenc per matar la gana.

Can Pomar és una  pastisseria fundada l’any 1902 per Francesc Pomar que va aprendre l’ofici a Barcelona. Avui en dia treballen plegats la quarta generació i està a punt d’incorporar-se la cinquena. Les seves especialitats són la coca cruixent de poma, la coca Holandesa, coca Tropical, la coca Turull i la coca Montserrat.

El dia 1 de maig de 2000, vam fer una volta pel sud de l’illa i passant per Campos vam entrar a l’església de Sant Julià i vaig fotografiar la Santa Rita amb dos nens agenollats, un quadre situat a la paret esquerra de la capella de Santa Llúcia.  A Ses Salines hi havia una fira i vam escoltar una dona que deia que s’havia fet unes anàlisis de “ses pixos i sa sang” i no li havien trobat res.

POLLENÇA (Mallorca).

Pollença està al nord de la serra de Tramuntana. Hi vam anar el dia 5 de novembre de 2009 a fotografiar una Santa Rita situada a una predel.la del Convent de Santo Domingo altrament dit Església de la Mare de Déu del Roser.

Vam aprofitar per visitar a Bernat Cifre, company a la Residencia d’Estudiants Ramon Llull de Barcelona a principis dels anys 60. Feia 43 anys que no el veia.

El retrobament va ser al bar Moixet de la plaça del poble. En un dels seus llibres que em va dedicar va escriure: “A l’amic de Flix  Josep Maria Pujals retrobat després de 40 anys. No hi ha mots per a tals emocions. Bernat Cifre”.

Bernat Cifre, natural de Pollença, estudiant al Seminari Nou de Son Gisbert de Palma i catedràtic de llatí d’Institut es va jubilar a Palma l’any 2001. La seva passió ha estat la literatura (autor de molts llibres en prosa i versos) i la música. És molt conegut en els mitjans culturals de l’illa.

Vam passar una estona molt agradable perquè Bernat estava inspirat. Ens va confessar que “Després de tant voltar i escriure he acabat sent un orador, un tocador (de piano i orgue) i un miranines”.

Ens va ensenyar la casa natal del poeta Mossèn Costa i Llobera (el seu ídol), ens va explicar la festa de moros i cristians sobre el terreny, ens va explicar el significat del monument del gall que aixeca la pota i per acabar vam anar una estona a casa seva que és un Museu de pintura (“quan em mori als meus nebots no els hi deixaré doblés però si molts quadres”). Isabel va tocar una peça de Brahms al piano i Bernat va entrar en èxtasi. Es va queixar que quan estar recitant poesies en públic posant-li els cinc sentis, la seva germana el que fa es contar les taques que porta a l’americana. Bernat Cifre és tot un personatge.

Abans de marxar de Pollença vam pujar (i baixar) les 365 escales que van fins el Calvari.

LA GARRIGA (Vallès Oriental-Barcelona).

He anat tres vegades a La Garriga: 1) A la Fira del Moble, industria important del poble, quan havíem de moblar un pis. 2) A veure les catifes de la festa de Corpus. 3) A fotografiar a Santa Rita (13-VIII-11). No he anat mai a cap dels seus balnearis a gaudir de les aigües mineromedicinals. Queda pendent.

A l’església de La Garriga no hi ha cap Santa Rita. Està al carrer dels Banys número 7 a una capelleta acompanyada de dos nens.