En aquest capítol he volgut recordar
altres Rites famoses: Rita Levi-Montalcini, Rita Hayworth, Rita Pavone i la
Rita de la pel·lícula “Chico&Rita”.
RITA LEVI-MONTALCINI
Rita Levi-Montalcini és una
extraordinària figura del segle XX que
va dedicar la seva vida a l’estudi i la investigació. L’any 1986 va obtenir el
Premi Nobel de Medicina i Fisiologia pel descobriment del “factor de creixement”
que revela com es regeneren les cèl·lules nervioses.
Va morir fa poc, el dia 30 de
desembre de 2012 a l’edat de 103 anys i malgrat tenir dificultats a la vista i a
l’oïda va continuar investigant fins l’últim moment havent declarat que el seu cervell funcionava millor de quan
era jove. Estava en contra de la jubilació perquè deia que destrueix el
cervell. El jubilat s’abandona i això mata el seu cervell i emmalalteix, deia.
És la més petita.
Va néixer a Torí el 22 d’abril de
1909 en una família jueva. Va estudiar medicina a la Universitat de la seva
ciutat i quan va acabar, les lleis racials contra els jueus de Mussolini li van
impedir exercir la professió i es va dedicar a investigar. Durant la Segona
Guerra Mundial es va traslladar a Florència i va muntar un laboratori molt
precari a casa seva per continuar investigant les neurones.
L’any 1945 va ser convidada pel
Professor Hamburger (bioquímic i zoòleg)
a la Universitat Washington de Sant Louis
(Missouri) i allí es va quedar durant 30 anys com a professora de la
Universitat.
Any 1947: Conferència a EUA.
L’any 1952 va descobrir el factor de
creixement que va ajudar a conèixer el funcionament del sistema nerviós. En col·laboració
amb Stanley Cohen va demostrar que el factor de creixement era una cadena de
proteïnes. Van rebre conjuntament el Premi Nobel l’any 1986.
1986: Amb el rei de Suècia el dia que va rebre el Premi Nobel.
L’any 1962 va tornar a Itàlia per
fundar un laboratori de recerca a Roma, i fins 1969 dirigí el Centre de Recerca
Neurobiològica del Consiglio Nazionale delle Recerche i entre aquell any i el
1978 fou directora del Laboratori de Biologia cel·lular.
perfecció a la vida i al treball. Ho
va aconseguir optant per certa imperfecció a la vida i al treball i va
descobrir que la imperfecció era el que més s’assemblava a la naturalesa
humana. També va escriure “Temps de canvis” on defensa un canvi radical de la
manera de pensar i viure, i “L’as a la màniga” on defensa que el cervell pot
continuar funcionant perfectament fins una edat molt avançada a diferència del
que passa amb altres funcions fisiològiques.
Rita fa 100 anys.
De les entrevistes que li van fer a
“La Vanguardia” (26-XII-2005, quan tenia 96 anys) i a “El Pais” (19-IV-2009
quan tenia 100 anys) he extret algunes respostes que serveixen per conèixer
millor a la Rita:
- Soc de família jueva però soc
laica.
-La religió margina a la dona davant
de l’home, l’aparta del desenvolupament cognitiu.
- Soc d’esquerres.
- Estic a favor dels valors ètics
sense esperar recompenses a l’altra vida.
- Vaig decidir no ser ni esposa ni
mare. El meu pare volia casar-me bé, que fos una bona esposa, bona mare i em
vaig plantar i vaig dir-li que volia estudiar.
- Soltera i feminista perpètua: “Jo
soc el meu propi marit” “Vaig decidir no casar-me quan era adolescent. Mai
hauria pogut obeir a un home, com la meva mare al meu pare”.
- Dones i homes tenim idèntica
capacitat mental.
- El cos s’ha arruga, el cervell no.
S’han d’estimular las neurones, mantenir el cervell il·lusionat, actiu, s’ha de
fer funcionar, mai es degenerarà. Mantenir curiositats, passions...
- Et poden prohibir tot, menys que
no pensis. L’exclusió dels jueus els hi va fomentar treballs
intel·lectius. Per això hi ha molts
premis Nobel.
- A les masses predomina el cervell
emocional sobre l’intel·lectual. Hitler i Mussolini ho van saber aprofitar.
- Quan ja no pugui pensar vull que m’ajudin a
morir amb dignitat. Va morir als 103 anys.
RITA HAYWORTH
Potser és la Rita més coneguda al
món després de Santa Rita. Va ser una de
les actrius més emblemàtiques de l’època dorada del cine americà, símbol sexual
indiscutible de la dècada dels 40 (li deien “The Love Goddes”, “La Deessa de
l’amor”) i una de les grans estrelles del cine.
Quan tenia 13 anys va començar a
ballar formant parella amb el seu pare.
Als 16 anys va debutar al cine on va treballar en més de 30
pel·lícules en algunes de les quals va demostrar els seus dots per la dansa al
costat de Fred Astaire i Gene Kelly. Va
ser l’any 1941 amb la pel·lícula “Blood and Sand”, una superproducció basada en
la novel·la de Blasco Ibañez “Sangre y arena”, que es va convertir en el sex
símbol de la dècada.
A la pel.lícula "·Gilda".
Però el punt àlgid de la seva
carrera fou la pel·lícula Gilda (1946) que la va consagrar com un mite eròtic
caracteritzat per un guant seductor i una sonora bufetada clavada per Glenn
Ford, que es va convertir en la bufetada més famosa del cine dels Estats Units.
Va ser la resposta a la que li havia donat moments abans la Rita. La pel·lícula
va ser un escàndol i a Espanya va ser considerada como “greument perillosa” per
l’Església catòlica degut a l’strip-tease insinuant a l’escena on es treu el
guant. Gilda va ser el paper més important de la seva carrera i es va arribar a
dir que “Mai va haver-hi una dona com Gilda”.
Moment culminant de la pel.lícula "Gilda".
Es va casar cinc vegades: amb el
magnat Edward Judson (1937-1942), Orson Welles (1943-1948), el Princep Ali Khan
(1949-1953), Dick Haymes (1953-1955) i James Hill (1958-1961). Va tenir una
filla amb Orson Welles (Rebeca) i una altra amb Ali Khan anomenada Iasmina i
amb qui va viure fins que es va morir. Rita va dir una frase que es va fer
cèlebre: “Tots els homes que conec vam al llit amb Gilda però s’aixequen amb
mi”.
Va treballar en 69 pel·lícules, les
15 primeres com a Rita Cansino i la resta com a Rita Hayworth. A apart de
“Gilda”, altres títols destacats són: “La dama de Shangai” (1947), “Els amors
de Carmen” (1948),“La dama de Trinidad”, etc..
Mai va ser nominada als premis Oscar
però té una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood.
La seva última aparició al cine va
ser l’any 1972 (“La ira de Déu”) ja que les seves facultats van ser afectades
per la malaltia d’Alzheimer morint a Nova York el dia 14 de maig de 1987 a
l’edat de 68 anys. Està enterrada al Cementiri de Holy Cross en Culver City
(Califòrnia).
Rita abans i.....
Rita després: Sic transit gloria mundi.
RITA PAVONE
Rita Pavone va néixer a Torí, el 23
d’agost de 1945. Va ser una cantant italiana molt popular durant els anys 60.
Degut al seu cabell pel roig, a Itàlia va rebre el sobrenom de “Pel di carota”
(pell de pastanaga).
Va ser descoberta l’any 1962 per
Teddy Reno amb qui es va casar l’any 1968 a Suïssa on resideixen des de
llavors. El matrimoni va provocar una sèrie de controvèrsies perquè Teddy Reno
era 19 anys més gran que ella, estava casat i tenia un fill.
Va substituir a Mina en el programa
de televisió “Studio Uno” les nits dels dissabtes i més endavant va actuar al
programa “Stasera Rita”. Ha editat molts discos i entre les cançons més
conegudes hi ha ”La partita di pallone (1963), “Cuore” (1963) i “Qué me importa
del mundo” (1964).
Recordeu la cançó “La partita di
pallone” que deia en castellà: porqué porqué el domingo por el futbol me
abandonas....
“Perchè perchè
La domenica mi lasci sempre sola
Per andare a vedere la partita
Di pallone
Perchè perchè
Una volta non ci porti anche me.”
També va gravar dos discos en català
i a la tapa va sortir fotografiada amb barretina i amb un porró.
L’any 1964 va ser protagonista de la
sèrie de televisió “Il giomalino di Gian Burrasca” i va començar a fer
pel·lícules. La primera “Rita, la figlia americana”, la segona “Rita la
zanzara” (1966), “Litlle Rita nel West” (1967).
El seu casament va desestabilitzar
la seva carrera, malgrat que va ser de les poques cantants italianes de fama
internacional, coneguda a Brasil, països de parla castellana i Alemania, entrant
a les llistes britàniques i d’EUA.
La Rita Pavone s'ha fet gran.
LA RITA DE LA
PEL.LICULA “CHICO&RITA”.
“Chico&Rita” és una pel·lícula
d’animació dirigida per Fernando Trueba i Javier Mariscal, amb música de Bebo
Valdés. Els protagonistes són Chico, un jove pianista enamorat del jazz i Rita
, una bella cantant temperamental i decidida que somia arribar a ser famosa.
Aquesta és la Rita.
Rita cantant "Sabor a mi".
Va rebre el Goya a la millor
pel·lícula d’animació de l’any 2011, i va ser
nominada pel Oscar, malgrat que no va guanyar.
Va ser estrenada el dia 25 de febrer
de 2011.
Abans d’acabar el capítol he de fer
constar que Rita “la cantaora” no tenia prou currículum per sortir en aquest
capítol.
molt amé aquest capítol ! desconexia que la Rita Hayworth era filla de pare espanyol i tampoc recordava que hagués mort "jove".
ResponElimina