L’any 1987 vam passar el Nadal a
l’Estat de Wyoming, situat a l’oest
americà. És el menys poblat d’EUA: 2 habitants per km2.
 |
| En vermell l'Estat de Wyoming. |
Vam anar a visitar a la nostra filla
Belen que estava estudiant el COU al poble d’Afton, el més gran de l’Star Valley. Dels 1.900
habitants, el 97,5% són de raça blanca i el 50% són mormons.
Quan ja havia començat el curs ens
vam adonar que “L’església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies”, la
religió de la família on estava allotjada la nostra filla, eren els mormons.
D'aquest viatge destacaré que:
1)
A
Nova York vam fer una visita irrepetible: les Torres Bessones.
2)
Vam
conviure els dies de Nadal amb una família de mormons.
3)
Vam
visitar el Yellowstone Parc a 30 graus sota zero.
4)
Vam
visitar el “Vaticà” dels mormons a Salt Lake City.
5)
I
ens vam acomiadar de l’any a Las Vegas amb un concert de Frank Sinatra.
PARADA I FONDA A NOVA YORK:
 |
| Per fer una visita irrepetible. |
 |
Per fer una foto també irrepetible: les Torres Bessones des del vaixell que ens portava a l'Estàtua de la llibertat. |
També vam
assistir al tradicional xou nadalenc de la “Radio City Music Hall”. És un
espectacle de Nadal “made in USA” amb pastorets inclosos. Vam seure a la tercera fila i vam fotografiar a les famoses “Rockettes”, unes noies molt
boniques vestides de Santa Claus que des de fa molts anys actuen al xou nadalenc.
I vam saludar a Ronald Reagan a la Quinta Avinguda.
QUI SON ELS MORMONS ?:
“The Church of Jesus Christ of
Latter-Day Saints” és una religió instaurada pel profeta Joseph Smith l’any 1820
a un poble de l’Estat de Nova York. Primer va tenir una aparició i al cap de
set anys l’àngel Moroni li va transmetre el llibre mormó on estava escrit el
nou catecisme.
El monument de la foto de l'esquerra està situat al lloc per on van entrar a la vall de Salt Lake City. Brigham Toung, cap dels mormons, al veure la vall va dir: "This is the place". És el nom del monument.
Creuen en Déu, Jesucrist i l’Esperit
Sant, en el bateig per immersió, en la imposició de mans com a l’Antic
Testament i amb la resurrecció del cos i de l’ànima. Renuncien al tabac,
alcohol, drogues, cafè i te perquè podria danyar el seu cos que és sagrat. No
tenen sacerdots d’ofici, el bisbe pot ser
qualsevol que sigui digne. Quan
acaben els estudis han de marxar de missioners a qualsevol part del món i les
despeses corrent al seu càrrec. Quan els vam visitar un fill de la família
estava de missioner al Japó. Estan sempre disposats a aprendre, creuen en la
disciplina sexual i la fecunditat en el matrimoni (la família tenia sis fills).
Al principi practicaven la poligàmia que fou abolida per la Constitució
Americana l’any 1890.
El besavi de Mr. Burton, el nostre amfitrió, amb les seves tres dones.
Tenen una gran afecció a la
genealogia i tenen fitxats a tots els avantpassats perquè els que no hi estan
no gaudiran de la resurrecció. Un dels descobriments més fantàstic a la casa de
Mr Burton va ser un llibre voluminós on està recopilada tota la família des del
seu besavi fins el dia d’avui amb fotos i amb tots els detalls (on van néixer,
amb qui es va casar, on van viure, quants fills van tenir, amb tots els pèls i
senyals).
El besavi, les tres dones i els 30 fills. El senyalat amb una fletxa de color vermell és l'avi de Mr. Burton.
La relació de tots els avantpassats
dels mormons estan guardats en un ordinador que està enterrat dins d’una
muntanya a Salt Lake City. Ja he dit abans, que el que no està fitxat no
ressuscitarà.
Un diumenge ens vam posar de
vint-i-un botons i vam anar a l’església mormona. El bisbe ens va rebre a la
porta i el que va obrir la cerimònia ens va donar la benvinguda públicament. La
cerimònia dura tres hores però nosaltres només vam assistir a la primera part
(de 9 a 10). Les celebracions religioses
són com una trobada de veïns, a més a més de la Eucaristia i les pregàries
expliquen les seves experiències i l’ajut que han rebut de Déu en els moments
difícils i llavors s’emocionen i ploren com a criatures i fan us dels mocadors
de paper que tenen a mà per la ocasió. També canten i toquen instruments, avui
piano, violí i violoncel. L’església és molt confortable i molt alegre i està
plena de criatures que no paren de plorar i fer soroll.
A l’església no hi fan col·lectes. El
finançament el fan pagant el 10% dels ingressos professionals. És una església
rica, propietària d’entitats financeres, bancs, companyies d’Assegurances,
hotels, premsa i radio. S’ajuden molt entre ells. El primer diumenge de mes
només mengen un cop al dia i la resta es dóna als pobres.
AFTON: És el lloc on vam passar el Nadal.
Els carrers són molt amples. A l'esquerra es pot veure l'església mormona.
La
temperatura màxima al migdia era 17 sota zero, com es pot veure al cartell del
banc. A la nit arribàvem a 30 sota zero
però dins les cases hi ha una temperatura molt confortable, van amb camiseta
sense mànigues.
A les matrícules dels cotxes de
Wyoming hi ha un cowboy com es pot veure a la foto. Darrera hi ha el “Cowboy”
Bar.
A Afton
hi ha el famós “Elk Horn Arch”, l’arc de banyes d’elk (ant en català) més gran
del món, consta de més de 3.000 banyes i va d’una part a l’altra del carrer
principal.
L’elk és un mamífer que viu de
manera salvatge a les muntanyes d’Afton.
El cartell de la “Star Valley High
School” està clavat a terra amb una fletxa i a l’entrada de l’escola hi ha un
quadre d’un sioux.
El meu vestit per sortir a passejar. Quan vaig estudiar Medicina, a l’assignatura de Quirúrgica hi
havia un capítol que tractava de les congelacions; em va semblar que era una
broma. A Afton, feia tan fred, que al treure un guant per fer una foto me’n
vaig recordar del capítol de les congelacions, perquè tenia la impressió que el
dit es començava a congelar. El moc que queia del nas quedava congelat
immediatament.
VISITA AL YELLOWSTONE PARK: Va ser lo millor del viatge. Hi han
molt poques persones que hagin visitat el parc en ple hivern. El dia de Nadal
al capvespre vam marxar d’Afton per anar a dormir a l’hotel “Flagg Ranch” situat a l’entrada del parc.
Durant el viatge de nit vam xocar
contra un “elk”. Així va quedar la part davantera del cotxe.
A les vuit del matí vam començar
l’aventura pel Yellowstone Park. Fou inaugurat l’any 1872 sent el primer parc
Nacional del món. És una de les atraccions més importants d’EUA i una de les
creacions més fabuloses de la natura.
Està ubicat en una zona volcànica espectacular amb més de 200 guèisers i
més de 10.000 fonts termals d’aigua calenta, a més de gran quantitat de llacs
alpins, rius i cascades. Hi ha una gran
quantitat d’animals salvatges tan de grans (ossos, llops, bisons, elks) com de
petits i més de 200 espècies d’ocells. A l’estiu rep més de 30.000 visitants al
dia i cada any en rep tres milions. La sèrie de dibuixos animats de l’os Yogi es desenvolupa en aquest parc.
A l'hivern només es pot visitar amb els snowmobils.
El Lewis River.
L'aigua de la neu del "Continental Divide" de 8391 peus d'alçada (2.557 metres) va en dues direccions: cap a l'oest fins el Pacífic i cap a l'est fins el riu Missouri.
És Isabel i no va a atracar cap banc. Està al Yelllowstone Park.
Al Geyser Country hi ha la major concentració de fenòmens geotèrmics del parc, només al Upper Geyser Basin hi ha 180 dels 200-250 guèisers del parc.
El guèiser més famós és l'anomenat "Old Faithful" és a dir, "Vell fidel" perquè la erupció es produeix cada 65,5 minuts i dura 4 minuts. Té una alçada de 30-35 metres i descarrega entre 14.000 i 31.800 litres d'aigua cada vegada. És el més gran i no s'atura mai, ni de nit ni de dia.
Em va fer
molta gràcia trobar un cartell prohibint fumar en un paisatge ple de neu. Però
estava justificat, a l’estiu següent de la nostra visita (1988) es va produir
un incendi que va cremar el 36% de la superfície del parc i segons els experts
farà falta 100 anys perquè el parc torni
a ser com el vam veure nosaltres.
Foto de l’incendi de l’estiu de 1988
publicada a la premsa.
EL VATICÀ DELS MORMONS A SALT LAKE CITY:
Salt Lake City és la capital d’Utah
i també la capital religiosa dels mormons. Està situada a una vall on abans hi
havia un llac salat al mig de les muntanyes. Fou fundada l’any 1847 per Brigham
Young a les hores cap dels mormons. Quan van arribar en aquest lloc fugint de
les persecucions era una terra desèrtica, ara és un dels llocs més rics d’EUA.
Al temple pròpiament dit, no hi pot
entrar tothom. Només els mormons que tenen un pedigrí com cal.
A Salt Lake City vam visitar el “Temple
Square”, el lloc sagrat dels mormons. Cada any es visitat per tres milions de
persones, té quatre hectàrees de superfície i a més del Temple hi a el
Tabernacle, el “North Visitors Center” i “The Assembly Hall”.
L'estàtua de Jesucrist del "Temple Square".
La vida
de Jesucrist estava explicada en unes pintures. Gràcies a Mr Burton vam poder
visitar una part del “Temple Square” acompanyats d’una guia. No vam trobar cap
Santa Rita.
CAP D’ANY A LAS VEGAS:
Des de
Salt Lake City vam anar cap el sud fins els estats de Nevada i Arizona.
Ens vam
acomiadar d’EUA a Las Vegas, lloc recomanable malgrat no t’agradi el joc. És
una bogeria.
El dia 30 de desembre vam assistir a
la “Celebrity Room” del Casino Bally’s al concert de Frank Sinatra. Per beure
ens van oferir cava Freixenet o vi del Rhin. Ens vam fer petar una botella de
vi que després de tants dies amb els mormons el vam trobar boníssim. Frank
Sinatra va cantar unes 15 cançons i va acabar amb “New York New York” mentre la
gent es tornava boja aplaudint quan va aparèixer el nom de New York amb
llumetes de colors. No es podien fer fotos però al final no vaig poder resistir
la temptació. Sorry.
L’entrada pel concert de Frank
Sinatra.
L’última cançó que va cantar Frank
Sinatra va ser “New York New York”.
En aquest viatge no vam trobar cap
Santa Rita però “que nos quiten lo bailao”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada