divendres, 26 d’abril del 2013

CAPÍTOL XLIX: ELS MORMONS NO SABEN QUI ÉS SANTA RITA.


  L’any 1987 vam passar el Nadal a l’Estat de Wyoming,  situat a l’oest americà. És el menys poblat d’EUA: 2 habitants per km2.

En vermell l'Estat de Wyoming.
Vam anar a visitar a la nostra filla Belen que estava estudiant el COU al poble d’Afton,  el més gran de l’Star Valley. Dels 1.900 habitants, el 97,5% són de raça blanca i el 50% són mormons.
Quan ja havia començat el curs ens vam adonar que “L’església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies”, la religió de la família on estava allotjada la nostra filla, eren els mormons.



D'aquest viatge destacaré que:

1)    A Nova York vam fer una visita irrepetible: les Torres Bessones.
2)    Vam conviure els dies de Nadal amb una família de mormons.
3)    Vam visitar el Yellowstone Parc a 30 graus sota zero.
4)    Vam visitar el “Vaticà” dels mormons a Salt Lake City.
5)    I ens vam acomiadar de l’any a Las Vegas amb un concert de Frank Sinatra. 

PARADA I FONDA A NOVA YORK:


Per fer una visita irrepetible.
Per fer una foto també irrepetible: les Torres Bessones des del vaixell que ens portava a l'Estàtua de la llibertat.

També vam assistir al tradicional xou nadalenc de la “Radio City Music Hall”. És un espectacle de Nadal “made in USA” amb pastorets inclosos. Vam  seure a la tercera fila i vam fotografiar  a les famoses “Rockettes”, unes noies molt boniques vestides de Santa Claus que des de fa molts anys  actuen al xou nadalenc.

                I vam saludar a Ronald Reagan a la Quinta Avinguda.

QUI SON ELS MORMONS ?:



“The Church of Jesus Christ of Latter-Day Saints” és una religió instaurada pel profeta Joseph Smith l’any 1820 a un poble de l’Estat de Nova York. Primer va tenir una aparició i al cap de set anys l’àngel Moroni li va transmetre el llibre mormó on estava escrit el nou catecisme.

   Al principi van ser perseguits i van tenir de fugir a través d'EUA fins que l'any 1847 van instal.larse on avui hi ha Salt Lake City (Utah).
    El monument de  la foto de l'esquerra està situat al lloc per on van entrar a la vall de Salt Lake City. Brigham Toung, cap dels mormons, al veure la vall va dir: "This is the place". És el nom del monument.

    Els mormons no són ni catòlics ni protestants. És la religió creada a EUA que té més seguidors i els fidels pertanyen a totes les classes socials. La major part viuen a Utah, Idaho, Arizona i Califòrnia però estan estesos per tot el món. El 60% dels habitants d’Utah són mormons.
    

   Creuen en Déu, Jesucrist i l’Esperit Sant, en el bateig per immersió, en la imposició de mans com a l’Antic Testament i amb la resurrecció del cos i de l’ànima. Renuncien al tabac, alcohol, drogues, cafè i te perquè podria danyar el seu cos que és sagrat. No tenen sacerdots d’ofici, el bisbe pot ser   qualsevol que sigui digne. Quan acaben els estudis han de marxar de missioners a qualsevol part del món i les despeses corrent al seu càrrec. Quan els vam visitar un fill de la família estava de missioner al Japó. Estan sempre disposats a aprendre, creuen en la disciplina sexual i la fecunditat en el matrimoni (la família tenia sis fills). Al principi practicaven la poligàmia que fou abolida per la Constitució Americana l’any 1890. 



                      El besavi de Mr. Burton, el nostre amfitrió, amb les seves tres dones.
Tenen una gran afecció a la genealogia i tenen fitxats a tots els avantpassats perquè els que no hi estan no gaudiran de la resurrecció. Un dels descobriments més fantàstic a la casa de Mr Burton va ser un llibre voluminós on està recopilada tota la família des del seu besavi fins el dia d’avui amb fotos i amb tots els detalls (on van néixer, amb qui es va casar, on van viure, quants fills van tenir, amb tots els pèls i senyals). 

El besavi, les tres dones i els 30 fills. El senyalat amb una fletxa de color vermell és l'avi de Mr. Burton.

La relació de tots els avantpassats dels mormons estan guardats en un ordinador que està enterrat dins d’una muntanya a Salt Lake City. Ja he dit abans, que el que no està fitxat no ressuscitarà.
Un diumenge ens vam posar de vint-i-un botons i vam anar a l’església mormona. El bisbe ens va rebre a la porta i el que va obrir la cerimònia ens va donar la benvinguda públicament. La cerimònia dura tres hores però nosaltres només vam assistir a la primera part (de 9 a 10).  Les celebracions religioses són com una trobada de veïns, a més a més de la Eucaristia i les pregàries expliquen les seves experiències i l’ajut que han rebut de Déu en els moments difícils i llavors s’emocionen i ploren com a criatures i fan us dels mocadors de paper que tenen a mà per la ocasió. També canten i toquen instruments, avui piano, violí i violoncel. L’església és molt confortable i molt alegre i està plena de criatures que no paren de plorar i fer soroll.
A l’església no hi fan col·lectes. El finançament el fan pagant el 10% dels ingressos professionals. És una església rica, propietària d’entitats financeres, bancs, companyies d’Assegurances, hotels, premsa i radio. S’ajuden molt entre ells. El primer diumenge de mes només mengen un cop al dia i la resta es dóna als pobres.



               AFTON: És el lloc on vam passar el Nadal. 

          Els carrers són molt amples. A l'esquerra es pot veure l'església mormona.


La temperatura màxima al migdia era 17 sota zero, com es pot veure al cartell del banc.  A la nit arribàvem a 30 sota zero però dins les cases hi ha una temperatura molt confortable, van amb camiseta sense mànigues. 


A les matrícules dels cotxes de Wyoming hi ha un cowboy com es pot veure a la foto. Darrera hi ha el “Cowboy” Bar.
A Afton hi ha el famós “Elk Horn Arch”, l’arc de banyes d’elk (ant en català) més gran del món, consta de més de 3.000 banyes i va d’una part a l’altra del carrer principal. 
L’elk és un mamífer que viu de manera salvatge a les muntanyes d’Afton. 


El cartell de la “Star Valley High School” està clavat a terra amb una fletxa i a l’entrada de l’escola hi ha un quadre d’un sioux.

El meu vestit per sortir a passejar. Quan vaig estudiar Medicina, a l’assignatura de Quirúrgica hi havia un capítol que tractava de les congelacions; em va semblar que era una broma. A Afton, feia tan fred, que al treure un guant per fer una foto me’n vaig recordar del capítol de les congelacions, perquè tenia la impressió que el dit es començava a congelar. El moc que queia del nas quedava congelat immediatament.


VISITA AL YELLOWSTONE PARK: Va ser lo millor del viatge. Hi han molt poques persones que hagin visitat el parc en ple hivern. El dia de Nadal al capvespre vam marxar d’Afton per anar a dormir a l’hotel  “Flagg Ranch” situat a l’entrada del parc.


Durant el viatge de nit vam xocar contra un “elk”. Així va quedar la part davantera del cotxe.

A les vuit del matí vam començar l’aventura pel Yellowstone Park. Fou inaugurat l’any 1872 sent el primer parc Nacional del món. És una de les atraccions més importants d’EUA i una de les creacions més fabuloses de la natura.  Està ubicat en una zona volcànica espectacular amb més de 200 guèisers i més de 10.000 fonts termals d’aigua calenta, a més de gran quantitat de llacs alpins, rius i cascades.  Hi ha una gran quantitat d’animals salvatges tan de grans (ossos, llops, bisons, elks) com de petits i més de 200 espècies d’ocells. A l’estiu rep més de 30.000 visitants al dia i cada any en rep tres milions. La sèrie de dibuixos animats de l’os  Yogi es desenvolupa en aquest parc. 


                              A l'hivern només es pot visitar amb els snowmobils.

El Lewis River.
L'aigua de la neu del "Continental Divide" de 8391 peus d'alçada (2.557 metres) va en dues direccions: cap a l'oest fins el Pacífic i cap a l'est fins el riu Missouri.

És Isabel i no va a atracar cap banc. Està al Yelllowstone Park.
Al Geyser Country hi ha la major concentració de fenòmens geotèrmics del parc, només al Upper Geyser Basin hi ha 180 dels 200-250 guèisers del parc. 
El guèiser més famós és l'anomenat "Old Faithful" és a dir, "Vell fidel" perquè la erupció es produeix cada 65,5 minuts i dura 4 minuts. Té una alçada de 30-35 metres i descarrega entre 14.000 i 31.800 litres d'aigua cada vegada. És el més gran i no s'atura mai, ni de nit ni de dia. 
Em va fer molta gràcia trobar un cartell prohibint fumar en un paisatge ple de neu. Però estava justificat, a l’estiu següent de la nostra visita (1988) es va produir un incendi que va cremar el 36% de la superfície del parc i segons els experts farà falta  100 anys perquè el parc torni a ser com el vam veure nosaltres. 
             Foto de l’incendi de l’estiu de 1988 publicada a la premsa.

EL VATICÀ DELS MORMONS A SALT LAKE CITY:

Salt Lake City és la capital d’Utah i també la capital religiosa dels mormons. Està situada a una vall on abans hi havia un llac salat al mig  de les  muntanyes. Fou fundada l’any 1847 per Brigham Young a les hores cap dels mormons. Quan van arribar en aquest lloc fugint de les persecucions era una terra desèrtica, ara és un dels llocs més rics d’EUA.





Al temple pròpiament dit, no hi pot entrar tothom. Només els mormons que tenen un pedigrí com cal.
A Salt Lake City vam visitar el “Temple Square”, el lloc sagrat dels mormons. Cada any es visitat per tres milions de persones, té quatre hectàrees de superfície i a més del Temple hi a el Tabernacle, el “North Visitors Center” i “The Assembly Hall”.










                   L'estàtua de Jesucrist del "Temple Square".
La vida de Jesucrist estava explicada en unes pintures. Gràcies a Mr Burton vam poder visitar una part del “Temple Square” acompanyats d’una guia. No vam trobar cap Santa Rita.


CAP D’ANY A LAS VEGAS:


Des de Salt Lake City vam anar cap el sud fins els estats de Nevada i Arizona.

Ens vam acomiadar d’EUA a Las Vegas, lloc recomanable malgrat no t’agradi el joc. És una bogeria.

El dia 30 de desembre vam assistir a la “Celebrity Room” del Casino Bally’s al concert de Frank Sinatra. Per beure ens van oferir cava Freixenet o vi del Rhin. Ens vam fer petar una botella de vi que després de tants dies amb els mormons el vam trobar boníssim. Frank Sinatra va cantar unes 15 cançons i va acabar amb “New York New York” mentre la gent es tornava boja aplaudint quan va aparèixer el nom de New York amb llumetes de colors. No es podien fer fotos però al final no vaig poder resistir la temptació. Sorry.

               L’entrada pel concert de Frank Sinatra.

       L’última cançó que va cantar Frank Sinatra va ser “New York New York”.

En aquest viatge no vam trobar cap Santa Rita però “que nos quiten lo bailao”.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada