CAPÍTOL 57: LES SANTES RITES MALTRACTADES.

Els pediatres tenim un paper important en la detecció dels maltractaments infantils. Durant l’exercici professional, he tingut molt de respecte a l’hora de fer aquest diagnòstic i  la corresponent denúncia. Un col·lega que se les donava de molt llest, una vegada  denuncià els pares, perquè va creure que les marques que tenia a la pell el seu fill eren degudes a cremades de cigarreta, i va resultar ser les seqüeles d’una varicel·la. Crec que és un diagnòstic molt delicat i que n’has d’estar molt segur.

Entre totes les Santes Rites que tinc a l’ordinador, n’he trobat algunes amb lesions que poden haver estat causades per caigudes fortuïtes, però també podrien ser conseqüència  d’un maltractament.  No penso denunciar-ho a cap dels bisbats corresponents, però dintre de la llista de sospitosos  hi podrien entrar el mossèn i el sagristà de la parròquia, algun beat/a seguidors de Sant Antoni que, per cert, és el sant amb més fans, o l’incívic de torn que tant abunda.

Això no ho podrem saber mai. El que és evident és que les Santes Rites que veureu a continuació tenen signes evidents de maltractaments. De les 17, 15 són de l’Estat Espanyol. País!

AMPUTACIÓ D’UNA MÀ: Tres Santes Rites pateixen una amputació d’una mà, és la lesió més greu que he observat.

Capella de Santa Rita de Pedroveya (Astúries): Amputació de la mà esquerra.

Pedroveya és un petit poble asturià amagat a les muntanyes del “concejo” de Quirós. L’últim tram de carretera és ple de revolts que no s’acaben mai. Una parella que viu a Oviedo i que se les dóna d’haver recorregut a peu tot el Principat, no sabia on és. El poble té 17 habitants. Al centre d’una placeta formada per quatre o cinc “hórreos” hi ha la petita capella de Santa Rita. Quan la vaig visitar (13 de maig de 2005) estava en molt males condicions, o sigui que no pot estranyar que Santa Rita prengués mal. Em vaig queixar amigablement a la noia que em va deixar la clau, i em digué que els que manen havien promès que ho restaurarien molt aviat. M’agradaria saber si és veritat.

Cementiri de Puigcerdà (Cerdanya/Girona): Amputació de la mà dreta.

Des que vaig descobrir dues magnífiques Santes Rites al famós cementiri de Staglieno de Gènova, quan entro en un cementiri no puc resistir la temptació de mirar si hi ha alguna Santa Rita.  El mes de novembre de 2010 vam fer una escapada a la Cerdanya, i al cementiri de Puigcerdà vaig trobar aquesta Santa Rita mutilada. 

Carrer de la Carrera del Darro 51 de Granada: Amputació de la mà dreta, amb la particularitat que també es van emportar un tros de la creu.

Aquesta Santa Rita és a la façana, damunt la porta d’entrada de la Quesería “En un lugar de la Alhambra” als peus del barri de l’Albaicín. Va ser el dia 16 d’octubre de 2011. En aquest cas posaria les mans al foc que ha estat un maltractament (un cop de pedra, per exemple). Una pedra grossa, evidentment.

AMPUTACIÓ DIGITAL: És la lesió més observada (nou casos).

Iglesia de Santa Rita de Las Anorias (Albacete): Amputació dels cinc dits de la mà esquerra.

Las Anorias és un poble de 261 habitants que pertany a l’Ajuntament de Petrola. Per internet vaig localitzar l’església de Santa Rita. Al bar del poble em van dir que hi havia cinc dones que netejaven l’església i que s’anaven passant la clau.

La primera que vaig localitzar no tenia la clau i tampoc sabia qui la tenia. De seguida es va formar una rotllana de dones al carrer, a veure qui endevinava qui tenia la clau. “A lo mejor la tiene la Calambres” va dir una. Em van acompanyar d’una casa a una altra fins arribar a la cinquena, que és on la tenien. Una vegada a l’església, començaren a  arribar persones del poble per veure el foraster. A la “Calambres” li vaig preguntar per què li deien aquell nom, i em va dir que el seu marit sempre cantava la cançó de Luis Aguilé “El tío calambres”; i per això li quedà aquest malnom.

La Santa Rita maltractada estava dins una capelleta, d’aquelles que abans, als pobles, anaven de casa en casa, i on generalment hi havia la Sagrada Família. De tant donar voltes no és estrany que prengués mal. 

Iglesia de Santa Rita de Rabanal de los Caballeros (Palència): Amputació quasi completa dels dits de la mà esquerra i del dit petit de la mà dreta. També havia rebut alguns cops al nas i a la cara.

Rabanal de los Caballeros té 17 habitants i és una pedania de Cervera del Pisuerga (Palència). Té l’honor de tenir Santa Rita com a patrona i, el dia 22 de maig, tot Cervera del Pisuerga es trasllada al poble per honorar la Santa.

Josefina, una velleta amb molta energia que viu a l’entrada del poble durant l’estiu (a l’hivern baixa a Cervera), ens va obrir l’església. Hi havia dues Santes Rites. La maltractada era del segle XVIII i és en una capelleta a l’altar Major. 

Ermita del Cristo de Rueda (Valladolid): Amputació dels dos dits grossos de les dues mans.

A Barcelona visitava unes nenes,  el pare de les quals era alemany  i la mare de Rueda. L’àvia, que havia estat practicant del poble, em va informar de la Santa Rita. A l’ermita rodona, on viu Santa Rita, totes les dones se’n recordaven de Mercedes Villar. Abans de marxar de Rueda vam provar el seu famós vi a les “Bodegas Sanz”.

Iglesia de Nuestra Señora de la Esperanza de Valencia del Ventoso (Badajoz): Té afectats els dits de la mà esquerra.

Iglesia de Nuestra Señora del Avellano de Pola de Allende (Astúries): Amputació del dit gros de la mà esquerra.

Capilla de los Franciscanos de Padrón (A Corunya): A la mà dreta, poca cosa.

Aquesta Santa Rita, no gaire gran, era a la capella de la Tercera Orden Franciscana de Padrón. 

Iglesia de San Pedro de Montijo (Badajoz): Poc o molt, té tots els dits afectats.

Vaig tenir la sort que el mossèn era a l’església. La Santa Rita la tenia amagada a la sagristia. Era capvespre i davant l’església hi havia tota la canalla del poble jugant.

Convento de San Agustín de Marchena (Sevilla): Índex de la mà dreta.

La Santa Rita del Convent dels Agustins de Marchena va vestida amb roba com la majoria de les andaluses, i el crucifix és metàl·lic. En una paret hi havia un escut amb les quatre barres. Explicació: abans, el convent era dels agustins, però actualment és dels mercedaris.

Iglesia de la Magdalena de Menasalbas (Toledo): L’índex de la mà dreta.

De camí cap a Las Ventas con Peña Aguilera, per visitar un amic amb qui  vaig fer l’especialitat de Pediatria a Barcelona, vam parar a la bonica plaça de Menasalbas, i a l’església que hi ha a la mateixa plaça vaig trobar-hi la Santa Rita manxega maltractada. 

ALTRES LESIONS DE LES MANS:

Iglesia de la Magdalena de Tarazona (Zaragoza): Evident esquinçament muscular  de la mà esquerra.

L’església és a la part antiga del poble, dalt del turó. Quan arribàrem l’església estava tancada. “Acaban de terminar la misa” ens van dir dos homes d’edat que hi havia a la porta. Quan estava a punt de llançar uns quants renecs, l’home em va dir: “Pruebe por una puerta pequeña que hay detrás”.  Efectivament, vam poder entrar. Se sentia la veu del capellà dins la sagristia, però no va sortir a veure com fèiem la feina. 

FRACTURA DEL NAS:

Iglesia de Santa Rita del poble de Santa Rita (Algarve/Portugal): La Santa Rita més enjoiada està afectada per una fractura nasal amb despreniment de part del cartílag  nasal.

Al cap de 20 anys (2011) vaig tornar al poble de Santa Rita amb la màquina digital per repetir les fotos. La persona que tenia la clau de l’església vestia una bata d’anar per casa i lluïa un ben marcat bigoti. Quan va veure que portava una màquina fotogràfica em va dir que estava prohibit fer fotos. Li vaig explicar que, feia anys, ja n’hi havia fet sense problemes i que la volia millorar. Res a fer. Li vaig dir que em donés el telèfon del capellà, que vivia fora del poble,  i no el tenia. Per acabar, em va dir que obriria l’església si no feia fotos. Un cop a dins, vaig tornar a insistir i li vaig dir que estàvem tots dos sols, i que ningú sabria que havia fet la foto, que es tapés els ulls... i tot solucionat. Així va ser. El primer que vaig pensar va ser que m’hauria de confessar....

LESIONS DE LA CARA:

Restaurant HetelfdeGebod (Antwerpen/Bèlgica): esgarrapades al nas i a la cara.

És un restaurant que té totes les parets plenes d’imatges religioses; cinc són de Santa Rita. És molt a prop de la catedral, al carrer Torfbrug número 10, i el seu nom és “Het Elfdegobod”, que vol dir “L’onzè manament”. En  preguntar al cambrer quin era l’onzè manament,  va respondre: passar-s’ho el millor possible. No està mal pensat.

Iglesia de San Pelayo de Cañizo (Zamora): Com es diu  col·loquialment, li havien fet una cara nova. Encara porta els rastres del Topionic que li van posar a la ferida.  

Cañizo és un poble de 274 habitants, al nord-est de la província de Zamora. Hi vaig fer cap per un error del GPS. Però “no hay mal que por bien no venga”. L’església de San Pelayo estava oberta perquè unes dones hi feien la neteja i hi vaig trobar la Santa Rita maltractada. Quan estava anotant les dades a la llibreteta, una de les dones que netejaven es va acostar i em va dir: “¿Ud. debe ser del Obispado, verdad?”.

Jardines del Valle (Sevilla): La cara desfigurada.

Aquesta Santa Rita, situada al mig dels jardins del Valle, ha estat probablement víctima d’un atac a cops de pedra. 

____________

Si Santa Rita no està adscrita a la Seguretat Social, curar totes aquestes lesions per la privada, pot costar un “paston”....