dijous, 24 d’abril del 2014

CAPÍTOL 65: LES CAPELLETES DE SANTA RITA.

Quan era petit, recordo que, de tant en tant, portaven a casa una capelleta portàtil de la Sagrada Família. Quan arribava se li feia una gran rebuda, amb les oracions pertinents. Al cap d’uns dies era transportada a una altra casa del poble.

Aquest ritual es feia amb imatges de molts sants. Amb la meva recerca he descobert que també hi havia capelletes de Santa Rita; curiosament, de les set, quatre són de Mallorca.

SINEU (Mallorca):  CASA PAIRAL DE LA FAMILIA FRAU-ROTGER:  

Sineu és un poble de Mallorca que té 3.700 habitants,  és al centre de l’illa, i  de forma radial hi surten 6 carreteres.  Allí hi viu la meva germana Ramona i, la primera setmana de maig del 2000, li férem una de tantes visites.

Fets a destacar: el dia que arribàrem, arrossada popular a la plaça; el primer diumenge de maig “Sa Fira” de Sineu, la més antiga de l’illa (des de l’any 1318) i segona en importància; bany a Es Trenc, una de les poques platges verges que queden; recorregut pels pobles de l’illa amb diverses Santes Rites trobades (Manacor, Felanitx, Santanyí, Campos, Porreres, Artà, Porto Cristo, Sant Joan, Santa Margalida, Muro i Sòller); memorable sopar al restaurant “Es Molí d’en Pau” de Sineu; i trobàrem la primera capelleta de Santa Rita, de les set que tinc.


La capelleta és a la casa pairal de Domingo Frau (a.c.s.) i Marilen Rotger. És una casa magnífica, digna de figurar en un Museu Etnològic. La cuina és l’original i no hi ha aigua corrent. Al jardí hi havia 30 tortugues passejant a tort i a dret.

PALMA DE MALLORCA: CASA GENERAL DE LES AGUSTINES:

La segona i la tercera capelleta les trobàrem a la Casa General de les Agustines de Palma, en un viatge que férem a Mallorca a primers de novembre per pujar a peu al Santuari de Lluc.



La Casa General de les Agustines és al carrer de Sant Gaietà; Sor Margalida ens acompanyà fins les quatre Santes Rites que hi havia, dues de les quals en sengles capelletes. Tot seguit dinàrem a “Ca n’Eduardo”, un restaurant del Passeig Marítim amb una vista magnífica a la catedral i al port.

La pujada a peu a Lluc la férem des d’Inca. Vam fer una aturada al “Salt de la Bella Dona”. Segons la llegenda, en aquell lloc un home va empènyer la seva dona i va caure al fons d’un gorg entre les muntanyes; però quan ell va arribar a Lluc la trobà resant davant la Verge. S’hauria pogut estalviar la feina... Dinàrem a “Sa Fonda”, el restaurant del santuari: frit mariner i  cargols de primer i, de segon, arròs brut. Casualment ens trobàrem una neboda i la seva parella, que estaven fent una caminada per les muntanyes de Tramuntana.

CAMPANET (Mallorca): CONVENT DE LES AGUSTINES DE L’EMPAR.

Aprofitant el pont de la Mercè del 2005 anàrem a visitar la família mallorquina. Nosaltres arribàrem, però la maleta no.
Un dia férem una visita a Joan Parets, una autoritat en el camp de la  música mallorquina, que havia estat a la Parròquia de Sineu i que en aquell moment estava de mossèn a Campanet.  Al costat de l’església hi ha un convent, el de les Agustines de l’Empar, ens digué. Jo vaig afegir que si eren Agustines hi hauria una Santa Rita. I així va ser. Les monges la tenien en “Es Porxo” (les golfes en mallorquí) i la van baixar per poder fotografiar-la.


Tot seguit anàrem a sopar a Moscari, un poblet a dos quilòmetres en direcció a la muntanya. “Can Calco” és un restaurant on no cal que et portin la carta; serveixen el que ells volen. És un petit hotel que figura a la guia Michelin. Menjàrem molt bé.

LAKUNTZA (Navarra): CASA DE INÉS ORMAECHEA BURILLO. 

Lakuntza és un poble de Navarra, a 36 km de la capital, amb 1.277 habitants. L’octubre de 2010 hi vaig anar perquè havia localitzat una Santa Rita a l’església. El capellà em digué que en una casa del poble tenien una capelleta de Santa Rita, i m’hi va acompanyar. Pel camí em digué que, l’endemà, 17 nens farien la Primera Comunió. Li vaig comentar que els navarresos tenien fama de ser molt religiosos. Contestà que res de res. “Antes sí que iban a Misa por no ser mal vistos. Pero iban a oir Misa, no a participar. Ahora ya no va nadie”. Sincer a més no poder.


La propietària actual de la capelleta de Santa Rita és Inés Ormaechea Burillo, la tercera generació que la custodia. Volia convidar a dinar el capellà però havia d’anar a casa de la seva germana (era del poble), i a la tarda estava molt ocupat amb la Primera Comunió de l’endemà (estava obsedit).

LAS ANORIAS (Albacete): IGLESIA DE SANTA RITA.

Las Anorias és un poblet d’Albacete que depèn de l’Ajuntament de Petrola. Allí em digueren que la clau de l’església la tenia una veïna. Hi vaig anar el mes d’octubre de 2011 i al bar del poble m’informaren que hi havia cinc dones al poble que netejaven l’església, i que es passaven la clau d’una a l’altra. Vaig anar de casa en casa fins la cinquena, que era qui la tenia.


Jo havia localitzat la magnífica Santa Rita que hi havia a l’Altar Major al costat del Sant Crist. Les veïnes em portaren fins la capelleta de fusta que estava a l’altra punta de l’església, que potser m’hauria passat desapercebuda. Poc a poc van anar arribant les dones del poble per veure al foraster i vàrem estar de xerrera. A una de les dones li deien “la Calambres” i era perquè el seu marit sempre cantava la cançó de Luis Aguilé “El tío calambres”. Una altra va presumir que mai havia aprés a escriure, però que era capaç de fer-ho. El poble de Las Anorias té de patrona a Santa Rita.

FUENTERROBLES (València): OFICINES DE LA COOPERATIVA AGRÍCOLA DE VITICULTORS.

A primers de juny del 2013 vaig anar a Fuenterrobles, un poble de València, a 30 km de Requena. Prèviament, a l’Ajuntament em donaren el telèfon d’Aurèlia. El dia abans em digué que la Santa Rita era a les Oficines de la Cooperativa, perquè el dia de  Santa Rita  havien celebrat allí la festa. “Si no está allí me viene a ver y le llevaré a casa de la señora que la llevó de la Iglesia a la Cooperativa”.


No va caldre: era a les Oficines de la Cooperativa Agrícola de Viticultores -de nom Santa Rita-  dins una capelleta, damunt d’un armari ple de carpetes arxivadores.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada