CAPÍTOL 76: LA PETITA SANTA RITA.

Des de fa un temps, a les Espanyes s’ha fet famós  el petit Nicolàs. Ep! No té res a veure, però jo també tinc la petita Santa Rita.

La petita Santa Rita es pot trobar en tres llocs:  a les esglésies,  a les cases particulars i als cementiris. En aquest capítol em referiré a les que es troben a les esglésies. Les dels cementiris ja tenen el seu capítol (74) i les particulars sortiran qualsevol dia.

LEPE (Huelva): A l’església de Santo Domingo Guzmán, als peus de la Dolorosa,  hi ha una Santa Rita més petita del que és l’habitual. Em vaig assabentar de la seva existència perquè el mes de gener de 2009 fou robada quan el capellà, Feliciano Fernández, celebrava la missa de dos quarts de vuit del vespre. De sobte, es va sentir un enrenou als últims bancs de l’església; els fidels van veure una persona començant a córrer amb Santa Rita i Sant Lluís Gonzaga sota els braços. La policia local va fer la seva feina i en poc temps va detenir el lladre –un deficient mental-, recuperant Santa Rita sana i estàlvia. Curiosament, els diaris “ABC de Sevilla” i “El Correo de Andalucia”, deien que el lladre era un home, i els digitals “Huelvainformacion”, “Diariodesevilla” i “Andaluciainformacion” que era una dona.

A Lepe hi va anar a viure un pediatre amic meu. Digueu-li “tonto”!: mentre jo estava cada tarda pencant a la consulta ell estava jugant a golf. Volia saludar-lo i al CAP em van dir que estava de vacances. O sigui, que no jugava a golf…

PLAN (Osca): A la vall de Chistau, als Pirineus Aragonesos, hi ha el petit poble de Plan, que es va fer famós l’any 1985. Al poble hi havia 40 homes solters i només una dona soltera. Van veure la pel·lícula “Caravana de dones” i van organitzar la seva “Caravana” que donà com a resultat 33 matrimonis. A la preciosa església de San Esteban hi ha una petita Santa Rita. La il·luminació, pagada per Endesa, permet gaudir-ne pel mòdic preu d’un euro. 

CARTAGENA (Múrcia): A Cartagena vaig fer les pràctiques de sergent de Milícies l’estiu del 1966, al campament d’infanteria anomenat “Tentegorra”. El primer dia em van soltar el següent proverbi: “Cartagena: monte sin leña, mar sin pescado, mujeres putas, hombres cabrones y niños mal educados”. On m’havia ficat! Vaig passar-hi uns dels millors mesos de la meva vida. Una horeta al dia guarint els mals de la tropa i després, a xalar! Llavors em va passar per alt que a l’església del Carme hi havia una petita Santa Rita. No la vaig fotografiar fins l’any 1998.

PEDROVEYA (Astúries): Pertany al “concejo” de Quirós; per arribar-hi s’han de fer uns quants quilòmetres per pura muntanya amb paisatges preciosos. Només hi ha quatre cases amb els seus “hórreos”. Al mig, la capella de Santa Rita, bruta i molt mal conservada. La veïna que em va deixar la clau em digué que els qui manen molt havien assegurat  que aviat l’arreglarien. Això era l’any 2005; la deuen haver arreglat?

BRION (A Coruña): A la bonica capella de los Desamparados, a l’altar Major, sota el Sagrat Cor, hi ha la molt petita Santa Rita. Unes dones que anaven a portar-hi flors em van obrir la capella. 

BENISA (Alacant): Al temple Puríssima Xiqueta i Sant Pere Apòstol (aquest és el nom de l’església) hi ha una petita Santa Rita. Per arribar a Benisa vaig entrar a la carretera general procedent de Pedreguer. No vaig veure l’stop i, com que no venia ningú, no vaig parar. A 100 metres m’esperava la parelleta. La primera multa de circulació. Es justificaren dient que aquell lloc era molt perillós. Llavors, perquè no es posen allí per fer feina preventiva i no a 100 metres per posar multes? País! que diria Forges.

EL VENDRELL (Baix Penedès-Catalunya): A l’església del Santíssim Salvador d’El Vendrell, hi ha, no una, sinó dues petites Santes Rites. Aprofitàrem per fer una visita guiada a la casa natal de Pau Casals, prèvia conferència magistral de quasi una hora per a nosaltres sols.

SANTA MAGDALENA DE PULPIS (Castelló): Arribàrem a Santa Magdalena un diumenge al matí, i a l’església estaven fent missa. Vam entrar al bar “Lola” per prendre un cafè amb llet. És un bar petit i la Lola estava servint esmorzars de forquilla a set homes asseguts a una taula: llom a la planxa amb ous ferrats, truites, sèpia a la planxa, vi, conyac... Un cop acabada la missa vam fotografiar  la petita Santa Rita. Com que vam ser els últims en sortir ens van dir que apaguéssim els llums. I així ho vam fer.

POTRIES (València): Potries és un poble de l’interior, entre Gandia i Oliva. A l’església de los Santos Juanes hi ha una petita Santa Rita, però al poble li donen més importància a la relíquia de Sant Blai, el seu patró, protector de la gola. Donava gust, tothom parlava valencià.

MOTA DEL CUERVO (Cuenca): Era diumenge i l’ermita de Santa Rita estava tancada. En una botiga em van dir que preguntés a dues dones que tenien una paradeta del Domund al carrer. Vaig tenir la sort que una d’elles, Margarita, era qui tenia la clau. Va estar molt contenta de poder ensenyar l’ermita. A més de la Santa Rita de l’Altar Major, n’hi havia una de petita a l’altar de Sant Isidre.

RABANAL DE LOS CABALLEROS (Palència): És un petit poble al nord de la província de Palència. Josefina, una senyora gran que viu a l’entrada del poble, és qui té la clau de l’església de Santa Rita. Davant de la porta de casa seva hi havia un gos enorme; a mi em fan por, però me la vaig jugar per la Santa. Hi havia dues Santes Rites. La petita, del segle XVIII, és dins una capelleta a l’esquerra de l’Altar Major.

BARCELONA: Sabia que a l’església de la Mare de Déu del Pilar del carrer Casanova, hi havia una Santa Rita. El dia que hi vaig anar estava tancada la porta que dona accés al jardí, per on s’arriba a l’entrada de l’església. Hi havia de porter un noi sud-americà:  li vaig demanar que volia veure a Santa Rita i em va donar pas. La porta de l’església estava tancada. Vaig tornar enrere per dir-ho al noi i em contestà: “¿Peró Ud. no quería ver a Santa Rita?” I em portà fins una magnífica buguenvíl·lea que hi havia al jardí. A Sud-Amèrica, de la buguenvíl·lea en diuen Santa Rita. Aclarida la cosa, la Santa Rita, Santa Rita -lo que se da no se quita- , era de les petites.

COSENZA (Calabria/Itàlia): És el principal centre econòmic i cultural de Calabria. Vaig trobar-hi quatre Santes Rites. La petita, a la chiesa de San Domenico, molt original. A la catedral visitàrem el mausoleu d’Isabel d’Aragó, filla de Jaume I, que va morir a Cosenza l’any 1271, quan tornava de Tunísia amb les restes mortals del seu sogre, el rei Lluís IX de França, venerat com a sant per l’església catòlica. 

EVORAMONTE (Alentejo/Portugal): Evoramonte és un poblet medieval entre Estremoz i Èvora. És dalt d’un turó i té un castell amb muralles. També hi ha una ermita de Santa Rita on,  a més de la titular, n’hi ha una de petita, molt original, acompanyada dels ex-vots. És una col·laboració dels meus amics Sunsi i Romà Massot.

MARSALA (Sicília/Itàlia): Marsala és a la punta més occidental de l’illa, més a prop d’Àfrica que de la resta d’Itàlia. És famosa pel seu vi. A l’Oficina de Turisme ens van localitzar Santa Rita a la chiesa dell’Itria, on trobàrem tres petites Santes Rites, a més de la titular.

SAULT (Provença/França): És un dels llocs de la Provença conegut pel conreu de lavanda. La petita Santa Rita és als peus de la làpida dels morts per la Pàtria.

BORMES-LES-MIMOSAS (Provença/França): És un poble molt agradable, penjat a la falda de la muntanya amb vistes al mar. A l’església de Saint Trophyme hi ha una petita Santa Rita als peus de Santa Teresa, que a França guanya Santa Rita per golejada. A la plaça Gambetta, guarnida amb banderetes quadribarrades,  hi havia una festa amb música en directe i actuació de “majorettes”. En aquell moment estaven tocant un pasdoble: “Julio Romero de Torres pintó a la mujer morena…”.

RIED-BRIG (Valais/Suïssa): Aquest poblet és a la carretera que va al Simplon, molt a prop de la frontera italiana. Al mig del camp hi ha la petita Ritakapelle. Hi ha una preciosa Santa Rita de fusta i, als seus peus, de color blanc, una altra, minúscula, la més petita que tinc.  

LES ANGLES (Pyrénées Orientales/França): Les Angles és una important estació d’esquí de la Catalunya Nord i a l’església de Sant Miquel també té la seva petita Santa Rita, que hem visitat dues vegades i on sempre hem trobat l’església oberta.

AJACCIO (Còrsega/França): A la “Vieille Ville” d’Ajaccio hi ha l’església de St Erasme (Sant’Erimu, en cors), també coneguda com l’església dels mariners. Criden l’atenció els ex-vots que hi ha a les parets i penjats al sostre, en forma de naus i vaixells. A l’altar de Sant Josep (primer a la dreta) hi ha una de les Santes Rites més petites que tinc. És la capelleta assenyalada amb una fletxa.

MARSEILLAN (Languedoc-Roselló/França): El poble és a l’estany de Thau, entre Sète i Agde. Té port, platja i és un gran productor d’ostres. Fou el primer lloc de França on es va erigir l’estàtua de Marianne (símbol de la República) en una plaça (1878). Trobàrem la petita Santa Rita en una batuda de cap de setmana pel Languedoc.

I fins aquí, les petites Santes Rites.