Sicília és al sud d’Itàlia, a la
punta de la bota, separada de la península pels 3 km de l’estret de Messina. És
a 140 km del nord d’Àfrica (Tunísia). Té 5 milions d’habitants, és l’illa més gran del Mediterrani i la capital
n’és Palermo.
Hem estat tres vegades a Sicília:
les dues primeres en escala de creuer:
Taormina (1994) i Palermo (2002). La tercera, en cotxe des de Barcelona (2006).
Sicília és terra de Santes Rites: en total, 36 fotografiades.
PALERMO
El mes de maig de 2002 -el dia abans de Santa Rita-, vam amarrar a
Palermo. La primera cosa que vaig detectar fou que, quan parlen entre ells, als
sicilians no hi ha qui els entengui.
A la plaça de San Domenico hi ha l’església del mateix
nom. La plaça estava molt animada; a prop hi ha el famós mercat de la Vucciria (nom
que té el mateix origen que Boqueria). Allí trobàrem la primera Santa Rita
siciliana.
El carrers que envolten l’església de San Agostino (altrament dita de
Santa Rita) estaven ornamentats, preparats per a la celebració de l’endemà.
Santa Rita estava a l’altar Major.
A l’església de Santa Ninfa dei Crociferi de la Via Maqueda, trobàrem
una Santa Rita molt original, de les poques agenollades (veure capítol 8).
A la
mateixa Via Maqueda, l’església de San Nicola de Tolentino tenia l’entrada
guarnida, anunciant la festa de Santa
Rita. Dins l’església, la Santa era en un lloc preferent, al costat de l’altar
major.
Al Palazzo dei Normandi (seu de
l’Assemblea regional de Sicília) hi ha la Cappella Palatina, d’obligada visita;
els mosaics són uns dels més valorats
del món. Abans de marxar vam fer els honors als WC que fan servir els diputats
sicilians. També visitàrem els mosaics del Duomo de Monreale.
__________
El mes de
maig de 2006 arribàrem a Sicília en ferry, procedents de Reggio Calabria (55
minuts).
De color negre, el recorregut que férem
per l’illa, que començà i acabà a Messina.
CATÀNIA
És
la segona ciutat de Sicília (336.000 hab.), pàtria del compositor
Vincenzo Bellini. La plaça del Duomo, és el que més ens va agradar. Al mig hi
ha “la Fontana dell’Elefante”, el símbol de Catània.
A l’església de San Agostino trobàrem
la primera Santa Rita. Porta la corona amb llum incorporada, una de les
característiques d’una gran part de les Santes Rites de Sicília (veure capítol
17).
SIRACUSA
Siracusa és la més il·lustre de les ciutats sicilianes d’origen grec. A
part del teatre grec i de l’amfiteatre romà, tot el que s’ha de visitar és a
l’illa d’Ortigia. A la foto, el teatre de titelles.
Al Corso
Matteotti vam ensopegar amb un pati molt gran, on estaven fent un homenatge a
Salvatore Giuliano. Formà un exèrcit per lluitar per la independència de
Sicília, però el seu lloctinent el va trair i fou assassinat. L’home de la
guitarra cantava històries de Giuliano. Referint-se a ell va dir: “a Sicília
tot el poble sap la veritat, però oficialment no se sap res”.
Només posaré una Santa Rita de les sis que vaig trobar: la de l’església
de Santa Rita, que era de ferro rovellat (veure capítol 11) perquè estava a la
intempèrie.
NOTO
Em va decebre, malgrat trobar-hi tres Santes Rites. Hi ha molts edificis
i esglésies barroques, però demanaven a crits una restauració. A la foto, la
Santa Rita de l’església de San Francesco, original perquè porta de corona un fluorescent circular
il·luminat.
PIAZZA ARMERINA
És cèlebre perquè a 5 km hi ha la ciutat romana “Villa
Imperiale del Casale”, patrimoni mundial de l’UNESCO. Els mosaics que decoren
el terra són dels més bonics i extensos de l’època romana. Com es pot veure a
la foto, en el temps dels romans ja s’havia inventat el bikini.
A l’església de Santa Maria delle Neve vam trobar Santa Rita.
FAVARA
La Santa Rita de la catedral, o Chiesa Madre, no porta
corona i aguanta el crucifix d’una manera molt peculiar.
CALTABELLOTA
Caltabellota és un poble a 949 metres sobre el mar,
amb una vista magnífica. A prop de l’església de San Agostino hi havia un
cartell demanant el vot per Rita, a les eleccions regionals.
El mossèn va obrir l’església per donar pas a unes noies; hi anaven per
celebrar el mes de Maria. Vam fotografiar Santa Rita.
MENFI
L’any 1968, un terratrèmol destruí el poble i ara és nou de trinca. A l’
església del “Purgatorio” o Madonna de la Consolazione, estaven celebrant un
funeral. Va pagar la pena esperar perquè a més d’un altar de Santa Rita, hi havia un mural
digne de ser fotografiat.
MARSALA
Marsala és famosa pel vi. És a l’extremitat oest de l’illa, més a prop
d’Àfrica que la resta d’Europa. A l’església dell’Itria vaig trobar una imatge
grossa de Santa Rita i cinc de petites. La grossa porta llum incorporat a la
corona, com moltes del sud d’Itàlia.
TRAPANI
A l’església de Santa Rita, també anomenada Chiesa o Convento de S.
Maria dell’Itria, hi havia una boda. Vaig aprofitar els flashos dels fotògrafs oficials
per fer les fotos. Era una magnífica Santa Rita agenollada (veure capítol 8),
acompanyada d’un senyor àngel, en un altar molt original.
Des de Trapani val la pena pujar a la població
medieval d’Erice, des d’on hi ha una vista espectacular i, en un dia clar, es
pot veure fins Tunísia.
Anant a Castellammare del Golfo, vam visitar el temple i el teatre de
Segesta (430 anys abans de J.C.).
CASTELLAMMARE DEL GOLFO
A l’església de Santa Rita, també anomenada Maria Santissima del
Crocifisso, acabaven de celebrar una
boda i els familiars dels nuvis s’estaven emportant les flors. En tornar a
Barcelona, vam veure una sèrie per TV
sobre la màfia siciliana, que començava a Castellamare del Golfo.
CORLEONE
A les dotze del migdia d’un diumenge, vam arribar a Corleone. Férem una foto a l’entrada del poble, i una mica més
endavant ens aturà la policia. Tenim cara de mafiosos? Fou una falsa alarma: ens
van avisar que més enllà hi havia una gran taca d’oli a la carretera…
Al Duomo estaven fent missa i, a diferència d’altres llocs de Sicília, hi
havia molt pocs fidels. Ens digueren que a l’església de San Agostino hi havia
una Santa Rita, però estava tancada. Una veïna ens va adreçar al Museu Etnogràfic.
El mossèn, Calogero Giovinco, era un dels impulsors del Museu, del qual estava
molt orgullós, i ens obsequià amb una visita guiada. Es va queixar que el poble
era conegut per la màfia, però que també hi havia d’altres coses positives.
Moltes personalitats havien visitat el museu i ens va citar un metge, fill del
poble, que treballa als EEUU i és el creador de l’angioplàstia. La primera
comunicació del descobriment la va fer a l’església de San Agostino.
Vam continuar la visita guiada a l’església, on hi havia dues imatges de
Santa Rita: l’una amb la corona de llumetes i l’altra del segle XVII. El
convidàrem a dinar, però havia d’anar a casa del seu germà, que era metge del
poble. Ens va recomanar el restaurant “Al Cappricio”, el que era més a prop. A
la carta de les postres hi havia crema catalana, i la vam provar. Molt bona.
BROLO
És un balneari de la costa nord-est.
A la Chiesa Madre trobàrem aquesta Santa Rita d’ulls blaus.
PIRAINO
Fent cas de la guia Michelin pujàrem fins Piràino, per una carretera
estreta i amb molts revolts. El carrer principal era ple d’esglésies, però
totes tancades, excepte la Chiesa Madre perquè estava en obres. Allí trobàrem
una Santa Rita amb la corona de llumetes.
GIARDINI NAXOS
En aquesta platja van desembarcar els primers colons grecs fa 2.700
anys. A l’església de Santa Maria Raccomandata trobàrem
la Santa Rita de la foto.
Amb la vista del volcà Etna ens acomiadàrem de Sicília,
amb 36 Santes Rites al sac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada