Hem trobat Santes Rites en països
àrabs: a Egipte (capítol 36) i a Tunísia (capítol 40). L’any 2009 vam visitar,
en un creuer, els Emirats Àrabs; férem porra.
Era el mes de Febrer i ens poguérem banyar com en ple estiu.
Els
Emirats Àrabs són al sud-est d’Aràbia.
Limiten
amb Oman al sud-est, amb el golf Pèrsic, al nord, i amb Aràbia Saudita a l’oest
i al sud.
Consta de set emirats. Els més coneguts
són Dubai i Abu Dhabi, que és la capital. Són els reis del petroli. A més dels
Emirats, visitàrem Oman i Bahrain. Les visites als llocs on vam amarrar les
férem pel nostre compte.
OMAN
Oman limita al nord-oest amb els
Emirats Àrabs, a l’oest amb Aràbia Saudita i al sud-oest amb el Iemen. L’any
1970 el fill del sultà va fer un cop d’Estat amb l’ajut dels britànics i va
enviar el pare, que era un tirà, a Londres. El nou sultà, Qaboos Ben Saïd
Al-Saïd, va canviar el país, tant socialment com econòmica. L’any 2010, fou
proclamat, d’entre 135 països de tot el món, el que més havia millorat durant
els 40 anys precedents.
El
vaixell va amarrar al port de Mutrah, a 3 km de Muscat, la capital.
La moneda
d’Oman és el real oman (OMR), que valia 2 euros.
A Muscat visitàrem la Mesquita Sultà
Qaboos, inaugurada l’any 2001, té 40.000 metres quadrats i pot allotjar fins a
20.000 fidels.
El Palau de Al Alam, on viu el
sultà.
FUJAIRAH
És l’emirat més jove i més pobre, només
ocupa l’1,5% de la superfície total dels Emirats. Quan hi vam estar, s’acabava
de casar el príncep de Fujairah amb la princesa de Dubai i aquest fet els feia
ser optimistes de cara el futur. És l’únic emirat al golf d’Oman, els altres
són al golf Pèrsic.
El fort
de Fujairah, construït el segle XVI pels portuguesos.
La petita mesquita de Al Badiyah, la
més antiga de tots els Emirats.
ABU DHABI
L’emirat d’Abu Dhabi és el més gran
i el més ric dels sets emirats, i representa quasi el 90% de la seva extensió. Els
petrodòlars han convertit les tradicionals cases de fang en bancs, boutiques i
moderns gratacels. És la capital dels Emirats Àrabs, la ciutat més pròspera del
món; no és tan sofisticada com Dubai, però les inversions anuals són bilionàries.
La moneda
d’Abu Dhabi és el dirham dels Emirats Àrabs (AED) i equival a 0,21 euros.
La Gran Mesquita, o Mesquita del
Sheikh Zadey Bin Sultan Al Nahynan, o Mesquita Blanca, és una de les coses més
impressionants que he vist mai. Lo millor del viatge. El famós Taj Majal es
queda curt al seu costat. Es va inaugurar l’any 2007. Té una capacitat per a 40.000
persones i una extensió de dos mil metres quadrats. Va costar dos bilions de
dirhams.
La vam
visitar amb els nostres amics de Valls, Josefina i Joan Ramon.
Té quatre minarets, de 115 metres
d’alçada, i 57 domos (cúpules), decorats
amb marbre blanc importat d’Itàlia. El terra del pati, de 17 mil metres
quadrats, també és de marbre blanc.
El saló
principal és impressionant.
La catifa és la més gran del món. Fa
5627 metres quadrats, pesa 46 tones, té 1200 teixits i 2000268 nusos.
Tot
seguit visitàrem la Fundació cultural, seu d’exposicions, concerts, teatre,
dansa i del Festival de Cinema dels Emirats.
Vista
dels gratacels d’Abu Dhabi des de la Marina.
Vam pujar en un taxi, li vam
preguntar al taxista si tenia taxímetre i va dir que no. Quan havíem pactat el
preu i engegà el cotxe, va treure la petita catifa que tapava el taxímetre. Era
un “catxondo”.
BAHRAIN
Bahrain és el país més petit del
golf Pèrsic, consta de cinc illes i de diversos illots. És més tolerant i més
liberal que els seus veïns.
La moneda
és el dinar de Bahrain (BD); un BD equivalia a 2 euros.
A Manama,
capital de Bahrain, vam visitar la mesquita Al-Fatih. És l’edifici més gran del
país, però al costat de la d’Abu Dhabi és de fireta.
També visitàrem el Museu Nacional,
molt interessant: els 7.000 anys d’història del país.
Al fort
de Bahrain, construït pels portuguesos, hi ha el principal jaciment arqueològic
del país.
Bahrain està unit a Aràbia Saudita
per un pont de 25 quilòmetres. Anàrem pel pont fins la frontera i, des d’una
torre, vam poder veure la cua de cotxes aturats que venien d’Aràbia Saudita a
passar el cap de setmana a Bahrain, perquè és un país més tolerant i es pot
beure alcohol als bars i restaurants, hi ha cabarets i d’altres llocs d’oci. A
Aràbia són més estrictes.
DUBAI
Dubai és la perla dels Emirats Àrabs
i la ciutat més important. Té 1.700.000 habitants. El 75,5% són homes i el
24,5% dones i, del total, el 85% són estrangers, la majoria dels quals són
explotats en la construcció. Només un
10% del producte interior brut deriva del petroli i la principal riquesa deriva
de la indústria, de la zona franca del port i del turisme.
Dubai Mall és un gran Centre
Comercial, als peus de la famosa torre Burj Dubai, que encara no s’havia
inaugurat.
Gràcies a les habilitats del nostre
amic Joan Ramon ens vam poder colar al famós Burj Al-Arab, hotel de set
estrelles.
Vam voltar per tot l’hotel.
Vista des dels últims pisos de
l’hotel Burj Al-Arab.
Vam sopar en un restaurant japonès de
l’hotel, gaudint de la posta de sol damunt l’hotel Atlantis the Palm, on havíem d’anar l’endemà.
L’endemà,
a la coberta del vaixell hi havia una boira que no deixava veure res. Era la
primera vegada que veia una tempesta de sorra.
Vam
visitar l’altre hotel de set estrelles de Dubai, l’Atlantis the Palm. És al
final de la urbanització The Palm (té forma de palmera); és una illa i s’hi
arriba per un túnel sota l’aigua.
Una de les atraccions de l’hotel és
la monumental peixera.
A Dubai vam deixar el vaixell que
ens transportà pels països del golf Pèrsic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada