dijous, 25 de juny del 2015

CAPÍTOL 91: ELS PENDONS DE SANTA RITA.

Avui toquen les Santes Rites dels pendons, altrament dit estendards: bandera en que el drap penja d’una vareta horitzontal que, així mateix, penja de l’extrem d’una altra vara vertical.


VIAREGGIO (TOSCANA-ITÀLIA): Parròquia de Santa Rita.


Tornant d’un viatge a la costa amalfitana, el dia 24 de setembre de 2002 vam parar a Viareggio (Toscana). A la parrocchia de Santa Rita,  a més d’una imatge hi havia un pendó.
Tot seguit anàrem a la Torre del Lago Puccini, poble a tocar de Viareggio, per visitar la Villa Puccini, on hi ha el museu del famós compositor d’òpera, autor de “La Bohème”, “Madama Butterfly, “Tosca” i “Turandot”, entre d’altres. És a la vora del llac i és la casa on va viure i fou enterrat el mestre. Va morir a Brussel·les en el post-operatori d’una intervenció de càncer de laringe. Puccini fumava 80 cigarretes al dia. La dona del seu fill Antonio es deia Rita. A la casa hi ha objectes del compositor i la seva tomba. Al llibre de signatures, l’únic visitant de l’Estat Espanyol era de Vilassar de Mar, i es deia Antoni Plans. A partir d’aquell dia no estaria sol.

JUMET (BÈLGICA): Església de Saint Lambert.


Per internet vaig descobrir que a Jumet feien una marxa en honor de Santa Rita. Jumet és un poble belga que depèn de Charleroi (Valònia). Per e-mail em vaig posar en contacte amb Fabian Pacifici, l’organitzador de la marxa, i el dia 6 de maig del 2012 ens vam trobar a la porta del castell de Mondron de Jumet, lloc d’on surt la marxa. Fabian, un noi d’origen italià (quarta generació a Bèlgica), fou qui va recuperar la tradicional marxa l’any 2001.





Es celebra el segon diumenge de setembre, hi participen més de 250 persones, i consisteix en una processó, barreja de folklore militar (regiments napoleònics) i patrimoni obrer (joves obreres que porten canons de vidre, producte de la zona), acompanyant el pendó de Santa Rita. Els veïns del barri de Hamendes són despertats pels trets dels falsos militars, en honor de Santa Rita.





El pendó de Santa Rita és a l’església de Saint Lambert, l’única església privada de Bèlgica, construïda dins el castell de Mondron per la família Lambert. Des de l’any 1932 hi ha un altar de Santa Rita, i a la sala del costat es guarda el pendó. En la foto del primer pla de la Santa es poden veure dues abelles, que fan referència al miracle de les abelles (capítol 26), i que és patrimoni de les Santes Rites belgues.  Quan  Santa Rita tenia cinc dies de vida, els pares se la van endur al camp on treballaven i  van deixar la cistella -on la portaven- a l’ombra d’un arbre. De cop i volta, un eixam d’abelles s’hi acostà i començà a voltar vora la seva boca, on van deixar la seva mel sense picar-la, entrat i sortint de la boca diverses vegades.
La marxa entra dins  l’església i surt amb el pendó per fer la processó. Fabian ens va explicar que a Bèlgica hi ha molta devoció a Santa Rita i, n’hi ha imatges a moltes esglésies, degut a l’emigració italiana i a que van venir-hi els monjos agustins.

LLO (CERDANYA-FRANÇA): Església de Sant Fructuós.


Llo és un petit poble de la Cerdanya francesa que té com a patrona Santa Rita. Fa molts anys va haver-hi una epidèmia de picota (verola) a la zona. Santa Rita va aconseguir eradicar-la,  tornant la tranquil·litat i la salut al poble. Llo ho recorda cada 22 de maig, amb una processó presidida per Santa Rita i el seu pendó.


Vam anar-hi el mes d’abril de 2002. Com és habitual, l’església romànica de Sant Fructuós estava tancada. Poder-la obrir tingué el seu recorregut: un veí ens va dir que anéssim a l’Ajuntament que, per obres, estava provisionalment als Banys Termals. Com que era dissabte estava tancat. Una noia del bar ens va dir que anéssim a parlar amb un empleat de l’Ajuntament que estava de servei  a les afores del poble. En català ens va explicar on vivia la família Cô -a la Cerdanya són freqüents els cognoms molt curts-, que tenia la clau de l’església. Era un matrimoni vellet i van tardar molt en obrir perquè era una casa molt gran amb el jardí, i no sentien el timbre. La senyora, que també parlava català, ens va obrir l’església. A més d’una Santa Rita molt original, hi havia el pendó. A la foto, Isabel parlant amb la senyora Cô, amb l’altar de Santa Rita al fons.

BARCELONA: Església de Sant Agustí.


A l’església de Sant Agustí, referent barceloní dels fidels de Santa Rita (capítols 14, 51 i 88), a més de la imatge i d’un mural, Santa Rita hi té el seu pendó.

CASCIA (UMBRIA-ITÀLIA): Basílica de Santa Rita.

Santa Rita va néixer a Roccaporena i fou batejada a Cascia, que és a 6 km. Va viure i morir en aquest poble, per això es coneguda com Santa Rita de Cascia (veure capítol 1). A la Basílica, que porta el seu nom, hi ha el sepulcre amb el seu cos incorrupte. Cascia és el lloc de peregrinació dels devots de Santa Rita de tot el món.


                                         Cascia és dalt d’un turó.

El 18 de maig de 1999, el creuer que feiem per la Mediterrània va amarrar a Civitavecchia. Llogàrem un cotxe i vam fer els 185 km fins a Cascia  (tres hores, sense parar). A l’entrada de la ciutat de Terni em va parar la policia per demanar-me la documentació. Quan li vaig dir que era un pelegrí que anava a visitar Santa Rita, em donà via lliure.




Quan vam arribar a la basílica estaven dient missa; hi havia força fidels. Entrant a la dreta hi havia el pendó de Santa Rita.  A l’esquerra, protegit per unes reixes, el sepulcre amb  el cos incorrupte de la Santa. Les reixes només s’obren el dia abans de la festa de Santa Rita. Faltaven 3 dies, llàstima! Després de visitar Roccaporena vam tornar pitant a Civitavecchia (tres hores més de cotxe). Fou una aventura.

PADUA (VENETO-ITÀLIA): Església de San Canziano a Padova.


A Pàdua vam visitar la “basílica del Santo”, de Sant Antoni evidentment, el sant que té més fans de tot el món. Si en comptes de buscar Santes Rites, hagués buscat Sants Antonis de Pàdua, a hores d’ara no em cabrien a l’ordinador.


Per visitar la Capella degli Scrovegni s’havia de demanar hora, i ens la van donar pel cap de 4 hores. A Isabel, l’entrada li va costar 12 euros i a mi només 5 (avantatges de l’estrenada jubilació). La venedora dels tiquets ens va indicar que a l’església de San Canziano a Padova hi havia una Santa Rita. Va ser molt amable, perquè malgrat la cua que hi havia per comprar entrades, va estar molta estona per explicar-nos on era l’església. Hi vam trobar un munt de Santes Rites, una d’elles en un pendó.
A la visita de la Capella degli Scrovegni tens 15 minuts per poder admirar les meravelles del Giotto.

RANO (ASTURIAS): Capilla de Santa Rita.

Per anar a Rano s’ha de passar per Barzana, un poble típic de muntanya amb un riu per pescar truites, i molts hotels. La Guardia Civil no ho sabia, però el barber del poble ens va informar que Santa Rita estava muntanya amunt.
Rano és un poble molt petit. Vam tenir sort que la primera persona que vam trobar era qui tenia la clau de la capella, situada a uns 300 metres del poble.


Aquesta capella va ser una mina perquè hi havia cinc Santes Rites diferents, una d’elles en un pendó.

PATERNA (VALÈNCIA): Església de Santa Rita.


A la tornada d’un viatge a Múrcia, l’any 2010, vam entrar a Paterna per fotografiar les Santes Rites de les esglésies de Sant Pere i de Santa Rita. En l’última hi havia també un pendó.

CAEN (NORMANDIA-FRANÇA): Abadia de les Dames.


Aquest pendó és una col·laboració d’uns amics dels meus consogres, que, sabedors de la meva dèria, en veure aquesta Santa Rita no es van poder resistir. A l’arc hi ha ceps, fent referència al miracle de la vinya (capítol 28). Quan Rita va ingressar al convent, la mare abadessa va voler provar la seva obediència i li va demanar que regués dues vegades al dia una branca morta d’un cep que estava agafat a terra en un racó del jardí, a l’interior del claustre. Rita va trobar l’encàrrec fora de lloc però va estar regant la branca dues vegades al dia durant un any sense protestar;  al final, la vinya va tornar a florir i a donar fruits.

2 comentaris:

  1. JM ! un blog de bon devot, plenament consagrat a la Rita, i amb poques concessions turístiques. Déu n'hi do lo pendona (amb perdó) que és la teva santa. La Isabel a la foto que sortiu amb la vila de Cascia de rerafons ens mostra la bufa que li volia estampar al carabinieri que us frenava en la vostra aventura ritera. Felicitats pel teu variat blog.
    Abraçada catalana republicana! Romà

    ResponElimina
  2. Demà a primera hora marxem al Piamonte i Lombardia perseguint a Santa Rita. En tinc fitxades unes 25. Visitarem llocs on no hi haguessim anat mai, si no fos per Santa Rita.

    ResponElimina