CAPÍTOL 92 : COM SÓN LES SANTES RITES D’ANDALUSIA?

Els andalusos són com són, i les seves Santes Rites també. N’he fotografiat 82: Almeria (5), Còrdova (12), Granada (28), Jaén (6), Màlaga (5), Sevilla (12), Cadis (12), Huelva (2).

Només posaré uns exemples per explicar les seves característiques.

LA SANTA RITA CLÀSSICA

Almeria i Màlaga són les úniques províncies on totes les Santes Rites que he trobat són clàssiques. Per exemple, la de l’església de San Pedro d’Almería.

VESTIDES AMB L’HÀBIT DE ROBA

Un dels trets característics de moltes Santes Rites andaluses és que porten l’hàbit de roba. Per exemple, la de l’església de San Agustín de Cadis.

CORTEGANA (Huelva): Església del Divino Salvador.

El dia 19 d’octubre de 2011 al matí vaig arribar a Cortegana, poble al nord de la província de Huelva, a la serra d’Aracena, molt a prop de Jabugo. Tenia fitxada una Santa Rita. L’església estava tancada;  el capellà era a punt de marxar de viatge i no em podia atendre. “Voy a llamar al sacristán a ver si le puede abrir, pero hay un problema: es sordomudo y, si no está su hermana en casa, no podremos hacer nada”. Vaig estar de sort: hi havia la germana. El capellà em va dir que en qüestió de mitja hora el sagristà aniria a l’església.

El vaig esperar assegut en un banc de la plaça. En arribar l’hora, quan passava un home en direcció a la església n’estava pendent, per si era el sagristà, però el descartava de seguida quan saludava un veí amb un “Buenos días”.

De cop i volta, un home una mica més gran que jo, baixet, va venir cap a mi  amb pas lleuger i molt somrient. No em va donar el bon dia. Era el sagristà.

Era sordmut però ens vam entendre la mar de bé. Em va explicar que un dia va caure la imatge de Santa Rita i se li trencà una mà. També, que durant la guerra, quan tenia 8 anys, ell era en un racó de l’església i va veure com els “rojos” disparaven a les imatges i destruïen l’església.

                      MONTILLA (Còrdova): Església de San Agustín.

VESTIDES A L’ESTIL DE LA DOLOROSA

La primera que vaig veure la vaig confondre amb La Dolorosa, però als peus hi deia el nom i tenia l’estigma al front. En veurem uns exemples:

SEVILLA: Església de Santa María Magdalena. 

CÒRDOVA: Església de San Agustín.

GRANADA:  Església de los Hospitalicos, o del Corpus Christi.

El dia 15 d’octubre de 2011 vaig dormir a Granada, a un hotelet de la plaça Bibrambla, al costat del carrer Reyes Católicos, davant  de l’antic Ajuntament i molt a prop de la catedral. Senzill però molt ben situat. La plaça és molt agradable.

Vaig sortir a passejar i vaig passar per davant d’una paradeta on feien propaganda contra els toros. M’hi vaig acostar i els vaig dir que a Catalunya ja no hi havien corrides de toros. Es van desfer en elogis envers els catalans, van dir que n’havien conegut molts en la campanya que estaven fent i que tots eren collonuts. Però van acabar dient que “Aún queda la espina de los correbous...”.

Vaig veure passar una manifestació dels indignats. Hi havia música i molts estrangers que anaven amb samarretes de colors diferents, segons el país. Al meu costat hi havia un matrimoni d’edat, molt ben vestits, que van estar dient pestes dels manifestants.

Al carrer Elvira, a un quart de vuit del vespre, van obrir l’església coneguda com “Hospitalicos”, on hi havia una Santa Rita de les andaluses, molt original.

MOLT MUDADES AMB EL VESTIT DELS DIUMENGES

MEDINA SIDONIA (Cadis):  Convent de San Cristóbal y Santa Rita.

Dins el convent de les Agustines hi havia tres Santes Rites, l’una amb l’hàbit dels diumenges.  Les monges de clausura estaven separades de l’església per una reixa. Mentre feia les fotos va aparèixer una monja molt vella, oriünda de León, que volia conversa. Deuen estar molt avorrides. Em va dir que al Sud hi havia molt atur i que els andalusos eren “flojos”. Li vaig insinuar si volia dir ganduls, i va assentir. En canvi, va dir que els seus parents de León treballaven tots i els que tenia a Barcelona també. Va acabar dient “Mi paisano lo ha hecho muy mal”. Es referia, evidentment, a Zapatero.

LA PALMA

SEVILLA: Església de San Leandro.

Fou a Portugal on em vaig adonar que Santa Rita tenia un atribut que era excepcional en d’altres llocs, excepte a Andalusia. Es tracta d’una palma que aguanta amb la mà i que està dividida en tres compartiments per sengles corones daurades, tal com es pot veure a la fotografia. La gran majoria són a Sevilla i a Cadis. 

Vaig consultar el significat de la palma a Fray Luis Vela, monjo del Convent dels Agustins Recoletos de Monachil (Granada), expert en Santa Rita i, autor d’una biografia exhaustiva de la Santa. No ho sabia.  Ho consultà amb altres experts, i tampoc ho sabien. A l’únic lloc on em van donar una explicació va ser a Portugal: les tres corones de la palma són els tres impossibles que es poden demanar cada dia a Santa Rita. “Se non è vero, è ben trovato !”.

JEREZ DE LA FRONTERA (Cadis): Església de Santa María de Gracia.

CHICLANA DE LA FRONTERA (Cadis): Església del convent de clausura de Jesús Nazareno, de las Madres Agustinas Recoletas.

És la primera Santa Rita que vaig fotografiar a Andalusia (octubre de 1997).

CÒRDOVA:  Església de San Agustín.

MARCHENA (Sevilla): Convent de San Agustín

A les 4 de la tarda el convent de San Agustín era tancat.  Vam trucar al timbre de la porta sense gaires esperances. Sortí un home i ens va dir  que encara no havia arribat la persona que es cuidava de l’església. No es va amoïnar gens i ens va deixar entrar a l’església, amb la condició que al marxar tanquéssim la porta del carrer. A la façana hi havia un escut amb les quatre barres. Li vaig preguntar el per què, i em contestà que abans era dels Agustins però que ara era de “los mercedarios”, que porten les quatre barres a l’escut.  La primera vegada que ho vaig veure fou a Salta (Argentina) i em va fer molta gràcia

SEVILLA: Església de San Nicolas de Bari.

CABRA: (Còrdova): Monasterio de Nuestra Sra de las Angustias.

Els habitants de Cabra es fan dir  “egabrenses” per motius evidents.  Vaig preguntar a unes deu persones el camí per anar a les Agustines de la plaça de San Agustín. La meitat em van indicar una direcció i l’altra meitat la contrària. O sigui que va costar trobar-la. L’església no és gaire gran, barroca. Quan va acabar el rosari, van tenir la gentilesa d’obrir els llums de l’altar de Sant Agustí, per poder fotografiar Santa Rita com Déu mana.

A “La casa de la amistad” de Cabra, que és de l’any 1600,  hi ha un pati deliciós. És un bar restaurant que sembla ser la seu d’algun club o societat. A la paret, escrit en una ceràmica, hi ha un tros de l’obra “Pepita Jiménez” de José Valera, que descriu el pati de la casa.

Després de visitar el Museu Arqueològic, vam comprar unes patates fregides en una botiga on fa 100 anys que les fabriquen. A la paret hi havia una ceràmica on se'n fotien de la democràcia. Deia “Con Franco, los billetes en el banco..” i acabava dient “Y con Felipe todos a pique”. Suposo que aquest  no devia cobrar el subsidi... Era l’octubre de 2001.

PLORONES

Les dues úniques Santes Rites que he fotografiat amb llàgrimes a les galtes són andaluses.

GRANADA: Església de San Pedro y San Pablo.

Aquesta Santa Rita la vaig localitzar gràcies a la dona de fer feines de la meva germana Ramona, que viu a Mallorca. “Es una Santa Rita que le llaman la llorona”, li va dir. L’església és a la carrera del Darro, al costat del barri d’Albaicín.

Vaig trucar moltes vegades per telèfon des de Barcelona, i mai l’agafaven. El dia que vaig enxampar el capellà, em va dir que l’havia trobat per casualitat, perquè tenia un enterrament. Quan li vaig preguntar quan estava oberta  l’església, contestà: els diumenges de 10 a 12. Quan li vaig preguntar l’horari dels dies feiners, contestà que no obria. “¡Es que no viene nadie !” va afegir. Vaig programar el viatge a Andalusia per ser a Granada el diumenge 16 d’octubre de 2011, a les 10 en punt del matí. L’església paga la pena i la Santa Rita també.

CÒRDOVA: Església de San Francisco i San Eulogio.

El mes de juny de 2013 vaig arribar a Còrdova procedent de Montoro. Vaig prémer l’accelerador al passeig de la Victòria perquè arribava tard a la cita amb Santa Rita de l’església de San Francisco, i em va costar una multa per excés de velocitat. Potser per això Santa Rita es va posar a plorar...

Vaig anar a dinar a la típica Taberna Salinas (carrer Tundidores 3), plena de “guiris”. Vaig menjar una amanida cordovesa i unes albergínies fregides (amb mitja ració n’hi ha prou). Tot boníssim!

CERÀMICA

A Andalusia és més freqüent trobar Santa Rita en una ceràmica que en altres llocs.

JEREZ DE LA FRONTERA (Cadis):  Església de Santa María de Gracia.

És a la paret que hi ha al pati d’entrada de l’església.

MEDINA SIDONIA (Cadis):  Convent de San Cristóbal y Santa Rita.

Vaig arribar a Medina Sidonia a l’hora de dinar. La Michelin em va recomanar “La Venta de la Duquesa”, que era als afores. Restaurant fet a mida pels “señoritos” andalusos, malgrat que quan vaig arribar només hi havia uns “guiris” de casa bona que s’estaven atipant. Mentre menjava el menú boletaire (setas de cardo), van anar arribant els “señoritos”. En general són alts, ben parits, ben vestits i ben alimentats; diria que no s’assemblen gaire als que van haver d’emigrar a Catalunya.

Després de dinar vaig visitar el convent de les Agustines; al pati de l’entrada vaig fotografiar una Santa Rita pintada en una ceràmica.

VENTAS DE ALGARRA (Granada): Façana de la casa de Juan Fuentes.

Vaig descobrir per internet que Santa Rita era la patrona de Ventas de Algarra. El poble és al nord-oest de Granada, són quatre cases a un costat de la carretera. No hi havia ningú. En una casa vaig veure una ceràmica de Santa Rita a la façana. Darrere la casa vaig sentir soroll. Hi havia una gentada celebrant un dinar familiar. El cap de la família, Juan Fuentes, m’explicà que actualment no hi ha ningú al poble; ells hi van els caps de setmana. Al poble no tenen la imatge de Santa Rita, segons ell està a l’església d’Íllora.  Van voler construir una ermita de Santa Rita al poble, però com que estava a prop de la carretera, Obres Públiques la prohibí.

ENJOIADES I MOLT ADORNADES

No és exclusiu de les Santes Rites andaluses, però n’hi ha moltes. Per exemple:

JAÉN:  Església de Santa Maria Magdalena.

Fou construïda el segle XVI sobre l’antiga mesquita. És el barri dels gitanos i es nota. Em va agradar molt l’església, i Santa Rita em va impactar, perquè fou la primera que veia amb aquests vestits. Fixeu-vos en la medalla amb el nom de Rita, que porta al pit.

LUCENA (Còrdova): Església de San Agustín (Agustinas Recoletas).

A Lucena vam visitar la Torre del Moral, on va estar tancat el moro Boabdil l’any 1483. Al convent de les Agustinas Recoletas vam trucar al “torno”. Les monges estaven reunides amb un frare que, segons va dir la monja, feia una xerrada. “Comprenda que ahora no pueden visitar la iglesia porque un padre nos está hablando”. Vam esperar.  No va tardar en sortir el frare del sermó. Aquell dia no s’havia afaitat.  Era de Logronyo i va ser  molt amable. Ens va ensenyar l’església, que és preciosa. A mi el barroc m’agrada i a Andalusia els interiors de les esglésies són barrocs, i durant la guerra no van tocar quasi res. La Santa Rita és molt original.

Ja sabeu com són les Santes Rites d’Andalusia.