Una relíquia és
allò que resta del cos d’un sant, del seu vestit, dels seus instruments de
martiri, etc.
He pogut
fotografiar algunes relíquies de Santa Rita, que veureu tot seguit.
MILANO (LOMBARDIA-ITÀLIA): Santuari de Santa
Rita.
El mes d’octubre de
2004 férem una escapada en cotxe a Milà. Durant molts anys vaig emprar els vals
de Bancotel per viatjar, la qual cosa permetia pernoctar en hotels de 4
estrelles a un preu molt baix. Per exemple, l’hotel Berna de Milà, de quatre
estrelles, ens costà un val (50 euros) diari, quan el preu real era 250 euros.
Una de les visites
obligades fou al Duomo (foto a les terrasses).
A Milà vaig
fotografiar 15 Santes Rites. A l’església de San Alessandro, una dona brasilera,
devota de Santa Rita, m’informà d’algunes de les esglésies on hi havia la
Santa, entre elles el Santuari de Santa Rita. “Por lo que me cuenta, debería Ud visitar esta
iglesia”, em va dir. Era lluny del centre, a la Via Santa
Rita, a la parada del Bus del mateix nom. A més d’una Santa Rita agenollada, a
la cripta hi havia una relíquia de Santa Rita: un tros de la falange del dit on
portava l’anell.
Aquell dia vam dinar en un restaurant a prop de la Pinacoteca Brera; quan ja havíem fet la comanda, ens adonàrem
que el nom del restaurant era “La ranarita”.
CASTELVESTRANO
(SICÍLIA-ITÀLIA): Església de N.S. della Salute.
A Sicília tenia localitzada una Santa Rita a
l’església de N.S. della Salute de Castelvestrano. Vaig arribar quan faltava un
minut per les vuit, hora en que tancaven l’església. No vaig veure cap Santa
Rita. Vaig fer la “reclamació” al mossèn, i em digué que, efectivament, no hi
havia cap Santa Rita, però sí una relíquia seva. Vaig insistir, i el mossèn,
molest, em va dir: “què vols més, que un tros de carn de la santa!”. “Que no
se’n parli més!”. La Santa només sortia el dia del seu sant.
ROCCAPORENA
(UMBRIA-ITÀLIA): Basílica de Santa Rita.
Roccaporena és un poblet a 6 km de Cascia, on va néixer Santa Rita. És coneguda com Santa
Rita de Cascia perquè fou batejada i va viure tota la vida a Cascia.
Vam visitar Roccaporena en el viatge que férem a Cascia
aprofitant que el “Legend of the seas” (30 anys de matrimoni), va amarrar a
Civitavecchia (capítol 91).
A la Basílica de Santa Rita de Roccaporena hi ha aquesta relíquia, que
és un mantó que havia utilitzat la Santa.
O BARCO DE VALDEORRAS
(OURENSE): Igrexa nova de Santa Rita.
Un diumenge del mes de febrer de 2006 arribàrem a O Barco de Valdeorras;
era l’hora de dinar. A una senyora que era dins d’un cotxe li vaig demanar que
em recomanés un restaurant per anar a dinar. Em va dir: “mi sobrino va a sacar
dinero del cajero automático y después me sigue con su coche”. Li vaig
preguntar si el restaurant estava garantit i va contestar “yo voy a comer allí cada
domingo i fíjese que gorda estoy”. Realment estava llustrosa. Vam dinar molt bé
al restaurant “Santa Ángela”, a un preu
raonable.
La senyora “gorda” es deia Julia Crespo, era mestra jubilada del poble,
i va seure a la taula del costat. Era molt “conyona” i vam estar xerrant molta
estona. Tot va anar la mar de bé fins que li vam dir que érem catalans. A
partir d’aquí ja no li vam fer tanta gràcia i va sentenciar que des de lo de
l’Estatut estava “contra los catalanes”. Res de nou sota el sol.
A la Igrexa Nova hi havia una Santa Rita de fusta, feta per un escultor
local, gens convencional, i que no agradava a la gent del poble. El capellà, de
cognom Rodríguez, ens va fer passar a la sagristia per ensenyar-nos la relíquia
de Santa Rita, amb un escrit que certificava l’autenticitat de la peça.
FELANIXT (MALLORCA): Convent de Sant Agustí.
El novembre de 2009 anàrem a Mallorca per pujar a peu al Monestir del
Lluc.
Vam visitar Felanitx i, gràcies a una amiga de la meva germana, mossèn
Toni Fiol, del convent de Sant Agustí, ens portà a la Sagristia i, de dins de
l’armari on hi havia el tresor, va treure la relíquia de Santa Rita.
PALMA (MALLORCA): Casa general de les Agustines.
En el mateix viatge, vam visitar la Casa General de les Agustines de
Palma, gràcies a la informació de mossèn Joan Parets. A la capella de la
Consolació hi havia un gran mural de Santa Rita.
Al segon pis del convent vam fotografiar una imatge, un gran quadre, dos
capelletes i una relíquia de Santa Rita. No ens vam poder queixar!
WÜRZBURG (ALEMANIA): Matterhaus de les Ritaschwestern.
El setembre de 2010 visitàrem la casa mare de les
Ritaschwestern, que vol dir germanes de Rita. A la Ritakapelle hi havia una
Santa Rita molt original i a més a més diverses relíquies.
L’anècdota fou que ens van convidar a dinar: olla barrejada (en alemany
eintof) on hi havia tota classe de verdures i trossos de salsitxa. De postres,
macedònia. En agraïment, una bona almoina.
LUZERNA
(SUÏSSA): Convent de les Ritaschwestern.
A Luzerna hi ha una delegació de les Ritaschwestwern que, com acabem de
veure tenen la casa mare a Würzburg. Gràcies a Sor Paulina vam poder visitar el
convent de Luzerna. A la Ritakapelle hi havia un retaule de fusta de Santa Rita
i una relíquia.
Si a Würzburg vam dinar al convent, a Luzerna hi vam dormir, amb una
relació preu-qualitat excepcional. Al segon pis tenen habitacions pels hostes;
menys televisor, hi havia de tot. Ens van donar les claus de l’habitació i les de
la porta del convent per si arribàvem tard. Vam sortir a sopar al centre i,
quan vam arribar, vaig sentir un soroll i vaig treure el nas al passadís mentre
passava una noia amb els pits a l’aire, tan tranqui·la, i que va entrar a
l’habitació de davant nostre. Caram! Quin convent!
BOUGE-NAMUR
(VALÒNIA-BÈLGICA): Santuari de Santa Rita.
És el centre de peregrinació de Santa Rita més important de Bèlgica. Hi
ha una estàtua de Santa Rita al carrer, una a l’església i un munt a la cripta.
La més impressionant és la de la foto.
També hi havia una relíquia de Santa Rita.
MARCHIENNE-AU-PONT
(VALÒNIA-BÈLGICA): Santuari de Santa
Rita.
Junt amb l’església de Santa Rita de Bouge-Namur, és el centre de
peregrinació dels devots de la Santa de Valònia. És prop de Charleroi. Santa
Rita hi té un gran altar, amb una relíquia.
BARCELONA: Església
de Sant Agustí.
Ja he descrit vàries vegades la festa de Santa Rita de l’església de
Sant Agustí (capítols 14, 51 i 88). En la festa d’enguany va aparèixer una
relíquia que no havia vist els anys anteriors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada