Les dotze Santes Rites lleidatanes són de les comarques assenyalades en
fúcsia al plànol: Val d’Aran (1), Pallars Sobirà (1), Pallars Jussà (1), Alt
Urgell (1), Solsonès (2), la Segarra (2) i Segrià (4). N’hi ha tres d’originals
(Sanaüja, Bossòst i La Seu d’Urgell); la resta són clàssiques.
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL SANTUARI DE PINÓS
El 15 de
novembre de 2014, perseguint Santa Rita, descobrírem el Santuari de Pinós. És a
la carena de la serra de Pinós (904 metres d’altura), al sud del Solsonès. Com
es pot veure a la fotografia, consta de 4 elements:
1) A
l’esquerra, l’església de Santa Maria de Pinós; fou alçada l’any 1312 pels
templers, sobre una ermita romànica.
2)
Adossada a l’església hi ha la Casa Consistorial; als segles XII-XV fou un
important Priorat Hospitaler.
3) A la
casa més baixa de la dreta hi ha l’Hostal de Pinós, el més antic que es manté
obert a Catalunya (inaugurat l’any 1524).
4) En
primer pla, la Creu del Terme, d’estil plateresc (any 1677) que té, a més,
funció de rellotge de sol.
A uns 80
metres, hi ha el centre geogràfic de Catalunya. El panorama que es pot
contemplar arriba fins al Pirineu, el Collsacabra
i el Montseny.
Als peus
de l’estelada hi ha una rosa dels vents esculpida en pedra.
I el que
faltava: la noia de l’hostal ens obrí l’església; hi havia una estàtua d’una joveneta Santa
Rita que aguanta una llarga creu, i un quadre força antic.
Tot
seguit dinàrem a l’hostal, un lloc molt agradable: jo, escudella i costelletes
de xai a la brasa: Isabel, canalons de bolets i una torrada amb pebrots
escalivats i anxoves. Relació preu-qualitat excepcional.
A l’hora
de la migdiada visitàrem el poble de Su (un dels tres pobles de Catalunya amb
el nom més curt) i el Santuari del Miracle (s’ho val). Al capvespre, la festa
medieval de Súria.
SANTUARI DE LA MARE DE DEU DEL PLA DE SANAÜJA.
L’11 d’octubre de 2003 anàrem d’excursió a Sanaüja. Maria Rosa Argerich ens havia escrit
per fer-nos saber que al seu poble hi havia dues imatges de la Santa. Maria
Rosa, de cal Sant Pare, havia sigut mestra del poble durant 39 anys. Demanà les
claus al mossèn i ens portà al Santuari de la Mare de Déu del Pla, que és als
afores. Consta d’un santuari i d’un convent, aquest últim en estat ruïnós.
La Santa Rita de Sanaüja té la
particularitat que l’hàbit és de roba, aguanta un crucifix molt petit, només
amb la mà dreta, i la corona va al seu aire.
A la Sagristia n’hi ha una altra,
clàssica, que surt el dia de la festa de Santa Rita. La tradició atribueix l’origen de la festa a
un vot del poble, segurament, amb motiu d’alguna epidèmia. La missa de Santa Rita
és la més multitudinària de l’any. Les dones porten a beneir les roses, en deixen
assecar algunes, i les posen al calaix on guarden els diners, ja que la
tradició diu que, mentre hi hagi una rosa beneïda, els diners no s’acabaran
mai. És una festa molt sentida pels sanaügins.
Abans de marxar de Sanaüja, Maria
Rosa, persona culta, ens va ensenyar l’església del poble i les ruïnes del
castell, on fou canonitzat Sant Josep de Calassanç. Tot seguit anàrem a la Fira
del torró d’Agramunt.
La vida és plena de sorpreses:
l’endemà, Isabel es va trobar Maria Rosa a Barcelona, molt a prop de casa
nostra.
ESGLÉSIA DE LA MARE DE
DÉU DE L’ASSUMPCIÓ DE LLARDECANS
Per anar en cotxe des de Barcelona al
meu poble (Flix), hi ha tres opcions: 1) Per l’autopista (AP7) fins a Reus i,
des d’allí, continuar per la carretera d’Alcolea, que passa per Falset i Mora.
2) Per l’autopista (AP7) fins a l’Hospitalet de l’Infant i, des d’allí, passant
per Vandellòs, Tivissa i Mora. 3) Per l’autovia (A2) fins a Lleida i, des
d’allí, per la carretera que va a Tortosa, passant per Llardecans i Maials. Quan
hi ha molta circulació a l’autopista AP7, és millor anar per Lleida.
El Dijous Sant de 2002, vaig entrar
a Llardecans (la casa dels gossos?) quan la gent sortia de l’església. Al
primer altar a la dreta hi havia una Santa Rita molt maca. Em va cridar
l’atenció que l’església feia molt de goig. M’ho van aclarir: durant la guerra
civil la van cremar, i la gent de casa bona del poble en va pagar la
restauració.
ESGLÉSIA DE
L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU DE MAIALS
Quan jo
era xiquet, per anar de Flix a Lleida s’havia de passar per La Granadella, una
carretera terrible, amb uns revolts que no s’acabaven mai. Sovint havia
escoltat la cantarella de la carretera de Maials, que estava per fer. Fou l’any
1887 quan es va començar a reclamar, i
no arribava mai. Fou el dia 14 de febrer de 1987 (cent anys després!), que
Jordi Pujol inaugurà la carretera. Des de llavors, el meu poble va deixar de
ser un cul de món. Ara hi passen els cotxes que baixen de Lleida i d’Aragó per
anar a la costa.
El 20
d’abril del 2000, anant de Lleida a Flix, em vaig aturar a Maials. A l’església,
que estava oberta perquè era Dijous Sant, vaig trobar una Santa Rita amb cara
de nena.
LES
SANTES RITES DE LLEIDA CAPITAL
He visitat moltes
vegades Lleida. La vegada que hi vaig estar més dies fou del 30 d’octubre al 2
de novembre de 1996, amb motiu del 15è Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua
Catalana.
Vaig descobrir
l’església de Sant Llorenç, una joia: hi ha quatre retaules, dedicats a Sant
Llorenç, Santa Úrsula, Sant Pere i Santa Llúcia. També recordo el concert de Raimon a
l’Auditori d’Enric Granados.
A Lleida he
trobat dues Santes Rites, una a l’església de Sant Joan, a la plaça del mateix
nom, penjada a gran altura a la paret de l’esquerra.
La segona, a l’església
de Santa Maria de Gardeny, que és al peu de la muntanya de Gardeny, al carrer
Acadèmia 43.
ESGLÉSIA ERA
MAIR DE DIU DERA PURIFICACION DE BOSSÒST
El mes
d’octubre de 2008 dormírem a Bossòst, camí de França. Va caure una gran nevada.
A dos quarts de
vuit del vespre obrí l’església romànica per
fer-hi la missa. Hi havia una bona entrada, jo era l’únic home. El capellà era sud-americà
i començà la missa en català. Una dona
va llegir l’Epístola en castellà i, a partir d'aquí, tot en castellà.
La Santa
Rita de Bossòst és de fusta, molt jove i molt “guapeta”.
La Santa
Rita de Tremp fou de les primeres que vam fotografiar (juny del 1993). Estàvem
en la fase què nosaltres també sortíem a
la foto, no havia començat la “rititis”.
El desembre de
2011, tornàrem a passar per Tremp, camí del Pirineu. Santa Rita havia canviat
de lloc, era a la segona capella de l’esquerra, acompanyada de Sant Blasi, Sant Sebastià, Sant Antoni de Pàdua,
Sant Antoni Abat i Sant Francesc. Era l’única dona, entre tots els homes.
A Sort, loteria
de Nadal a “La Bruixa d’or”, i dinar al restaurant “Fogony”, que té una
estrella Michelin. Fou un dinar exprés: estava tancat i a la porta hi havia el
telèfon per “demanar hora”. No hi havia ningú més, i vam estar de xerrera amb
el propietari. Ens explicà que van començar treballant en un bar del poble, la
seva dona no havia cuinat mai i feia tapes de receptes que buscava als llibres.
Vam dinar molt bé. Recomanable.
ESGLÉSIA
DE SANT VICENÇ D’ESTERRI D’ÀNEU
El mes de
juny de 1993 vam ser quatre dies al Pallars Sobirà, caminant per les muntanyes.
A la foto, la Vall Farrera.
A l’església
d’Esterri d’Àneu vaig fotografiar-me amb Santa Rita (una de les primeres). Fou
l’única vegada que em vaig afaitar la barba des de l’any 1968.
El desembre de
2011 tornàrem al Pallars Sobirà i ens trobàrem amb una gran nevada. A Esterri
d’Àneu vam tornar a fotografiar Santa Rita, aquesta vegada per a la colecció.
Fixeu-vos que la gran creu de fusta l’aguanta de diferent manera. A la tornada,
a Salàs de Pallars vam fer la visita guiada a les botigues-museu del poble.
Molt curiós (telèfon informatiu, 973 676903).
CAPELLA DE L’HOSPITAL
DE LA SEU D’URGELL
L’octubre de l’any 2000 vam anar
a Andorra (no penseu malament...).
Després d’un bon esmorzar a “Can Ventureta” de Ponts, vam parar a la Seu
d’Urgell per visitar el Parc Olímpic del Segre, que m’havien recomanat. Fantàstic!
A 200 metres teníem el centre històric i ens arribàrem a la catedral i al Museu Diocesà, ja coneguts (vam
veure el Beatus del segle X, que havien recuperat després de ser robat). El que
no coneixíem era el Parc de la Valira, on hi ha el claustre modern, dissenyat
per Lluis Racionero, amb els capitells
decorats amb personatges com Marilyn Monroe, Picasso, i fins i tot el
“Generalísimo”... Al Parc dels enamorats hi havien rastres de preservatius,
altrament dits condons.
També vam
visitar la capella de l’Hospital. Allí ens esperava la Santa Rita de la Seu
d’Urgell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada