divendres, 26 de febrer del 2016

CAPÍTOL 104: SANTA RITA NO VA A L’OKTOBERFEST.

Munic (München) és al sud d’Alemanya: és la capital de Baviera.

El juliol de 1986 vam anar a Munic per primera vegada, acompanyats de les filles. Una tarda anàrem a la famosa cerveseria “Hofbräuhaus”: vaig beure 4 dels 10000 litres de cervesa que es beuen cada dia al local. L’endemà al matí ho vaig pagar molt car: un còlic renal. La pedra la vaig expulsar, al cap de dos dies, a la casa de Mozart de Salzburg. En un altre viatge vaig fer una pedra a la Universitat de Salamanca. No em puc queixar...
_________

El 28 de setembre de 1996 hi anàrem expressament per assistir a l’Oktoberfest. Un cosí d’Isabel, que era el primer ballarí de l’Òpera de Wiesbaden, ens va aconseguir habitació a l’hotel dels artistes, “An del Oper” (érem escenògrafs...): entre el teatre Nacional de la Max-Joseph-Platz (foto) i la “Hofbräuhaus”.

El primer dia, per la tarda, pujàrem al Metro a l’Odeon Platz, fins a l’estació de Theresienwiese, lloc on se celebra l’Oktoberfest. Els vagons es van buidar. No es podia donar un pas de la gentada que hi havia. Cada any hi acudeixen quasi 7 milions de visitants.

Les carpes dels fabricants de les cerveses estaven distribuïdes segons el plànol. A la carpa més gran hi caben 10000 persones. No vam poder entrar a cap perquè totes estaven plenes. Era el dissabte a la tarda. Vam marxar, amb la cua entre cames, sense beure ni una gota de cervesa. Començàvem bé!

Ho vam compensar sopant a la “Hofbräuhaus”, temple de la cervesa de Munic, on poguérem entrar pels pèls. Hi havia un ambient fantàstic. Tot ple. Després de donar moltes voltes per l’enorme recinte, tinguérem sort i vam poder seure perquè  va marxar una parella. Érem davant mateix del conjunt musical. Ho vam passar molt bé, bevent cervesa, cantant i ballant. La gent anava col·locada, però amb una “col·locació” civilitzada.

L’endemà, diumenge 29, anàrem d’hora a la Theresienwiese. A les onze començà el concert de les bandes de música, als peus de l’estàtua de Bavaria, la deessa de Baviera.

Quan acabà el concert, la policia va obrir un camí perquè poguessin desfilar les bandes.

Érem a primera fila malgrat la gentada.

Un nen del públic també tocava la trompeta a coll de l’avi.

Tot seguit, anàrem a la carpa de la Löwenbräu.


Érem a prop de la banda de música. A cada carpa hi ha una o dues bandes que no paren de tocar, alternant música tradicional amb èxits del moment. De tant en tant toquen “Ein  Prosit” i la gent aprofita per brindar.

Passaven diversos venedors amb tot tipus de “souvenirs”.

Avui també hi havia molta gent, però vam poder entrar a totes les carpes, excepte la d’Augustiner.  A la foto, a la carpa de la Spatenbräu.

La carpa de la Pschör.

La carpa de la Hofbräuhaus. En primer pla, els barrets típics de l’Oktoberfest.

La carpa del Hippodrom.

A la tarda canviàrem la cervesa per la cultura: visita a l’Alte Pinakothek: Murillo, Tintoretto, Manet, Degas, Cézanne, etc..

L’endemà al matí vam passejar pel centre de Munic: a la Marienplatz, davant la Rathaus (Ajuntament).

Les dues torres de la Frauenkirche són els símbols de Munic. Foto feta des de la torre de la Rathaus.

A la font de la Karlsplatz, amb el barret típic de l’Oktoberfest.

A la tarda, una altra vegada a la Theresienwiese. A la foto, el carro de cavalls amb les bótes de cervesa de la Hofbräuhaus.

La carpa de l’Augustinerbräu.

Molts anaven amb el vestit típic bavarès. Aquesta zona era reservada.

La carpa de Löwenbräu estava molt animada. Les gerres són totes de vidre amb una ansa que facilita xocar-les al brindar. No paren de cantar i, de tant en tant, entonen el cant de guerra: “Ein Prosit, ein Prosit, der gemütlich-Keit...”. I acaben amb el: “Eins, zwei, drei, chufa!”. Tot seguit el soroll de les gerres que xoquen... Tenia un vellet a la taula que estava “col·locat”, i sempre deixava dos dits de cervesa a la gerra: em va dir que era pel amics que estaven al cel.

La gent va començar a pujar dempeus damunt les taules.

Les bandes s’anaven tornant sense parar tocant tot tipus de música, però quan van tocar la “Macarena” es van tornar bojos.

Ens acomiadàrem de l’Oktoberfest la mar de contents.
_________


El setembre de 1998, tornant d’un viatge a Txèquia, vam ser a Munic el dia que començava l’Oktoberfest. A les onze en punt va començar la desfilada de carrosses i bandes pels carrers.

Ens instal·làrem a la carpa de l’Augustiner.

Després vam passar per altres carpes per veure l’ambient.

Al recinte hi havia els carros amb les bótes de les diferents marques dels fabricants de cervesa. 

Aquesta vegada no teníem hotel a Munic -és molt difícil trobar hotel a Munic per l’Oktoberfest, si no fas la reserva amb molt de temps-, i marxàrem a mitja tarda;  no vam parar fins al Tirol. Vam dormir a l’hotel “Hubertus hof”. Recomanable.

A Santa Rita no li agrada la cervesa: no la vam trobar a l’Oktoberfest.

NOTA FINAL: Jo havia estast un gran bevedor de cervesa, fins que... Era el pediatre d’un nen que sempre venia acompanyat pels seus pares, encantadors. El pare va deixar de venir, i un dia li vaig preguntar a la mare pel seu marit: s’havia tornat alcohòlic per culpa de la cervesa, l’havien acomiadat de la feina i s’havien separat. A partir d’aquell dia vaig afluixar...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada