El setembre de 1992, vam visitar Rio
de Janeiro i les cascades d’Iguazú. Segons consta en els apunts del viatge, a
la catedral antiga de Rio hi havia una Santa Rita, però no la vaig fotografiar:
encara no estava malalt de “rititis”.
El novembre de 2005 Isabel va
travessar l’Atlàntic en vaixell, des de Lisboa a São Paulo. A Salvador de Bahia
va fotografiar una Santa Rita.
El desembre de 2013, els nostres
amics Joan Ramon i Josefina Compte van fotografiar una Santa Rita a Paraty,
ciutat colonial de la costa atlàntica.
A Rio de
Janeiro ens allotjàrem al pis 22è de l’hotel Othon Palace de Copacabana.
Al Brasil
no hi havia monedes, només bitllets.
La guia ens va posar la por al cos, explicant
com n’era de perillós Rio de Janeiro. En
conseqüència, visitàrem en ramat el Corcovado i el Pão de Açúcar.
També l’estadi de Maracaná. El guia de
l’estadi, Isaias Ambrosio, ens va fer petar de riure amb la seva versió de la
final del Campionat del món de 1950, quan Uruguai va guanyar el Brasil per 2-1
a l’estadi.
El tercer dia vam perdre la
por: vam visitar Rio de Janeiro per
compte nostre, a cop de Bus. A la foto, la Belis parlant per telèfon a la
platja de Copacabana.
Bevent
aigua de coco a la platja d’Ipanema. Al fons, les muntanyes dels “Dois Irmãos”.
El bar “Garota de Ipanema”, al carrer
Vinicius de Moraes. Aquí, l’any 1962, Vinicius de Moraes (lletra) i Antônio
Carlos Jobim (música) van compondre la famosa cançó. Els versos els van dedicar
a una noia que solia passar per davant del bar, camí de la platja:
Olha que coisa mais linda, mais
cheia de graça,
é ela menina que vem e que passa
num doce balanço camino do mar.
Moça do corpo dorado, do sol de
Ipanema
o seu balançado é mais que um poema
é a coisa mais linda que eu já vi
passar.
Dins el
bar hi ha escrita la partitura, en una paret.
Al “Jardim Botãnico” hi ha 5.000
espècies de plantes tropicals i subtropicals, i 900 varietats de palmeres.
Al casc antic visitàrem la
majestuosa Catedral antiga, on hi havia una Santa Rita que no vam fotografiar.
La catedral Metropolitana de São
Sebãstiao (patró de Rio), fou inaugurada l’any 1976. La seva forma està
inspirada en las piràmides maies del Yucatán. El seu interior és espectacular,
té una capacitat per a 20.000 persones.
Una nit vaig fer-me una foto amb una
mulata vestida de carnaval; va resultar
ser un “tio”.
CASCADES D’IGUAZÚ
A l’avió que ens portà de Rio de
Janeiro a Foz do Iguazú, vaig llegir el diari “O Estado do Paraná”. Hi havia
una notícia molt curiosa sobre “l’Associação dos Maridos Espancados”, que
acabava d’obrir la primera seu a EEUU. Són els “ homens surrados por suas
mulleres ou namoradas”, o sigui el món al revés. Donaven un consell: “Não se
deixar mais ser surrado, por pontapés ou bofetadas. Dizer basta ãs sevícies
domésticas”.
Les cascades d’Iguazú són a
l’encreuament de tres països: Brasil, Argentina i Paraguai. Vam dormir una nit
a l’hotel “das Cataratas”.
Les cascades des de la torre de
l’hotel.
A un pam de les cascades.
Isabel volà amb helicòpter per
damunt les cascades.
Mentre Isabel va anar en una llanxa
fins els peus de les cascades, jo vaig
anar a la Ciudad del Este. És la segona ciutat de Paraguai, una espècie
d’Andorra de Sud-Amèrica. Tots els carrers són plens de botigues. Estava ple
d’autobusos que venien d’Argentina, Brasil i Xile a comprar, perquè tot és més
barat. El guia va explicar que els policies de la frontera estan comprats i es
pot passar tot el que vulguis.
SALVADOR DE
BAHIA
El novembre de 2005, Isabel va fer
un dels seus viatges. Amb el vaixell “Island Escape”, va anar des de Lisboa a
São Paulo.
Va fer escala a Las Palmas de Gran
Canaria i a Cabo Verde. A la foto, a l’illa de São Vicente.
Durant la
travessa va fer més d’un concert de piano.
També es
banyà a la piscina.
I va fer amistat amb Eva de Reuter,
una vídua brasilera que havia anat a viure a Caminha, al nord de Portugal. Li
va dir a Isabel que Santa Rita era la “padroeira” (patrona) de Caminha. Com podeu
imaginar, a la tornada, de seguida que vam poder, anàrem a fer-li una visita.
Arribada al Brasil, a Recife va fer
una excursió a les cascades d’Urubú.
A Salvador
de Bahia, a més de fer-se les fotos típiques…
A
l’església de Sâo Francisco, al centre històric, va trobar una Santa Rita.
Aquesta església és un dels monuments més importants de l’època colonial del
Brasil.
Santa Rita és a la sagristia, al
costat de la Capela Nossa Senhora de Saúde. S’ha pintat els llavis.
PARATY
Paraty és una ciutat de la costa
atlàntica, a mig camí entre Rio de Janeiro (240 km) i São Paulo (330 km).
Durant el període colonial, fou el port exportador d’or més important del
Brasil. Conserva un centre històric d’arquitectura colonial, amb gran quantitat
d’esglésies.
Una de
les esglésies més famoses és la de Santa Rita.
El desembre de 2013, els nostres
amics i col·laboradors Joan Ramon i Josefina Compte viatjaren al Brasil. A l’església
de Santa Rita van fotografiar la Santa
Rita suplent, perquè la titular l’estaven restaurant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada