Hem visitat
Venècia quatre vegades, sempre en cotxe.
PRIMERA:
el mes de juny de 1976, en un viatge pel nord d’Itàlia. Atenció al gondoler.
Teníem
l’hotel al Lido, on arribàrem en ferry. Anàvem fins la piazza San Marco amb un
“vaporetto”.
SEGONA: el
mes de juliol de 1986, tornant d’un viatge a Àustria i a l’antiga Iugoslàvia.
Quan ja érem a casa, ens adonàrem que havíem agafat la mateixa gòndola, i el
mateix gondoler de deu anys enrere.
Teníem
l’hotel a Cavallino, on arribàrem per carretera. Anàvem fins a la piazza de San Marco en
“vaporetto”, des de la punta Sabbioni.
TERCERA: el
mes d’abril de 1994, anàrem a Itàlia per veure el debut europeu del Club Patí Flix.
Teníem l’hotel a Pàdua, i anàrem a passar un dia a Venècia. Trobar una plaça
lliure per deixar el cotxe al gran aparcament de la Piazzale Roma, costà Déu i
ajuda.
QUARTA: el
mes de juliol de 2008 ens instal·làrem en un hotel a Mestre; allí deixàrem el cotxe.
Anàvem a Venècia en tren en deu minuts, per 4 euros per cap, anada i tornada.
En tres dies vam recórrer tota la ciutat a peu. A la foto, el lloc on vam
agafar la mateixa gòndola i el mateix gondoler els anys 1976 i 1986. Aquesta
vegada no hi era. Estaria jubilat?
Vam trobar 10
Santes Rites, en les esglésies assenyalades al plànol amb un número: Santa
Maria di Nazareth Degli Scalzi (1);
San Giovanni Crisostomo (2); Santi
Apostoli (3); Santa Fosca (4); Nicola da Tolentino (5); I Carmini (6); Sant’Angelo degli Zoppi (7);
San Francesco della Vigna (8); Capella
particular al carrer Secco Marina (9);
San Zaccaria (10). De les 10 Santes
Rites, set són quadres i, només tres, estàtues (les tres del barri de
Castello).
Venècia està
dividida en sis “sestieri” (districtes). En tots vaig trobar a Santa Rita,
excepte al “sestieri” de San Polo.
CANNAREGIO
És al
nord-oest i és el segon més gran, després de Castello. Ocupa tota la part nord
del Gran Canal, és un dels més poblats i
és poc visitat pels turistes.
En aquest
districte hi ha el palau de Ca’ d’Oro***.
Aquí és on
vaig trobar més Santes Rites:
1) CHIESA DE SANTA MARIA DI NAZARETH DEGLI
SCALZI: És a prop de l’estació de Santa Lucia. Només sortir del tren,
ens la vam trobar a mà esquerra. Això prometia. Un altre dia, assistírem a un
concert en aquesta església.
2) CHIESA DE SAN GIOVANNI CRISOSTOMO:
És a la Strada Nova, cantonada amb Campo San Bartolomio. El quadre de Santa
Rita és a l’esquerra de l’Altar Major.
3) CHIESA DEI SANTI APOSTOLI: És al
Campo Santi Apostoli. El quadre de Santa Rita és a la dreta de l’altar de la
Madonna degli Alberetti. No s’hi deixava fer fotos... “Mea culpa”.
4) CHIESA DE SANTA FOSCA: És a la
Strada Nova, a prop de l’església de Santa Lucia, on guarden les seves restes.
És al segon altar a la dreta.
SANTA CROCE
És al
nord-oest. És l’única zona de la ciutat per on circulen cotxes, perquè a la Piazzale
Roma hi ha l’estació d’autobusos i el pàrquing.
És el més
pobre i no hi ha llocs interessants per visitar.
CHIESA SAN NICOLA DA TOLENTINO (TOLENTINI): És al Campo dei Tolentini.
DORSODURO
És al sud:
a un costat hi ha el Gran Canal, i a l’altre, el Canal de la Giudecca.
El pont de
l’Accademia el comunica amb el barri de San Marco. És un barri d’estudiants.
Els llocs a visitar són la Galleria de l’Accademia*** i Santa Maria della
Salute**.
CHIESA DEI CARMINI: És al Campo dei Carmini, al costat
del Campo Santa Margherita, la principal plaça del districte i una de les més
populars de Venècia. Santa Rita és entrant a
mà esquerra.
SAN MARCO
És al cor
de la ciutat, és petit i és el més turístic
Inclou
molts dels llocs més famosos de Venècia: plaça i basílica San Marco***, Palacio
Ducale***, Ponte dei Sospiri** entre d’altres. És on hi ha els hotels, els bancs i les botigues
cares.
CHIESA DE SANT’ANGELO DEGLI ZOPPI: És al Campo Sant’Anzolo
(Sant’Angelo en venecià). És una capella petita; només entrar-hi hi ha aquest
magnífic quadre de Santa Rita. La plaça és molt gran, i també hi ha l’església
de Santo Stefano*, digna de visitar. Aquí em van informar que a la chiesa de
Santa Maria del Giglio hi havia una Santa Rita. S’havia de pagar entrada, però aquest no va ser el problema: estava prohibit
fer fotos. Santa Rita era molt a prop de l’entrada, davant de l’expenedor del
tiquet. No el vaig poder convèncer perquè em deixés fer la fotografia. Això ha
passat molt poques vegades.
CASTELLO
És el barri més
gran i més poblat. El “Castello alto” és la part del barri més a prop dels
barris de San Marco i Cannaregio; és més turístic.
El “Castello
basso” és la part més oriental i més popular, on viuen els antics treballadors
de l’Arsenale. Hi havia molta roba estesa als carrers.
A més del
barri obrer, es pot visitar l’Arsenal* (foto) i l’església San Zaccaria**.
1) CHIESA DE SAN
FRANCESCO DELLA VIGNA*: És al Campo San Francesco della Vigna, al nord
del barri. Quan hi vam arribar, al mig de la plaça, hi havia una gran taula
preparada per fer un dinar comunitari. Santa Rita era dins d’una vitrina,
envoltada de molts ex-vots.
En aquest barri hi havia pocs turistes. Era l’hora de dinar i ens van
recomanar el restaurant Remigio, però ens van advertir que anéssim amb compte,
perquè eren molt “ladri”: a la carta hi diu un preu i te’n cobren un altre.
D’un plat ens van cobrar una miqueta més, però poca cosa. De sobte ens vam
adonar que no portàvem el paraigües plegable (el dia anterior havia plogut). És
un paraigües que tinc en molta estima. Isabel es va quedar al restaurant prenent
un cafè, jo vaig marxar corrents a l’església de San Francesco della Vigna;
estava convençut que l’havia deixat damunt d’un banc, quan vaig fer les fotos. Ni
rastre del paraigües. A la nit, quan arribàrem a l’hotel, el paraigües era a
l’habitació. No l’havíem agafat.
2) CAPELLA AL CARRER SECCO MARINA:
Isabel es va quedar al Parc de la Bienal de Venècia, jo vaig anar a caminar
pels carrers estrets de la part popular del barri de Castello. Vaig tenir
premi, perquè al carrer Secco Marina vaig trobar aquesta capella amb Santa
Rita, a més de dues imatges religioses més.
3) CHIESA DE SAN ZACCARIA**: És al Campo San Zaccaria ( a prop de la basílica de
San Marco). És una bonica església gòtico-renaixentista, amb la façana de color
blanc. A dins, a més de Santa Rita, destaca el quadre “Sagrada Conversació” de
Giovanni Bellini.
SAN POLO
És el
districte més petit i no vaig trobar cap Santa Rita. Els llocs interessants per
visitar són: l’església de “I Frari”***., la Scuola Grande di S. Rocco***, i el
ponte di Rialto**.
Que c’est
triste Venise
Au temps des
amours mortes
Que c’est
triste Venise
Quand on ne
s’aime plus
Les musées,
les églises
Ouvrent en
vain leurs portes
Inutile beauté
Devant nos
yeux déçus….
(Charles Aznavour)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada