CAPÍTOL 117: LES SANTES RITES QUE SOSTENEN EL CRUCIFIX AMB UN LLENÇ.

Habitualment Santa Rita porta un crucifix a les mans. He descobert que en molts pocs casos (23 de 1420), el sosté  amb una tela blanca.

Curiosament, la meitat són valencianes. Les altres són de la resta de l’Estat (7), d’Itàlia (3) i de Portugal (2).   

VALÈNCIA CAPITAL

De les 14 Santes Rites que he trobat a València capital, 6 sostenen el crucifix amb un llenç.

ESGLÉSIA DE SANT AGUSTÍ: era l’antic temple del convent dels agustins, construït al segle XIII. Santa Rita, moreneta, sosté amb un llenç un crucifix de grandària considerable.

PARRÒQUIA DE CRISTO REY: També és dels agustins. És una Santa Rita joveneta.

ESGLÉSIA DELS DESEMPARATS I SANT ISIDRE: és al barri de Sant Isidre. Va vestida amb roba.    

ESGLÉSIA DE CRISTO REDENTOR: és al barri del Cabañal, famós perquè durant anys ha resistit  ser derruït per la Rita valenciana, que precisament no és una santa, i a la que les falles li produeixen “caloret”. Mireu la cara que se li posava a Santa Rita cada vegada que li deien que la Rita preparava les excavadores. Ara s’ha girat la truita, i després d’estar imputats tots els regidors del PP de l’Ajuntament de València, ella, que n’era l’alcaldessa, diu que no en sap res... País!

ESGLÉSIA DE LOS SANTOS JUANES: altrament dita Església de Sant Joan del Mercat, perquè és al costat del Mercat Central. Fou construïda l’any 1240 damunt l’antiga mesquita. L’any 1947 fou declarada Monument Històric Artístic Nacional. La Santa Rita va vestida amb roba, amb la mà esquerra aguanta el llenç i, al braç dret, hi té una corona de roses blanques.

ESGLÉSIA DE SAN VALERO I SAN VICENTE MÁRTIR: és coneguda com la catedral de Ruzafa, el seu barri. L´església primitiva fou construïda per Jaume I (1239), damunt d’una mesquita.

A LA RESTA DEL PAÍS VALENCIÀ

BORRIANA. Església del Salvador: Borriana és la capital de la Plana Baixa a la província de Castelló. Hi anàrem el febrer de 2005, i aprofitàrem per visitar l’únic museu que hi havia a Europa dedicat a la taronja. Dic que hi havia perquè el setembre de 2012 tancà les portes deixant un deute de 150.000 euros. Encara no s’ha tornat a obrir.

CULLERA. Església de la Sangre de Cristo: Cullera és a la comarca de la Ribera Baixa, a la província de València. En un creuer per la Mediterrània férem amistat amb un matrimoni de Cullera, que ens informaren que al poble tenien una Santa Rita. El 5 de gener de 2003 hi anàrem i, a més de fotografiar Santa Rita (que sosté un del crucifixos més grans), tinguérem l’oportunitat de viure d’aprop el món de les bandes de música de València.

Vicente era el president de la Societat musical de Santa Cecília, i ens convidà al concert que va fer la banda simfònica al Mercat Vell. Dinàrem al restaurant de la Societat amb les forces vives i, tot seguit, visitàrem el magnífic Auditori que estaven construint al tercer pis de la seva seu, i que suposo ja deu ser una realitat.

PATERNA. Església de Sant Pere: Paterna és a la comarca de l’Horta Oest. Hi vam entrar tornant d’un viatge a Múrcia l’any 2010: a l’església de Sant Pere hi havia una Santa Rita amb un llenç.

XÀTIVA. Col·legiata Basílica de Santa Maria: Xàtiva és la capital de la comarca de la Costera. Hi vam ser per segona vegada el mes de gener d’enguany. A un home de la nostra edat li vaig preguntar on era l’oficina de turisme. S’adonà que érem catalans, i em digué: “Ara l’hi acompanyaré, perquè els espanyols ens hem d’ajudar” i afegí: “Però vostès no són espanyols, veritat?, vostès volen ser independents, perquè no estimen els espanyols”. Li vaig contestar que estàvem tips del govern de Madrid, però que als valencians els estimàvem molt. Va treure el tema Pujol. Li vaig contestar que ja l’havíem esborrat del mapa, i en canvi el PP (gener del 2016), continuava robant als valencians. Tot de bon rotllo.

Al Museu de la Casa de l’Esperança vam veure el famós quadre de Felip V, que està penjat a l’inrevés. Durant la guerra de  Secessió, Felipe V  ordenà cremar la ciutat. Per això, als de Xàtiva, els diuen els socarrats. Al Museu Almodí, han dedicat una sala al cantautor Raimon, fill de Xàtiva, que mentre va manar el PP no va poder cantar mai a la seva ciutat. Vergonya!

PEGO. Església de l’Assumpció: és a la comarca de la Marina Alta. Santa Rita té uns angelets que li fan companyia.

A la plaça de l’Ajuntament de Pego, es va fer fosc esperant Santa Rita.

A LA RESTA DE L’ESTAT

JAÉN. Iglesia de Santa María Magdalena: l’església és al barri dels gitanos, i es nota.

VILLANUEVA DE LOS INFANTES. Iglesia de Santo Domingo:  És al sud-est de la província de Ciudad Real i és la capital del Campo de Montiel. L’any 1974 fou declarat “Conjunto Histórico-Artístico” i l’any 2004, un estudi de la Complutense demostrà que era el lloc de “el lugar de la Mancha” de Cervantes. A l’església de San Andrés hi és enterrat Quevedo.

Destaca la plaça típica castellana, per on s’hi passegen Don Quijote i Sancho Panza.

FUENLLANA. Iglesia de San Tomás de Villanueva: Fuenllana és a 9 km de Villanueva de los Infantes. Santa Rita porta una corona de Primera Divisió. Els de Fuenllana estan convençuts que San Tomás de Villanueva és fill del seu poble, però a la plaça de Villanueva hi ha un monument que assegura que era d’allí. Chi lo sa!

MULA. Iglesia de San Miguel: Mula és la capital de la “comarca del río Mula” de Múrcia. Hi vam ser l’any passat. Per entrar a l’església s’havia de passar pel “Museo de Arte Parroquial”. Hi havia un quadre d’una monja catalana que es deia Catalina Artorch, que havia fet molt bona feina a Mula. El porter del Museu, que tenia uns 60 anys,  va endevinar que érem catalans. Havia viscut a Barcelona. No estava gens segur que hagués fet bé tornant al poble, se’l veia com penedit. Va comentar que quan ell va viure-hi, Barcelona era més tranquil·la... “Si hubiese tenido novia quizás me hubiera quedado”, va afegir. Teníem fitxat un restaurant per anar a dinar, però ell ens recomanà “El hogar del pensionista”. És un restaurant obert a tothom, els que estaven dinant no tenien cap pinta de pensionistes. Vam dinar correctamente.

Monument a los Tamboreros de Mula, davant l’església.

MOAÑA. Iglesia de la playa:  Moaña és a la comarca del Morrazo, a la província de Pontevedra. Vam poder entrar a l’església a través de la casa on vivia el cunyat del capellà, que hi tenia accés directe.

CHINCHÓN. Ermita del Rosario: Chinchón és al sud-est de la Comunidad de Madrid. L’ermita és al costat del Parador. 

MADRID. Colegiata de San Isidro: Passejant pel Madrid dels Austrias, a la Col·legiata de San Isidro vam trobar un altar de Santa Rita. Va vestida “a lo Dolorosa”, molt elegant, mentre dos angelets la sostenen.

ITÀLIA

LECCE. Chiesa de Santa Maria de la Providenza: Lecce és una ciutat de la Puglia, al sud-est d’Itàlia. Durant els segles XVI i XVII fou dominada pels espanyols, que hi van construir molts monuments renaixentistes, barrocs i rococós. És coneguda com la Florència del sud. Quan hi vam ser (7-V-06) estaven celebrant un Congrés Eucarístic, ocupant tota la piazza del Duomo. Hi trobàrem tres Santes Rites. La del llenç aguanta un gran crucifix ple de roses.

ROMA. San Agostino: Una de les 24 Santes Rites de Roma; aguanta el crucifix amb un llenç.

ASSISI. Chiesa de Santa Maria Sopra Minerva: fou fotografiada pels nostres amics Teresa i Pep Solé, l’abril de 2011.

PORTUGAL

A la igrexa de Nosa Senhora do Carmo de Porto i a la igrexa de la Misericordia de Caminha, Santa Rita sosté el crucifix amb un llenç (veure el capítol 116, dedicat a les Santes Rites de la regió nord de Portugal).