dijous, 2 de març del 2017

CAPÍTOL 128: LA SANTA RITA MÉS GRAN DEL MÓN.



La Santa Rita més gran del món és a la ciutat de Santa Cruz, a l’estat de Rio Grande do Norte (Brasil), assenyalat a la foto en vermell. 




També és l’estàtua més gran de tot el continent americà, i la imatge catòlica més gran del món (50 metres d’alçada).


És més alta que l’estàtua de la Llibertat de Nova York (46 metres) i que l’estàtua del Crist del Corcovado de Rio de Janeiro (30 metres).


És al complex turístic religiós “Alto de Santa Rita”, al monte Carmelo de Santa Cruz. El complex  té 4.400 metres quadrats i consta d’auditori, restaurant, sala de conferències, aparcaments, infermeria i botiga. 


La construcció va començar el juny de 2008 i va acabar exactament dos anys després. Ha costat més de 6 milions de R$ (real brasiler). Un R$ equival a 0,30 euros.


Fou inaugurada el dia 26 de juny de 2010 amb una missa multitudinària a l’aire lliure, que fou televisada a molts països per diversos canals. Des de llavors, més de 50.000 persones peregrinen als seus peus el dia de Santa Rita.


El 91,4% de les Santes Rites del blog són meves; el 8,6% restant, dels meus col·laboradors. En aquest capítol s’estrena de col·laboradora Teresa Lima Díaz, cubana que viu a Natal (Brasil). Una amiga comuna (Josefa Rico) ens ha posat en contacte. Recentment ha anat a veure la Santa Rita de Santa Cruz i m’ha enviat les fotos que va fer.


Al Brasil, Santa Rita és la “Padrina de les terres de l’interior” (Madrinha dos Sertões).


Teresa Lima, el seu marit, i la Santa Rita més gran del món.



Teresa Lima davant l’escultura de Santa Rita. 


Santa Rita porta la palma, que és patrimoni de les Santes Rites de Portugal.


La corona és molt original i fa 8 metres d’alçada.



Al santuari també hi ha aquesta Santa Rita jacent; és una còpia de la que hi ha a Càssia (Itàlia).


A la botiga es pot escollir entre diverses imatges de Santa Rita. Les tres primeres tenen la palma dels tres impossibles als peus.

Coneixia l’existència de la Santa Rita de Santa Cruz; gràcies a Teresa Lima l’he pogut publicar al blog. Moltes gràcies, Teresa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada