diumenge, 4 de juny del 2017

CAPÍTOL 136: LA SANTA RITA DE JERUSALEM I LES VISITES IMPRESCINDIBLES DE LA CIUTAT.

El mes de març fórem deu dies a Terra Santa. Abans d’anar-hi, vaig buscar per internet i no vaig trobar cap Santa Rita.

Els franciscans del carrer Santaló de Barcelona, que fa més de 40 anys que organitzen viatges a Terra Santa,  es posaren en contacte amb el frare Artemi -molt conegut a Jerusalem-. Ell investigà a les parròquies catòliques del territori, amb aquest veredicte: no hi ha cap Santa Rita.


Per això vaig tenir una gran alegria en entrar a l’església armènia catòlica, dedicada a Santa Maria de l’Espasme (el lloc on hi ha la quarta estació de la Via Dolorosa).



Hi havia l’única Santa Rita de Terra Santa. Ho hauré de comunicar al frare Artemi...
_______

La ciutat vella de Jerusalem  és dins  les muralles;  és un exemple, al món,  de  ciutat àrab medieval. La seva importància rau en els esdeveniments religiosos que ha viscut. Custodia el símbol de les tres religions monoteistes: el Mur de les Lamentacions pels jueus, la llosa del Sepulcre pels cristians i la pedra de Mahoma pels musulmans.
La ciutat vella és formada per quatre barris: l’armeni, el jueu, el musulmà i el cristià.
Tot seguit veurem els llocs imprescindibles que cal visitar a Jerusalem. A efectes pràctics ho dividiré en tres parts: 1) Fora de les muralles: el Mont de les Oliveres i el Mont Sion. 2) Dins de les muralles: l’Esplanada del Temple i el Mur de les Lamentacions. 3) També, dins de les muralles, la Via Dolorosa i el Sant Sepulcre.

EL MONT DE LES OLIVERES


És fora de les muralles (número 1, assenyalat en fúcsia). Està separat de la ciutat vella per la vall de Cedron i és considerat un dels llocs més sagrats de Terra Santa.


Es pot iniciar la visita des del “Rehavam Observation Point”, on hi ha una vista magnífica de la ciutat. Als nostres peus, el cementiri jueu: segons la Bíblia, és el lloc on es produirà la resurrecció de la carn. Al fons, darrere de les muralles, l’Esplanada del Temple.


L’hort de Getsemaní és de visita obligada. 


És el lloc on Jesús es retirà a resar després de l’Últim Sopar.


La basílica de l’Agonia és a l’hort de Getsemaní i fou construïda l’any 1924.


A l’interior, davant de l’altar principal, hi ha la roca de l’Agonia, on Jesús va resar abans de l’arrest.

EL MONT SION


El Mont Sion (número 2, assenyalat en fúcsia) és davant la porta del mateix nom, a la muralla sud de la ciutat vella. És un lloc sagrat pels jueus i pels cristians. 


Hi ha la capella del Sant Sopar (Cenacle).


La tomba de David, figura molt venerada pel judaisme perquè unificà les dotze tribus. Ell establí la capital del regne a Jerusalem.



L’església de la Dormició de Maria, dedicada a la memòria del Trànsit de la Verge.
________


L’Esplanada del Temple (1) és un dels llocs sagrats més venerats de tota la història de la humanitat. És el tercer lloc sant dels musulmans, després de La Meca i Medina. El Mur de les Lamentacions (2) és un dels llocs simbòlics del judaisme, perquè constitueix un llaç molt fort amb el passat. És una sinagoga a cel obert.

L’ESPLANADA DEL TEMPLE


La mesquita El-Aqsa és l’edifici més sagrat dels musulmans.


La Cúpula de la Roca és l’exemple més significatiu i més ben conservat d’arquitectura de la primera època àrab. A l’interior, a dos metres de terra hi ha la Roca Sagrada: una urna que conserva pèls de la barba de Mahoma (diuen).

EL MUR DE LES LAMENTACIONS



Separats per una barrera, els homes preguen a l’esquerra i les dones a la dreta. 


Abans d’entrar hi ha una font per a les ablucions. 


S’ha de portar el cap cobert. Qualsevol barret val, però a l’entrada tens a la teva disposició una “quipà” (casquet utilitzat pels homes jueus).



Hi vam ser tres dies; el dissabte fou el dia que hi havia més jueus.


El túnel de la dreta és per on s’entra a l’Esplanada del Temple.


Des del túnel vaig fer aquesta foto d’una escola de nenes que resaven en veu alta, davant el Mur de les Lamentacions.
________

LA VIA DOLOROSA I EL SANT SEPULCRE


La Via Dolorosa (assenyalada en verd), recorre l’itinerari de les estacions del Via Crucis (camí de Jesús cap al Calvari). Les últimes cinc estacions són dins l’església del Sant Sepulcre.


La primera estació: Jesús és condemnat a mort. La segona: Jesús porta la creu a coll.  


La tercera estació (Jesús cau per primera vegada), és una petita capella polonesa.


La quarta estació (Jesús troba la seva Mare Santíssima) és a l’església armènia dedicada a Santa Maria del Espasmo, on vaig trobar Santa Rita.


La cinquena estació (El Cirineu ajuda Jesús a portar la creu) és al costat d’una capella polonesa. La sisena (La Verònica eixuga la cara de Jesús), al costat d’una capella franciscana. A la setena estació (Jesús cau per segona vegada), la Via Dolorosa entra al barri cristià. La vuitena estació (Jesús consola les dones de Jerusalem) és en un convent grec. La novena estació (Jesús cau a terra per tercera vegada), darrere l’absis del Sant Sepulcre. 


Les cinc últimes estacions són dins l’església del Sant Sepulcre. A la foto, la porta d’entrada. 

   
A la dreta del vestíbul hi ha una escala que ens porta al Gòlgota (Calvari). Està dividit en: la capella de la Crucifixió (desena i onzena estació: Jesús és desvestit i Jesús és clavat a la creu) i la capella del Calvari (dotzena estació: Jesús mor a la creu). Baixant al vestíbul hi ha la tretzena estació (Jesús és davallat de la Creu).



Al centre del vestíbul hi ha la Pedra de la Unció, on fou dipositat el cos de Jesús per embalsamar-lo. Els peregrins estaven resant agenollats, recolzats damunt la pedra. 



Al centre de la Rotonda hi ha el petit temple del Sant Sepulcre (catorzena estació: sepultura i resurrecció de Jesús). El primer dia, la cua per entrar era darrera del Temple i no es veia.


El segon dia, la cua feia tota la volta al temple (tres hores d’espera).


Les muralles de la ciutat vella tenen vuit portes. Vam sortir per la  de Damasc, que és la més gran, la més bonica i la més transitada.

Vam visitar Jerusalem durant tres dies. A la ciutat nova vam visitar dos llocs: 1) El Museu de l’Holocaust (dedicat a la memòria dels sis milions de jueus víctimes de l’extermini nazi) i 2) El Me’a She’arim, el barri on viuen els jueus ultra-ortodoxos.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada