Després de 40 anys hem tornat al
sud-est asiàtic per conèixer Vietnam i Cambodja. Aquesta vegada vaig buscar Santa Rita en diverses esglésies i no la vaig
trobar.
Dividiré el viatge en tres capítols:
Vietnam del nord, del centre i del sud.
AEROPORT
CHARLES DE GAULLE DE PARIS
Mentre esperàvem per embarcar a
l’avió que ens portà a Hanoi, Isabel es
va posar al piano i vam acabar cantant “L’Estaca”.
_______
Vietnam és un país llarg i prim que
limita al nord amb la Xina, a l’oest amb Laos i Cambodja i al sud i a l’est amb
el mar de la Xina meridional i el golf de Tonkin. Actualment té 92 milions
d’habitants.
Al nord, vam visitar Hanoi, la vall
de Mai Chau, Ninh Binh, la badia de Halong i Bo Duong-Ninh Giang.
HANOI
És la capital del Vietnam i té 7,5
milions d’habitants. El que més em va impactar fou la circulació de les motos
pels carrers. És un espectacle únic!
D’entrada vam anar al temple de la
Literatura (Van Mieu), la primera universitat de Vietnam, fundada l’any 1070. A
la foto, la porta de l'entrada.
A l’oest del Saló Thai Hoc hi ha el
tambor gegant.
En un dels patis del temple hi havia
aquesta concentració d’estudiants, asseguts en les típiques banquetes
vietnamites.
Un cal·lígraf ens va fer una
demostració de l’art de la cal·ligrafia, que encara es practica al Vietnam.
Entrada
al Museu Ho Chi Minh.
Al costat
del museu hi ha la pagoda de la Columna (Chua Mot Cot); és una de les icones
d’Hanoi. Està construïda damunt un sol pilar de pedra.
El Mausoleu d’Ho Chi Minh era tancat
per manteniment de l’embalsamament. Quan és obert, hi ha cues que no s’acaben
mai.
El Parlament és davant del Mausoleu.
L’entrada
al Museu Etnològic (Bao Tang Dan Toc Hoc) era ple de criatures.
A l’edifici del Museu Etnològic hi
ha una exposició sobre els grups ètnics del país. Hi ha 54 ètnies diferents.
En els jardins del museu hi ha el
teatre on fan l’espectacle de les marionetes d’aigua.
També hi ha cases de diferents
ètnies, per exemple la tomba o casa fúnebre dels Giarai, envoltada d’unes
figures de fusta que despertaven la curiositat dels nens.
Vam fer un passeig pels carrers del
barri antic dalt d’un “ciclo-pousse”. Cada carrer pertany a un gremi diferent.
A Hanoi vam visitar tres esglésies
catòliques, però no vam trobar cap Santa Rita. La més important, la catedral de
Sant Josep.
A l’església de Sant Antoni hi havia
aquest Sant Miquel al jardí. Al Vietnam hi ha tants sants al jardí com dins de
l’església. També vam visitar l’església de la Verge Maria.
El llac de Hoan Kiem és al centre de
la ciutat; és un lloc molt animat. Mentre el grup era al teatre de l’Òpera a
veure un espectacle folklòric, nosaltres, després d’anar a les esglésies, vam fer tota la volta al llac a peu.
LA VALL DE MAI
CHAU
Camí de
Mai Chau vam parar a un establiment de
la carretera on venien licors adobats amb animalots.
Aquesta és una típica casa del camp de
Vietnam.
Dinàrem en un restaurant familiar al
poblet de Pom Coong. El menjar a les ciutats és diferent.
Vam fer
una caminada travessant els camps d’arròs
per conèixer els poblets de Mai Ha i Mai Hich.
Ens
allotjàrem a l’hotel Mai Chau Ecolodge, en un paisatge espectacular.
I ens vam banyar a una banyera de
bambú, cosa que no havíem fet mai.
NINH BINH
Entrada al temple Hoa Lu de la
dinastia dels reis Dinh.
Passeig en barca de rems (curiosament
pilotada amb els peus) a Trang An.
Entrada de l’hotel Emeralda Ninh
Binh Resort. És una passada d’hotel!
Era l’hora d’anar a l’escola (de
quatre en quatre).
BADIA DE
HALONG
La badia de Halong és Patrimoni de
la Humanitat per la UNESCO. Navegar al costat dels illots i visitar les coves
és una experiència màgica. A la foto, el nostre vaixell privat (Indochina
Sails).
Vista panoràmica des de la
muntanyeta (340 escales) de l’illa de Titop (dedicada al ex-mariscal Tito de
Iugoslàvia).
Isabel fou l’única que es banyà a la
platja de l’illa Titop.
Ens aixecàrem a les cinc del matí
per veure sortir el sol...i no va sortir.
Alguns van aprofitar per assistir a una
classe de Tai chi.
Vista des de l’entrada a la cova
Hang Sung Sot. No estàvem sols.
Al final va sortir el sol.
BO
DUONG-NINH GIANG
Vam anar al poble on van néixer les marionetes d’aigua. Quan vam arribar ens
trobàrem amb un enterrament, encapçalat pels músics, com es pot veure.
El teatre
de les marionetes d’aigua.
Les marionetes en acció.
I des d’aquí vam anar a l’aeroport
d’Hanoi per volar a Hué, al centre del Vietnam (proper capítol).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada