Vam volar d’Hanoi a Hué. Al centre
del Vietnam vam visitar Hué, Danang i Hoi An.
HUÉ
Fou la capital del Vietnam fins al 1945
i el seu conjunt monumental fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la
UNESCO l’any 1993.
La porta
Ngo Mon és la principal entrada a la Ciutat Imperial (Dai Noi).
El pavelló
de Hien Lam i les nou urnes dinàstiques que representen el poder de nou
emperadors Nguyen. Cada urna pesa tres tones.
Davant d’un
dels pavellons de la Ciutat Imperial.
Un grup de
coreans agafats “in fraganti” davant el palau Tahi Hoa.
Quasi
tots els turistes eren asiàtics.
El jardí
de la Ciutat Imperial.
Anàrem en
“ciclo-pousse” a Phu Mong, a 2 km d’Hué.
Vam dinar
al restaurant “Ancien Hué” (foto del jardí del restaurant).
Com en
molts restaurants de Vietnam, hi havia un piano; Isabel ens amenitzà l’espera.
La pagoda
de Thien Mu o pagoda de la dama Celestial és a 5 km, al sud-oest de Hué.
Inquilí de
la pagoda amb el vestit dels diumenges...
Al jardí de
la pagoda hi ha el cotxe que va portar el monjo Thich Quang Duc fins a Saigon
el juny de 1963, on s’immolà per protestar contra el règim de Diem.
Davant de
la pagoda hi passa el riu Perfum. Els rius del Vietnam són uns senyors rius.
La tomba de
Minh Mang és a 12 km al sud d’Hué.
La tomba
inclou bonics llacs, jardins i molts pavellons.
El nostre guia
(de nom Binh) era molt divertit.
A Hué
també hi circulen les motos.
La catedral
de Notre Dame d’Hué es va construir entre els anys 1937 i 1942. És d’estil
franco-vietnamita.
Al jardí de
la catedral hi havia aquesta imatge, però cap Santa Rita.
A
l’església de Sant Francesc-Xavier hi havia Sant Josep, però tampoc Santa Rita.
DANANG
Danang és a
108 km al sud d’Hué. És la cinquena ciutat de Vietnam i un dels llocs que més està canviant. A la
foto, el pont sobre el riu Hàn.
A Danang
vam visitar el Museu d’Escultura Cham, un dels llocs més destacats de la
ciutat. Hi ha la millor col·lecció del món de l’escultura cham, inspirada en l’hinduisme.
El regne de Champa va durar 1600 anys, des del segle II.
HOI AN
Fou un
important port pesquer entre els segles XVI i XVIII. Els mercaders que hi
arribaven de la Xina, Japó i Europa van deixar-hi un ric llegat cultural. És
Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO des de 1999.
Entrada a
la Sala d’Assemblees cantonesa (Quang Dong), edifici construït pels comerciants
marítims el 1786.
A la Sala
d’Assemblees s’hi venera Thien Hau, la deessa del mar.
El pont
cobert japonès és un dels monuments més destacats de la ciutat. Fou
construït l’any 1593 per la comunitat de comerciants japonesos.
A
l’interior del pont hi ha un altar dedicat a Bac De, la reencarnació de
l’emperador de Jade taoista.
Vam visitar una fàbrica de
seda i vam veure’n el procés de fabricació.
Un hotel d’Hoi An porta el cognom
d’Isabel.
Turistes asiàtics
passejant-se en un “ciclo-pousse” per un carrer d’edificis colonials.
Carrer cèntric adornat amb
fanalets de colors.
Per Hoi An passa el riu Thu
Bon. A la nit va pujar la marea i l’aigua va cobrir el carrer on ara és Isabel.
A la nit s’il·luminen els
fanalets.
Per acabar, una mostra dels
plats que vam menjar al restaurant Dao Tien River d’Hoi An.
De Danang vam volar a Saigon
(ara Ho Chi Minh).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada