CAPÍTOL 159: VIATGE AL SUD DEL VIETNAM (Any 2017).

Vam volar de Danang a Ho Chi Minh, l’antiga Saigon. Al sud de Vietnam vam visitar Ho Chi Minh i el delta del Megkong.

HO CHI MINH (ABANS, SAIGON)

És la ciutat més gran del Vietnam (quasi vuit milions d’habitants). És la capital comercial, industrial, de l’oci i de la gastronomia.

Als voltants del carrer Dong Khoi (color fúcsia) hi ha el centre neuràlgic de la ciutat, la zona més animada.    

Catedral de Notre Dame (número 8 del plànol): construïda l’any 1880, és l’església més gran construïda pels francesos. Davant de la catedral hi ha una estàtua de la Verge Maria. I davant de la verge, un culé asiàtic. 

Tenia l’esperança que a la catedral hi trobaria la Santa Rita del viatge. Estava tancada per obres!

Oficina central de correus (número 9): fou dissenyada per Gustave Eiffel, el mateix de la torre de París. És un dels edificis més atractius de la ciutat.

Hotel Rex (número 7): construït en la dècada dels 50 ha tingut un paper important en la història de la ciutat. Durant la guerra del Vietnam els americans donaven els “partes” informatius des d’aquí, coneguts com a “Mentides a les cinc”, perquè no deien la veritat.

Ballant a la terrassa del bar, a l’últim pis de l’hotel Rex. 

Palau de la independència (número 10): és un símbol destacat de la història política del país. Fou residència del govern francès i dels presidents  sud-vietnamites. L’any 1975 el sud es va rendir al nord i les portes del palau foren derruïdes per un tanc de l’exèrcit nord-vietnamita. La foto es convertí en el símbol de la reunificació. 

Museu de records de la guerra (número 16): és a l’edifici on hi havia el Servei d’Informació dels Estats Units. S’exposen les atrocitats comeses pels soldats americans, xinesos i francesos, a més de l’armament.

Torre financera Bitexco (número 6): fou construïda l’any 2010 i s’ha convertit en la nova icona de la ciutat. A la planta 49 (178 metres d’alçada), hi ha el mirador.    

En un panell hi ha la relació de les torres més altes del món. No hi faltava la torre Agbar.

A la zona també hi ha el Mandarine, un restaurant molt elegant i amb molt bona cuina. 

Com a molts restaurants vietnamites, hi havia un piano.

Molts vietnamites mengen al carrer asseguts en aquestes banquetes.    

A Ho Chi Minh també hi ha moltes motos. Però la circulació era més civilitzada: s’aturen quan el semàfor és vermell.

Pels carrers circulava aquest cotxe: Messi i Piqué fent publicitat.   

 

Una pagoda del centre de la ciutat.    

Foto familiar.

DELTA DEL MEKONG

Vam passar un dia al delta del Mekong, a la província de Ben Tre, coneguda com “Coconut Island”. És fora dels itineraris turístics, o sigui que vam estar sols.

D’entrada vam pujar a un mitjà de transport anomenat “Xe loi”, més conegut com “Tuc tuc”.

Per camins estrets, enmig de molta vegetació, ens portaren al poblet de Huu Dinh.

El barret era per protegir el cap de la vegetació.    

Al pont de Huu Phuoc vam pujar al vaixell de “Mango Cruises” per navegar pel delta del Mekong.

Érem a la “Coconut Island”.    

Durant el viatge passàrem per molts llocs on treballen el coco.

En un d’ells vam parar.

Del nostre vaixell vam passar a un “sampan” de rems, per fer una excursió per uns canals estrets. 

Vam baixar dels vaixells per dinar en un lloc molt exòtic.    

Els vaixells amarrats davant el restaurant.    

Estàvem a 33º de temperatura i calia un ventall. 

En el viatge de tornada va aparèixer, al mig del delta, un vaixell amb una estelada.

A la nit, un avió ens portà des d’Ho Chi Minh a Siem Reap (Cambodja).

Per acabar, uns bitllets del Vietnam: un dòlar equivalia a 22.500 dongs. Us imagineu l’embolic?