Cambodja és al sud-oest d’Indoxina. Limita al nord amb Laos, al nord-oest amb Tailàndia i a l’est amb Vietnam.
Vam volar de Ho Chi Minh a Siem Reap per visitar els temples d’Angkor, una de les principals meravelles del món. Des de l’any 1992 és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Actualment, la capital de Cambodja és Phnom Penh, però durant sis segles (de l’any 802 al 1432), Angkor fou el centre polític i religiós del gran imperi Khmer.
Ens allotjàrem a l’hotel Tara Angkor de la ciutat de Siem Reap. Aquesta ciutat és la base per visitar els temples d’Angkor.
El primer que s’ha de fer és comprar el tiquet (62 dòlars), que és vàlid per a nou dies. Consisteix en un carnet amb la foto que et fan al lloc de compra. Te’l demanen per entrar a tots els temples; si l’has oblidat a l’hotel, no entres. Ho vam poder comprovar.
Hi ha uns 70 temples. Vam visitar els següents, per aquest ordre:
ANGKOR WAT
És el monument religiós més gran del món. Fou construït el segle XII i dedicat al deu hindú Visnú. Al fons, la silueta d’Angkor Wat.
Aquest és el pont que s’ha de travessar per arribar al recinte del temple. Isabel porta el carnet penjat al coll.
El mur exterior simbolitza els límits del món.
El mur està decorat amb un panell de 600 metres on hi ha baix relleus com el de la foto.
I amb 2.000 talles “d’apsaras” (ballarines celestials).
Vam travessar el mur exterior per aquesta escala.
Al centre hi ha un temple, amb cinc torres, en forma de flor del lotus.
Per anar al santuari central cal pujar per aquesta escala.
No hi vam pujar perquè hi havia una cua que no s’acabava mai. Tots els turistes eren asiàtics.
En un racó del temple hi havia un monjo que feia l’agost, a un dòlar la benedicció.
BANTEAY SREI
També anomenat “Ciutadella de les dones”, fou fundat el segle X per monjos hindús. A diferència dels altres, no és un temple reial.
BANTEAY SAMRE
És del segle XII i del mateix estil arquitectònic d’Angkor Wat.
ANGKOR THOM
És del segle XII i vol dir “gran ciutat”. Té una extensió de 10 km2 i està protegida per un mur de vuit metres d’alçada i 13 km de llargària.
Vam entrar per la porta sud, que és la més ben conservada. És una gran estructura de 23 metres d’alçada, rematada per una torre triple amb quatre cares de pedra que miren als quatre punts cardinals.
S’hi arriba per un pont flanquejat per 154 estàtues. A l’esquerra hi ha les estàtues dels déus.
A la dreta, els dimonis.
Vista del riu, des del pont.
Dins l’Angkor Thom destaca el temple Bayon, el que més em va agradar.
Té 54 torres, amb més de 200 enigmàtiques i gegantesques cares de pedra.
A les galeries de l’entrada hi ha baix relleus on es representen imatges de batalles.
Turista asiàtica posant pels fotògrafs.
La “Terrassa dels elefants” és una estructura de més de 300 metres de longitud, decorada amb elefants d’una mida quasi natural.
La “Terrassa del rei Leper” fou l’últim lloc que vam visitar a l’Angkor Thom.
TA PROHM
Entrada al temple Ta Prohm.
Quan el francesos el van restaurar van tallar molt poca vegetació, per això els edificis del temple estan coberts per gegantesques arrels dels arbres, exactament com el van trobar els exploradors.
PRE RUP
Fou l’últim temple que vam visitar.
A la tornada del temple Pre Rup vam veure aquest ramat de búfals.
________
A Siem Reap vaig anar a l’única església catòlica de la ciutat. És de fusta.
S’havia d’entrar descalç. No hi havia cap cadira. Tampoc cap Santa Rita.
A Siem Reap vam sopar a l’Apsara Theatre i vam veure les danses Khmers, que són del segle XII.
Per acabar, uns bitllets de Cambodja anomenats “riel”. Un dòlar equival a 4.000 riels.
A Cambodja acabà l’últim viatge al sud-est asiàtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada