CAPÍTOL XXV. LES ROSES DE SANTA RITA.

El dia 22 de maig, dia que va morir Santa Rita, es celebra la seva festa i totes les cerimònies que es fan en el seu honor en tot el món van acompanyades de la benedicció de les roses (veure capítol XIV, dedicat a la Festa de Santa Rita a Barcelona). És costum que les  roses es guardin seques durant tot l’any o que siguin regalades a malats o fidels que no han pogut anar a l’església.

Aquesta cerimònia commemora l’últim miracle de Santa Rita abans de morir. Els últims quatre anys de la seva vida els va passar malalta al llit. L’últim hivern la va visitar una cosina del seu poble  (Roccaporena) i al moment d’acomiadar-se li va preguntar si volia alguna cosa. Rita li demanà que li portés  roses i figues de l’hort de casa seva. La parenta va pensar que delirava perquè era hivern i tot estava nevat. Però quan tornà a Roccaporena es va adonar que el roser del jardí de Santa Rita havia florit i que la figuera havia donat figues. Per això és la Santa de les Roses i la Santa dels impossibles, perquè va fer florir en ple hivern un roser.

El següent mural representa el moment que Santa Rita, malalta al llit, rep la rosa que va florir al seu jardí i li va portar la seva cosina.

Gent (Bèlgica): St Stephanus o Kerk des Paternd Agustijnen.

Malgrat que és un dels símbols més coneguts i difosos, no consta en els més antics documents iconogràfics sobre la Santa.

De les Santes Rites fotografiades fins ara, només en 42, les roses hi són representades, sigui a una imatge (24), quadre (9), murals (3), vitralls (2), mosaic (1), baix relleu (1) o estendards (2). 19 són de l’Estat Espanyol, 9 d’Itàlia, 6 d’Alemanya, 4 de França, 2 de Suïssa, 1 d’Egipte i 1 de Bèlgica.

Moltes imatges de Santa Rita estan envoltades de roses naturals portades pels devots. Però aquest és un altre tema.

EN PRIMER LLOC VEUREM ALGUNES IMATGES EN LES QUALS FIGUREN LES ROSES        

                         Barcelona: Església de Betlem.

L’església de Betlem està situada a la Rambla entre els carrers pintor Fortuny i  del Carme.  L’any 1936 va ser incendiada quan tenia l’interior més sumptuós de les esglésies de Barcelona. De fora és d’estil barroc i a l’interior d’estil gòtic català. Per Nadal hi ha una Exposició de Pessebres a una sala que és propietat de la parròquia.

Santa Rita està situada a l’altar de Sant Antoni (tercer altar a l’esquerra) amb Sant Pancraci. Porta una rosa a la mà esquerra.

Barcelona: Cementiri del Poble Nou.

El cementiri del Poble Nou de Barcelona data de l’any 1775 i va ser el primer que es va construir fora de les muralles de la ciutat. Està situat al carrer Taulat número 2, al final de l’Avinguda Icària, molt a prop de la platja de la Mar Bella. Hi ha dos àrees diferenciades: la original i el recinte de panteons construïda el segle XIX. Té interès artístic, històric i emocional. Allí es pot reviure una bona part de la història de Barcelona.

Hi ha escultures modernistes i neoclàssiques. La més famosa és “El petó de la mort” atribuïda a Jaume Barba i que conté uns versos de Mossèn Cinto. Des del punt de vista popular és molt coneguda la tomba de “El Santet del Poble Nou”. De nom Francesc Canals i Ambrós, va morir de tuberculosi l’any 1899 a l’edat de 22 anys. Era un noi humil que ajudava a tothom. La gent acudeix per demanar-li favors. La seva tomba sempre està plena de flors i papers amb les peticions.

En aquest cementiri estan enterrats Lola Anglada, Josep Anselm Clavé, Narcís Oller, Frederic Soler “Pitarra”, Narcís Monturiol, Valentí Almirall, Josep Llimona, José Luis Vilallonga, Cassen i Mary Sempere entre d’altres.

La imatge de Santa Rita del cementiri sosté un crucifix situat damunt d’un coixí de roses.

Granada: Iglesia de Corpus Christi (Hospitalicos).

                          Porta una rosa a la mà dreta que li fa joc amb la corona.

                           Spoleto (Umbria-Itàlia): Chiesa de Santa Rita.

El dissabte dia 21 de setembre de 2002 vam dormir a Spoleto, a l’Umbria, a prop de Cascia. Volíem sopar al restaurant de la piazza del Duomo però estava ple. Vam sopar molt malament al restaurant “Arco di Drusso”. Quan vam arribar a l’hotel el recepcionista ens va dir “Han anat del millor al pitjor restaurant d’Spoleto”. L’endemà vam visitar el Duomo que té una façana molt original,  la tomba de Fra Filippo Lippi i frescos d’aquest pintor. A la chiesa de Santa Rita, la Santa porta un ram de roses a la mà esquerra.

     Milano (Lombardia-Itàlia): Santuario de Santa Rita.

Una Santa Rita molt guapa amb capa i toca  de color blanc té davant un munt de roses. Hem parlat d’aquesta Santa Rita al capítol VIII.

                                                                          Paris: Paroise gallicane de Sainte Rita.

A part de la imatge de la Santa Rita jacent (veure capítol IX) a l’altar Major hi ha una Santa Rita plena de roses de diferents colors.

Toscanella (Emilia-Romagna-Itàlia): Chiesa de Santa Maria dei Carmine.

                                         Santa Rita porta roses a les dues mans.

         A CONTINUACIO ALGUNS QUADRES ON ESTAN RERESENTADES LES ROSES:

        Würzburg (Alemanya): Augustinerkloster

El dia 25 de setembre de 2010 vam visitar l’Augustinerkloster de Würzburg. L’església estava tancada per reformes però m’havia informat que Santa Rita es podia visitar al claustre. Vam trobar dos Santes Rites: una de bronze jacent (capítol IX) i un quadre amb un ram de roses a la mà i la inscripció: “Sancta Rita ora pronobis”.

   Rano (Astúries): Capilla de Santa Rita.

Rano és un poblet asturià de quatre cases que correspon a la parròquia de Barzana i al concejo de Quirós. El dia 14 de maig de 2005 vam visitar la capella de Santa Rita situada a uns 300 metres del poble. Vam trobar cinc Santes Rites diferents molt originals, com la del quadre.

Benicarló (Castelló): Església de Sant Bartomeu.

La visita a la Santa Rita de Benicarló (22-I-2005) va coincidir amb la Festa de la carxofa: quatre carxofes a la brasa per un euro. Les carxofes més bones del món després de les del Prat. M’agraden molt les carxofes, de qualsevol manera.


  Monachil (Granada): Convento de los Agustinos Recoletos.

Aquest és un dels quadres que hi ha al despatx de Fray Luis Vela que durant molts anys ha dirigit la revista “Santa Rita”.

A CONTINUACIÓ ALGUNS MOSAICS, MURALS, VITRALLS, BAIX RELLEUS I ESTENDARDS:



Barcelona: Església de Santa Agnès.

L’església de Santa Agnès de Barcelona està situada al carrer Sant Elies número 23. Va ser nomenada parròquia l’any 1958, malgrat que des de l’any 1945 actuava com a filial de la parròquia Verge de la Pau. L’any 1936, la FAI va instal·lar una txeca en el temple on van ser torturats i assassinats molts sacerdots i religiosos, entre ells el bisbe Irurita, que donava nom al carrer que va des de la plaça Sant Jaume a l’avinguda de la Catedral i que ara s’ha quedat amb carrer del Bisbe a seques. De la mateixa manera que “l’Hospital del Mar” es deia “Hospital de Nostra Senyora del Mar” i “l’Hospital de la Esperança”, “Hospital de Nostra Senyora de l’Esperança”. Sort que no hi ha cap Hospital a Barcelona que es digui “Santa Rita” perquè hagués quedat com “l’Hospital de la Rita”.....

A les parets de l’església hi ha 37 mosaics obra de Ramon Carrera, entre ells un dedicat a Santa Rita que porta una rosa a la mà esquerra. Quan ens vam casar (1969), com era la parròquia de l’Isabel,  vam tenir d’anar a parlar amb el carismàtic Mossèn Jaume Armengol. En aquesta església van ser batejades les nostres dues filles.



Padua (Veneto-Itàlia): Chiesa de San Canziano a Padova o Santa Rita.

La chiesa de San Canziano a Padova també dita de Santa Rita va ser un xollo perquè hi vam trobar sis versions diferents de Santa Rita. Una d’elles  en un estendard ple de roses.



Luzerna (Suïssa): Rita Oase.

El dia 23 de setembre de 2010 vam visitar el convent de les Ritaschwestern de Luzerna (capítol XII). Sor Paulinia ens va portar amb el seu cotxe a una capella de Santa Rita que estava a l’aire lliure dalt d’un turó. Va aparcar a la vora d’un camí on hi havia un cartell que posava: “Rita weg”, es a dir “Camí de Rita”. Vam començar a pujar per un caminet i de tant en tant hi havia una rajola amb una frase escrita per Sor Paulinia i que feia referència a la Santa. Dalt del turó  hi havia una petita esplanada rodejada d’arbres i una petita  capella amb un baix relleu dedicat a Santa Rita amb roses incorporades. Sor Paulinia l’anomenava Rita Oase (ho va traduir com oratori, malgrat que oase vol dir oasi). El lloc és diu Wallasterberg (la muntanya de Walaster), era un arquitecte que va construir la capella per donar gràcies a Santa Rita per la curació d’una malaltia.

                                                                            Barcelona: església de Sant Agustí.

He estat a l’església de Sant Agustí de Barcelona moltes vegades. Entrant al fons a ma dreta hi ha l’altar de Santa Rita, la més venerada de Barcelona. Mai m’havia adonat que a la paret que està entre la porta del centre i de l’esquerra hi ha un gran mural que es titula “L’èxtasi de Santa Rita”. Va ser el meu amic Pere Patx que em va trucar un dia: “Ja saps que a l’església de Sant Agustí hi ha l’èxtasi de Santa Rita ?” Doncs no ho sabia.

El dia 30 d’abril de 2011 hi vaig anar a fer la fotografia. Santa Rita està agenollada amb un ram de roses a la mà esquerra mirant al cel on es pot veure Jesucrist.



               Paris: Chapelle de Sainte Rita.

Vaig comentar la visita a la Chapelle de Sainte Rita de Paris al capítol XII (Santes Rites de fusta). A més a més, a un vitrall hi havia aquesta Santa Rita amb dos roses.

 PER ACABAR ALGUNES IMATGES DE SANTA RITA AMB ROSES PORTADES PELS DEVOTS:



      Betanzos (A Coruña): Convento de las Agustinas.

A Betanzos tenia fitxat el Convent de les Agustines. El dia abans vaig trucar per telèfon des de Barcelona i la monja que s’hi va posar em va dir que l’església només obria de nou a dos quarts de deu del matí.  Al saber que hi anàvem expressament des de Barcelona em va prometre que ja ho arreglaríem.

Vam anar directes de l’aeroport a Betanzos. Una vegada al convent vam trucar el timbre on hi ha el torn. Una monja ens va dir que anéssim a la porta de l’església que estava a uns 20 metres i que el jardiner obriria l’església. Així va ser. Vam poder fer les fotografies. El jardiner va comentar que l’endemà anava quinze dies a Lloret de Mar amb l’Imserso. Li vaig voler donar una propina i no la va acceptar.



 Argalo (A Coruña): Iglesia de Santa Maria de Argalo.

El dia 1 de juliol de 2010 el GPS em va portar d’Escravitude a Argalo per unes carreteres estretes i amb molts revolts. Argalo està a 4 km de Noia i només hi ha quatre cases situades dalt d’un turó. El cementiri està al voltant de l’església i per entrar-hi no te’ns més remei que trepitjar unes quantes tombes. L’església és del segle XVIII i la Santa Rita de l’any 1939. Tenia roses a les mans i als peus. El capellà va ser molt amable i em va regalar un llibret amb les novenes de Santa Rita.

                              Sevilla: Iglesia de San Antonio.



Alcalà de Xivert (Castelló): Església de Sant Bertomeu.

 

CAPÍTOL XXIV. DEFINITIVAMENT SANTA RITA ÉS DEL BARÇA.

El dia 14 d’octubre vaig iniciar un ral·li de 4.000 km per les Espanyes  que va donar com a resultat  una excepcional collita de Santes Rites. Ja sumen  1.032 !!!, suposo que un rècord Guinness.

La primera estació va ser La Vilavella, un poble de la comarca de la Plana Baixa de Castelló situat a prop de Nul·les i Vall d’Uixó. Feia temps havia parlat amb el mossèn i em va confirmar que tenien una Santa Rita que jo havia localitzat per Internet.

Vaig arribar a les deu del matí. L’església està a la plaça de la Vila, on destaca a part de l’església la façana del Balneari, un edifici del segle XIX on tenen aigües miraculoses per l’aparell locomotor i respiratori que funcionen des del temps dels romans. És una placeta molt agradable.

Vaig entrar a l’església i no vaig trobar a Santa Rita. Li vaig preguntar a una dona que estava resant i em va dir que la capella de Santa Rita estava en obres i a la Santa se l’havien emportat. Com soc home previsor portava el mòbil del mossèn i em va dir que efectivament no estava a l’església. Quan vaig insistir em va dir que busqués al sagristà que sabia a la casa on estava. Em va donar com a pista el bar de jubilats que hi ha a la plaça de l’església.

Paco, el sagristà, parlava el valencià com tothom que vaig conèixer al poble. Va deixar el cafè amb llet a mitges per acompanyar-me a la casa on estava Santa Rita. Era al número 24 del carrer Sant Roc que començava a la plaça de la Vila. Vam trucar a la porta i no obrien. “Probablement no hi són” em va dir Paco.  “Santa Rita obrirà la porta” li vaig contestar. No va ser Santa Rita, sinó l’Àlex Vicent qui la va obrir, un noi jove ben plantat  que ens va fer saber que havia d’anar a València però va ser molt amable i va retardar la sortida.

Vam entrar del carrer directament a un local i quan vaig veure el que tenia davant meu no m’ho podia creure. Era un  bar, les parets estaven plenes dels colors blaugranes, fotos de l’equip del Barça i d’altres signes i tot presidit per Santa Rita !!! era la seu de la Penya Barcelonista de La Vilavella.

Paco i Alex a la Penya Barcelonista amb Santa Rita al fons.



Santa Rita amb l’escut i equip del Barça.

Ceràmica dedicada a les tres Copes (temporada 2008-2009)

Aquí va l’explicació: El pare de l’Alex, Juanfran Vicent va ser el fundador de la Penya Barcelonista l’any 1998 i des de llavors la seu de la penya ha estat la gelateria de la seva propietat que és on actualment està Santa Rita.  L’any 2007 el fundador de la penya va morir sobtadament, però la seu ha continuat  al mateix lloc.  Aquí és on es troben els culés de La Vilavella per veure els partits del Barça. “Des de que tenim a Santa Rita a la nostra seu, el Barça ho guanya tot” em va dir l’Alex. L’actual president de la penya és Jose Miguel Monlleó i el vicepresident l’Àlex Vicent.



El fundador de la Penya (Juanfran Vicenç) té una fotografia a prop de Santa Rita.

         La imatge de Santa Rita és la clàssica.

I perquè Santa Rita està a la seu de la Penya Barcelonista ? Perquè la mare de l’Àlex (Maria Teresa Vera) forma part del grup de dones que organitzen la festa de Santa Rita al poble i quan van tenir de treure la imatge de l’església per culpa de les obres li va oferir casa seva perquè hi anés a viure.

El poble de La Vilavella té 3.357 habitants. La Penya Barcelonista té uns 350 socis, la del València uns 170 i la del Madrid uns 50. Bona gent els de La Vilavella, altrament anomenats vilavellers/vilavelleres.

L’Àlex va retardar la seva marxa a València i Paco el sagristà va deixar que es refredés el cafè amb llet al bar dels jubilats mentre vam estar una bona estona de xerrera gaudint del  moment i tenint de testimonis a Santa Rita i els colors del Barça.

El cartell anunciant la Trobada de les penyes barcelonistes de les comarques de Castelló.

L’Àlex em va explicar molt satisfet que el dia 2 d’abril d’enguany es va celebrar a La Vilavella la “XIII Trobada de penyes barcelonistes de les comarques de Castelló”. Van fer una festassa. Em va mostrar les fotos que tenien penjades a la paret. En representació del Barça hi va anar Jordi Cardoner, vicepresident de l’Àrea Social del Barça, i Sergi Rosell germà de l’actual president. També hi va acudir “l’Avi del Barça” (Joan Casals).





Detalls de la seu de la Penya Barcelonista de La Vilavella.



Més detalls.

A La Vilavella és molt freqüent el cognom Vicent. L’escriptor Manuel Vicent és fill del poble i molt amic del pare de l’Alex, que malgrat que portava el mateix cognom no eren parents, però s’apreciaven molt.

El calendari que hi havia penjat a la paret estava presidit per una foto  de Santa Rita. Una altra prova del barcelonisme de la Santa.

            Fins i tot al calendari hi havia Santa Rita.

Fa temps que vaig dient que Santa Rita és del Barça. La visita a La Vilavella és una prova més de la meva afirmació. Visca el Barça i Visca Catalunya !



La Santa Rita de La Vilavella.

CAPÍTOL XXIII. LA ESTIGMATITZACIÓ DE SANTA RITA.

En el capítol anterior hem explicat com i perquè es va produir  l’estigmatització de Santa Rita.

He pogut fotografiar 38 imatges de Santa Rita que mostren el moment del clavament de l’espina de Crist al seu front. Predominen els quadres (24) però també hi ha 6 murals, 4 vidrieres, 2 imatges i 1 baix relleu.  La majoria són d’Itàlia (27) però també n’hi ha 4 de l’Estat Espanyol, 2 d’Alemanya i 1 de França, Bèlgica, Portugal, Àustria, Egipte i Guatemala.

En la majoria de casos Santa Rita està agenollada pregant i es veu com l’espina passa de la corona de Crist al seu front representat per un raig de llum. En molts quadres un grup d’àngels miren des del cel com es produeix la estigmatització.

EN PRIMER LLOC VEUREM ALGUNS EXEMPLES DELS QUADRES MÉS CLÀSSICS:

Capo Orlando (Sicília-Itàlia): Chiesa de Maria Santíssima de Porto Salvo.

Cosenza (Calabria-Itàlia): Chiesa del Carmine.

Artà (Mallorca): Església de Sant Francesc.

La Spezia (Liguria-Itàlia): Chiesa de la Madonna de la Salute.

Guatemala City: Iglesia de Santa Catalina.

Més endavant, dedicarem un capítol a les Santes Rites de Guatemala.



Palma de Mallorca: Església dels Socors.

Santa Rita està acompanyada per un regiment d’angelets. És la que en té més.



Molina de Aragón (Guadalajara): Parador de Santa Rita.

El dia 27 de maig de 2011 vam dormir al Parador de Santa Rita de Molina de Aragón. Porta aquest nom perquè l’avi de l’actual propietari va comprar l’edifici a una senyora que es deia Rita. Al seu despatx tenia  el quadre de Santa Rita.

Vaig anar a sopar al restaurant “Rafa”. A la barra hi havia uns sis o set homes del poble. Va entrar un altre home del poble amb un xandall del Barça i els de la barra se’n van fotre. Ell va contestar “Envidia, envidia”. Quan vaig marxar vaig anar fins la barra, vaig felicitar a l’home del xandall i dirigint-me a la resta  vaig cridar “Visca el Barça” i no vaig anar a parar a la foguera. L’endemà el Barça guanyaria la Champions contra el Manchester.

Barcelona: Església de Sant Ramon Nonat.

Està situada al barri de Les Corts, a l’avinguda Sant Ramon Nonat número 1, al costat de la carretera de Collblanc limitant amb l’Hospitalet i a prop del camp del Barça. La primera església va ser obra de l’arquitecte Enric Sagnier i es va acabar l’any 1935. L’any 1936 va ser malmesa i després de la guerra va ser reconstruïda per Josep Maria Sagnier fill del primer arquitecte. Es d’estil neoromànic. Actualment hi ha una exposició de la obra d’Enric Sagnier al Caixa Forum. També són seus el temple del Tibidabo, el Palau de Justícia i la Nova Duana.

El quadro que ens ocupa està a la capella de Santa Rita al costat d’una de les imatges més grans que he fotografiat. 

AQUEST GRUP ÉS SEMBLANT A L’ANTERIOR PERÒ HI HA ALGUNES DIFERENCIES:

Milano (Lombardia-Itàlia): Chiesa de Santa Eufemia.

Siracusa (Sicília-Itàlia): Chiesa de San Francesco.

     Venezia (Veneto-Itàlia): Chiesa de Santa Fosca.

La chiesa de Santa Fosca està a la Nuova Strada, un dels carrers més amples de Venezia, al costat del Canal Grande i a prop de la “Ca d’Oro”, un dels edificis més bonics de la ciutat. La meva germana Lourdes té un gos que es diu Fosca.



Napoli (Campania-Itàlia): Chiesa de Santa Maria Incoronatela nella Pieta del Turchini. 

La primera vegada que vaig anar a Cadaquès no vaig poder baixar del cotxe perquè no vaig trobar cap aparcament. El dia 19 de maig de 2006 em va passar una cosa semblant a Nàpols. Vam arribar a quarts d’onze del matí i vam entrar per la Via Cristoforo Colombo, a la vora del mar.

Vaig preguntar on estava la catedral i em van contestar que havia d’aparcar al carrer on estàvem i anar a peu. No hi havia cap aparcament. Un home ens va dir que el seguíssim que més endavant hi havia un lloc que es podia aparcar. Era un petit solar on hi havia uns quinze cotxes amuntegats. L’home, que tenia una pinta poc fiable,  li va dir al noi que vigilava els cotxes que ens tractés bé, i a nosaltres que anéssim amb ell que ens invitava a un cafè. Havia de deixar el cotxe amb les claus. Potser es creuen que som tontos !! Vaig tirar endavant fins la piazza del Municipio. Inclús els llocs on no es podia aparcar estaven plens. Un napolità em va indicar un pàrquing “custodito”, de pagament.

El carrer era contra direcció i vaig tenir de fer una bona volta. Vaig veure un pàrquing i m’hi vaig posar. Quan estava a mitja baixada un home em va preguntar si estava a l’hotel. Com no hi estava no podia quedar-m’hi i vaig tenir de sortir de cul fent marxa enrere  refent la baixada .

Vaig veure el pàrquing que ens havien indicat. Vaig tenir una gran alegria. Posava “Libero” en verd. Vam baixar dos pisos i a l’arribar al pàrquing tots els cotxes estaven amuntegats (o sigui que havia de deixar les claus) i en un gran cartell posava que no responien dels objectes deixats al cotxe. Quan li vaig dir al noi que no em quedava, va contestar que tenia de fer marxa enrere i sortir per on  havia entrat (altre cop de cul).

Vam tornar a la piazza Municipio i com hi havia dos esglésies a prop, Isabel va vigilar el cotxe mentre jo anava a fotografiar una Santa Rita a la chiesa de Santa Maria Incoronatella nella Pieta dei Turchini. A la façana hi havia una bandera turca, era l’església dels turcs (turchini).

Davant de l’església hi havia l’hotel Jolly. Al carrer molta gent. Vaig preguntar que passava: al final de mes hi havia eleccions municipals i Berlusconi estava a l’hotel fent un míting. 

Em vaig atabalar tant amb la circulació de Nàpols, que vam fugir pitant, això si, amb la Santa Rita dels turcs al sac.



Genova (Liguria-Itàlia): Chiesa de la Consolazioni.

El mes de maig de l’any 2002 vam fer un creuer que va amarrar a Gènova. A la chiesa de la Consolazioni hi havia un altar amb un magnífic quadre de Santa Rita molt adornat amb domassos i flors perquè al cap de tres dies era el dia de la seva festa. Estàvem fent la Missa dels diumenges i l’església estava plena. En va cridar l’atenció que hi havia un gos molt gran assegut al costat d’una parella. A Gènova fins i tot els gossos van a Missa. 



Milano (Lombardia-Itàlia): Santuario de Santa Rita.



EN AQUEST GRUP HI HA LES REPRESENTACIONS QUE CONSIDERO MÉS ORIGINALS: en primer lloc els quadres.



Viena (Àustria): Augustinerkirche.

Aquest quadre és molt original. És l’única imatge de les 953 que tinc fins ara on Santa Rita està abraçada a Jesucrist. Fixeu-vos amb la mà esquerra de Santa Rita. La inscripció diu: “Helige Rita bitte für uns” (Santa Rita prega per nosaltres).



Menfi (Sicília-Itàlia): Chiesa de la Conzolacioni.

Jesucrist ja ha baixat de la creu però ha quedat una corona d’espines surrealista, d’on surt l’espina que farà cap al front de Santa Rita.



Gemershausen (Alemanya): Rita Kapelle de l’Augustiner Klosterkirche.



Napoli (Campania-Itàlia): Santa Rita alla Salute.

El dia 20 de maig del 2002 el vaixell del creuer va amarrar a Nàpols al costat del Castel Nuovo. Isabel va anar a Pompeia i jo vaig recórrer el centre històric de Nàpols a peu (Spaccanapoli i el Decumano Maggiore). A l’Oficina de Turisme van informar-me d’una església de Santa Rita situada lluny del centre. Vaig agafar el Bus C57 a la piazza Dante i vaig anar fins la Via Imbriani on està l’Instituto de Santa Rita regentat per les “Sores dei Angelis”. Una mongeta molt vella em va obrir l’església de Santa Rita alla Salute que és de l’Institut. En el quadre Santa Rita està acompanyada per tres àngels de molta envergadura.

 Les següents  Santes Rites estan en murals: 

Catanzaro Lido (Calabria-Itàlia): Chiesa del Sacro Cuore.

El dia 8 de maig de 2006 vam dormir a Catanzaro Lido que és la platja de Catanzaro, ciutat situada a uns 15 km a l’interior i una de les ciutats importants de Calabria. Vam sopar al restaurant “Piccolo mondo” del passeig marítim situat damunt de l’aigua. La primera impressió va ser molt bona. Quan vam acabar de sopar no tant.

De primer vam menjar mitja ració “d’antipasto de mare” i mig “rissoto de mare” que es podien menjar. De segon una “grillada de mare” que va sortir socarrimada. Només es podia menjar un tros petit de llobarro. Lo demés cremat. No m’explico com no vaig protestar i no vaig armar una de grossa. Potser perquè tot plegat només va costar 30 euros. Quan vam pagar ens vam assabentar que la propietària es deia Rita. Ara m’explico perquè no vaig protestar...

L’endemà, abans de marxar, a la chiesa del Sacro Cuore vam trobar un mural amb la representació de la estigmatització.



        Mestre (Veneto-Itàlia): Chiesa de Santa Rita.

Padua (Veneto-Itàlia): Chiesa de Santa Rita.



Milano (Lombardia-Itàlia): Santuario de Santa Rita.

Les següents Santes Rites estan en vidrieres:

Kontich (Bèlgica): Parochie de Sainte Rita.

La visita a la parochie de Santa Rita de Kontich va ser comentada al capítol X, dedicat a les imatges de color blanc.


Torino (Piamonte-Itàlia): Santuario de Santa Rita.

La visita al Santuari de Santa Rita de Torino va ser comentada al capítol XI, el de les Santes Rites de bronze i metàl·liques.



        Trieste (Veneto-Itàlia): Chiesa de Santa Rita.

La visita a Trieste va ser comentada al capítol VIII dedicat a les Santes Rites agenollades.



Modena (Emilia-Romagna-Itàlia): Chiesa de Santa Rita.

L’estada a Mòdena va ser comentada al capítol XVII, dedicat a les corones lluminoses. 

A continuació l’únic baix relleu:

Regio Calabria (Calabria-Itàlia): Chiesa de Santa Lucia.

La visita a Reggio Calabria va ser comentada al capítol VIII dedicat a les Santes Rites agenollades. 

A L’ÚLTIM GRUP HI HA LES DUES ÚNIQUES IMATGES:



Caminha (Miño-Portugal): Igreja de la Misericordia

L’estada a Caminha va ser comentada al capítol XV (el de les lletges). Santa Rita té el crucifix a les mans i el raig que uneix la corona de Crist amb el seu front està representat per un cordill de color vermell que està lligat a l’espina del front i a la corona del Crucifix. Sensacional ! Made in Portugal.

Napoli (Campania-Itàlia): Chiesa de Santa Rita alla Salute.

És l’única representació on els raigs que surten de la corona de Crist són metàl·lics. Santa Rita té un munt de rosaris a les mans i un àngel molt gran que la mira.