Els
atributs més importants de Santa Rita són les roses, el crucifix i l’espina
clavada al front.
De les
1.191 Santes Rites que tinc actualment en només 8 casos Santa Rita està
acompanyada per una calavera. Dos són
d’Itàlia, dos de Mallorca, dos de
Filipines, una d’Eivissa i una de Mèxic. Només les de Mèxic i Filipines són
estàtues, les altres són quadres o murals.
No sé quin
significat té que Santa Rita aparegui amb una calavera. La calavera simbolitza la
fugacitat de la vida, que tard o aviat morirem i és el símbol dels penitents i ermitans.
També és
un símbol maçó, una senyal de perill o substància
tòxica, i amb dos tíbies encreuades és l’ensenya dels pirates. Però això és una
altra història...
GERACE (Calabria-Itàlia): Catedral.
El recepcionista de l’hotel de Catanzaro Lido on vam dormir ens va
recomanar visitar Gerace, un poble situat dalt d’un turó amb vistes al mar, “és
com Taormina”, ens va dir.
Des de Locri, a la costa Iònica de Calabria, vam fer 10 km per pujar a Gerace
situat en una pendent a 500 metres per damunt el nivell del mar. En la seva
millor època va arribar a tenir tantes esglésies que era coneguda com “la
ciutat de les cent campanes”. El Duomo, del segle XI, és l’edifici religiós més
gran de Calabria i a la seva cripta vam trobar un altar dedicat a Santa Rita.
En el quadre, està agenollada en un reclinatori on hi ha la calavera. Un àngel amb llargues ales senyala el cel amb
el dit índex de la mateixa manera com ho fa Messi quan marca un gol. Al mateix temps, amb l’altra ma, aguanta una
corona de roses blanques damunt el cap d’una Santa Rita que té cara de pomes
agres mentre uns quants angelets voladors s’ho miren.
MILANO (Lombardia-Itàlia):
Santuario de Santa Rita.
El mes
d’octubre de 2004 vam estar uns dies a Milà. Ens va cridar l’atenció que a la
planta baixa dels magatzems “La Rinascente” a la plaça del Duomo hi havia una
gran exposició d’unes cafeteres anomenades “Nespresso”. Acabaven de sortir. En
aquell moment no vam imaginar l’èxit que havien de tenir.
Un matí
vam anar al Santuari de Santa Rita que està lluny del centre a la Via Santa
Rita de Cascia número 2; vam baixar a la parada del Bus que també porta el nom
de Santa Rita. És una església molt gran. A més a més de la imatge de la Santa
agenollada hi havia un mosaic representant la seva estigmatització acompanyada
d’una calavera.
A la
sortida vam anar a dinar a un restaurant situat a prop de la Pinacoteca Brera.
Quan ja havíem fet la comanda ens vam adonar que el nom del restaurant era “La
rana Rita”. Casualitats ?. Després de dinar, a la Pinacoteca Brera vam visitar
l’exposició temporal dedicada a Fra Carnevale un pintor del Renaixement poc
conegut. Destacava “L’annunciazione”,
“Ritrato di uomo”, “La nascita della Vergine” i “La presentazione della Vergine
al templo”. També hi havien quadres de Filippo Lippi i Piero della Francesca.
PALMA DE MALLORCA: Casa General de las Agustines.
En una
ocasió el nostre amic mallorquí Joan Parets ens havia parlat de la Casa General
de les Agustines de Palma i de Sor Margalida. El novembre de 2009 vam anar a
Mallorca per pujar a peu al Monestir de Lluc. Un dia vam anar a passejar per
Palma i al carrer de Sant Gaietà vam passar de casualitat per davant la Casa
General de les Agustines. Va ser una trobada ! Sor Margalida ens va portar
davant de les cinc Santes Rites de la casa. A la pintura que hi ha a la paret
esquerra de la capella de la Consolació vaig
fotografiar una Santa Rita que està dempeus al costat d’una taula on hi ha una
calavera damunt d’un llibre.
FELANITX (Mallorca):
Església Sant Miquel.
En el
mateix viatge vam estar a Felanitx. El Pare Xamena, un mossèn de 90 anys alt
com un Sant Pau amb el cap clar i les cames lleugeres ens va obrir l’església
de Sant Miquel on vam trobar en una predel.la una Santa Rita que aguanta amb
una ma una rosa i amb l’altra un rosari. La ma de la rosa està recolzada damunt
la calavera que hi ha damunt la taula al costat del crucifix, mentre un nen
agenollat se la mira amb les mans juntes en posició de pregària.
SANT ANTONI (Eivissa): Parròquia de Sant Antoni.
El mes de maig de 2010 vam estar a Formentera. De tornada ens vam quedar
uns dies a Eivissa, illa que feia 30 anys havia visitat per primera vegada. El
Sr. Google em va dir que l’hotel Osiris de Sant Antoni era el que tenia millor
relació preu-qualitat. Vaig reservar mitja pensió i pel preu vaig pensar que em
trobaria amb un hotel de mala mort. Em vaig equivocar. Està davant de la platja
d’Es Pouet, nou de trinca, amb piscina i una gran habitació amb una gran
terrassa davant del mar. Érem els únics del país, la resta eren alemanys, dels
que porten els “Tour Operator”.
L’església parroquial de Sant Antoni és del segle XIV i té una torre de
defensa poligonal del segle XVII. Em va agradar molt. Quan ja estava a punt de
marxar vaig veure que al peu d’un quadre del segle XVII posava el nom de Santa
Rita. Sort que hi havia el nom perquè no l’hagués reconegut. La Santa està
dempeus mirant el crucifix que aixeca amb la ma esquerra mentre a la dreta del
quadre hi ha un conjunt format per una calavera damunt de dos llibres, un lliri
i un raig de sang. Ves a saber que vol dir.
MEXICO DF: Catedral.
Aquest capítol
no estaria prou arrodonit si no hagués contat amb la col·laboració d’uns amics
que sabent la meva dèria ritiana i quan viatgen i troben una Santa Rita la
fotografien i em fan molt content.
En aquest
cas van ser Raquel i Xavier Rabassa que van estar a Mèxic el desembre del 2011
i a la catedral de Mexico DF van fotografiar una Santa Rita aguantant una
calavera i un rosari amb la ma esquerra. No hi ha dubte que van ser ells,
perquè la estàtua estava darrera d’una porta de vidre i si us hi fixeu bé ells
també surten a la foto.
MANILA (Filipines): Església i Museu de Sant Agustí
Jo em
pensava que havia viatjat molt fins que
em vaig retrobar amb Romà Massot, company de fatigues de la promoció de
Medicina del 65. Amb la seva muller, Sunsi, deuen ser els mortals que més han
viatjat per tot el món. Des de que està jubilat no paren mai a Tarragona on
crec segueixen empadronats...
De moment
han visitat uns 150-160 països. D’Europa només els hi falta Bielorússia; d’Àfrica dotze països; d’Àsia els quasi
inaccessibles (Afganistan, Corea del Nord..); d’Amèrica, les Guayanes al Sud i
alguns de l’Amèrica Central i Les Antilles. Oceania és l’assignatura pendent (només
han estat a Nova Zelanda). Sempre viatgen pel seu compte i a través d’Internet
compren els bitlles d’avió, lloga el cotxe, hotels, vaixells, etc... Són molt
valents.
Com saben
la meva dèria ritiana m’han fet feliç més d’una vegada fotografiant a la meva
amiga. El mes de febrer de 2013 em van anunciar que anaven a les Filipines i vaig donar-lis l’adreça de l’església de Sant
Agustí de Manila on sabia que hi havia una Santa Rita. Van trobar-n’hi una a
l’església i tres al Museu, dos de les quals portadora d’una calavera.
L'església de Sant Agustí de Manila. |
L’església i el Museu són de tipus colonial, exponent de l’estada espanyola a Filipines. És l’església de moda on fan bodes els dissabtes, una cada hora, prèvia donació de 100.000 pesos filipins (uns 2.000 euros). Romà es va trobar i va saludar a l’ambaixador d’Espanya i pesos pesants de la marina de guerra que estaven de visita turística.
El Dr. Massot i la Santa Rita de l'església al fons. |
també es interessant, pero el millor el de les malaties del ulls.
ResponEliminaNo se com ho fas però ets l'únic/ca que pots fer comentaris. Els demés em diuen que no poden. Aquesta setmana parlaré amb un informàtic per veure de solucionar el problema.
ResponElimina